El Tribunal Constitucional (TC) escull aquest migdia el seu nou president i vicepresident després que els quatre nous magistrats nomenats pel govern espanyol -Juan Carlos Campo i Laura Díez- i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) -César Tolosa i María Luisa Segoviano- hagin pres possessió del càrrec aquesta setmana. Els dos noms amb més opcions per presidir l'alt tribunal espanyol són Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer, tots dos del bloc progressista, però ara com ara no tenen garantits els suports necessaris. Els progressistes van amb Conde-Pumpido i els conservadors, amb Balaguer.

Conde-Pumpido va arribar a l'alt tribunal el 2017, a proposta del Senat, després de passar pel Tribunal Suprem. El seu perfil no agrada ni al PP ni al sector conservador de la judicatura, que el consideren massa proper al PSOE, ja que va ser fiscal general de l'Estat a proposta del govern espanyol que presidia José Luis Rodriguez Zapatero. Pel que fa a Balaguer, magistrada progressista i feminista, el seu perfil és més ben vist per al sector conservador. Juntament amb l'exvicepresident Juan Antonio Xiol, va criticar les condemnes per sedició del Suprem, en considerar-les desproporcionades.

Segons informa El País, la reunió de dimarts va evidenciar la divisió al TC sobre qui ha de ser el nou president i cap dels dos candidats han retirat fins ara la seva candidatura. Els quatre magistrats conservadors es decanten per Balaguer, que amb el seu vot en compta cinc. Quatre magistrats progressistes opten per Conde-Pumpido, que també arriba als cinc vots, i falta per pronunciar-se María Luisa Segoviano, que decantaria la balança cap a un dels dos candidats.

Amb el tribunal renovat i amb plenes facultats, els magistrats hauran d'abordar diverses carpetes rellevants. De fet, el govern espanyol tenia pressa per renovar el TC perquè en els propers mesos s'hi jugarà l'agenda legislativa: bona part de les lleis progressistes impulsades pel PSOE i Podem són a la taula del TC arran dels recursos de la dreta, i l'alt tribunal s'haurà de pronunciar. Entre d'altres, hi ha la llei de l'eutanàsia o la llei rider, però també hi ha pendent resoldre el mecanisme de la Generalitat contra la sentència del 25% de castellà a l'escola, a la llarga hi arribaran també els indults als presos polítics, i també hi ha pendent el recurs del PP contra la llei de l'avortament de fa deu anys o contra la llei d'educació de la ministra Isabel Celaá. 

Totes aquestes qüestions les resoldrà un tribunal orientat cap a posicions progressistes, que si bé no dona plenes garanties de resolucions favorables al govern espanyol, sí que permet a Sánchez ser més optimista que amb un tribunal dominat pel bloc conservador, afí al PP.