La sentència del Tribunal Constitucional amenaça directament el sistema català d'ensenyament, basat en la immersió lingüística des de mitjans dels anys vuitanta. Els magistrats consideren, de forma rotunda, que el castellà ha de ser exigible com a llengua vehicular: "Des d'ara hem de deixar clar en la nostra argumentació que, com a principi, el castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. El català ha de ser llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, però no l'única que gaudeixi d'aquesta condició, predicable amb igualtat amb el castellà en tant que llengua també oficial de Catalunya".

Així les coses, l'actual sistema d'ensenyament pot saltar pels aires per la via dels tribunals. El català, tal i com el defineix el Tribunal Constitucional, ha deixat de ser llengua preferent per a passar a una llengua que "també" és oficial a Catalunya. Per això el TC considera que el coneixement del català "no és jurídicament exigible amb caràcter generalitzat".

La sentència també deixa molt clar que no hi pot haver bilateralitat en les relacions entre l'Estat i Catalunya perquè l'Estat sempre tindrà una categoria "superior" a la d'una comunitat autònoma.

El Tribunal Constitucional no deixa escletxes. Ja d'entrada, i com a declaració de principis, els magistrats afirmen que "la Constitució no coneix altra nació que la Nació espanyola". A partir d'aquí, el text s'extén en que Catalunya, des del punt de vista subjectiu, pot ser considerada una nació, però mai amb efectes jurídics.

Diversos magistrats conservadors inclouen en la sentència els seus vots particulars, molt més restrictius encara. Eugeni Gay, l'únic magistrat català, també hi afegeix el seu vot particular que, en el seu cas, defensa la consideració de Catalunya com a nació amb efectes jurídics.

El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals preceptes de 14 articles de l'Estatut i en sotmet a interpretació 27 més. El text, de 881 pàgines, incorpora els vots particulars de quatre magistrats del sector conservador que no estan d'acord amb la sentència, i l'argumentació per la què els magistrats declaren nuls preceptes com el del català com a llengua preferent a l'Administració pública i sotmeten a interpretació conceptes com el de la "nació". La sentència íntegra es dóna a conèixer només 24 hores abans de la manifestació que se celebrarà a Barcelona en defensa de la voluntat del poble català.

El dilluns 28 de juny, fa 11 dies, el TC va fer pública la seva decisió de declarar inconstitucionals preceptes de 14 articles de l'Estatut i reinterpretar 27 articles, però fins aquest divendres no s'ha donat a conèixer els arguments jurídics amb què s'han basat els magistrats de l'alt tribunal per prendre la seva decisió.

Govern i oposició estaven pendents de conèixer la sentència complerta per poder fer una cimera de partits i analitzar jurídicament el text per intentar donar una resposta política unitària. El Parlament també estava pendent de rebre la sentència íntegre per convocar un ple extraodinari sobre la sentència que es podria celebrar la setmana que ve, coincidint amb el debat de política general al Congrés.

- Sentència completa en format llibre electrònic (cortesia d'Albert Cuesta) Twitter d'Albert Cuesta