L'ordre del dia del ple ordinari que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) celebra aquest dimarts, dimecres i dijous no inclou cap de les qüestions relacionades amb el 9-N. Això és, ni els recursos presentats per la Generalitat i el Parlament contra la decisió d'admetre a tràmit les impugnacions del govern espanyol contra la Llei de consultes i el decret de convocatòria, ni la impugnació de l'executiu de Rajoy contra la constitució de la comissió de control del 9-N, ni les recusacions del Parlament contra el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, i el magistrat Pedro José González-Trevijano, per manca d'imparcialitat.

Així ho apunten fonts del TC que no descarten, però, que els magistrats puguin abordar alguna d'aquestes qüestions al llarg dels tres dies de debat que han començat a les 10 del matí d'aquest dimarts.

El motiu pel que no consta a l'ordre del dia, apunten aquestes fonts, són els terminis establerts perquè totes les parts es pronunciïn sobre totes les iniciatives de les altres parts, és a dir, que els magistrats han de decidir després d'haver sentit les al·legacions del Parlament i el Govern a la impugnació de la comissió de control del 9-N, i del govern espanyol sobre la impugnació de les institucions catalanes contra la suspensió cautelar, així com les recusacions.

Tal com ja va informar l'ACN el passat 2 d'octubre, el Tribunal Constitucional veu "pràcticament impossible" emetre sentència sobre els recursos del govern espanyol a la Llei de consultes i la convocatòria de la consulta abans del 9-N.

Això contrasta amb les veus que arriben del govern espanyol i del mateix PP, que apunten que el Tribunal Constitucional podria tenir enllestida la sentència abans de la data de la consulta per deixar clar, d'aquesta manera, que es tracta d'una iniciativa plenament il·legal.

Novament, el motiu pel què els magistrats veuen dificultats extremes per poder sentenciar abans de la data de la consulta són els terminis que marca la Llei i els recursos que han presentat les institucions catalanes contra la decisió d'admetre a tràmit els recursos del govern espanyol.

Mentrestant, els dos ponents hauran d'anar assentant les bases del que seran les sentències, que volen tan consensuades com sigui possible. El magistrat Juan Antonio Xiol, adscrit al sector progressista, serà l'encarregat de la redacció de la del decret de convocatòria de la consulta del 9-N. La de la Llei de consultes anirà a càrrec del conservador Pedro González-Trevijano.

Fonts jurídiques apunten que la mateixa argumentació que el TC va donar per justificar la seva celeritat extrema a l'hora d'admetre a tràmit els recursos, la "transcendència constitucional i política de les qüestions plantejades", és ara la que dóna peu a un debat en profunditat i molt treballat sobre les sentències que s'emetran.

Amb tot, en aquesta ocasió el Tribunal no deixarà que les deliberacions s'allarguin anys, com en el cas de l'estatut, i donaran prioritat a aquestes discussions per poder fer públiques les sentències en un període raonable, i si pot ser abans dels cinc mesos de termini de suspensió cautelar.