Els senadors que integren l'Entesa Catalana de Progrés. Foto: ECP.ERC va anunciar ahir la fi de la coalició Entesa Catalana de Progrés, el pacte electoral que formava des del 2000 amb PSC i ICV per a les eleccions al Senat espanyol. Amb aquesta unió, les tres forces d'esquerres van aconseguir quedar primeres als comicis del 2000, 2004 i 2008, i emportar-se tres dels quatre diputats en joc a cadascuna de les circumscripcions catalanes. El quart diputat en joc se l'emportava CiU, com a segona força més votada.
De cara a les eleccions del 20 de novembre, el més probable que el repartiment 3-1 es repeteixi, però possiblement amb les tornes canviades a favor de CiU. D'una o altra manera, "ERC es quedarà sense representació al Senat", sentencia el catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Ferran Requejo. "A les eleccions al Senat, al voltant del 80% de l'electorat actua com si fossin llistes tancades. Per tant, qui vota X al Congrés, vota els tres candidats que X li proposa al Senat", explica. Per tant, el primer partit s'endu els tres representants que proposa, el segon partit s'endu el quart i la resta de formacions es queden sense representació. En aquest context, tot apunta a què CiU i PSC, o PSC-ICV, seran les formacions que es repartiran els senadors.
"A les eleccions al Congrés, a Catalunya sempre ha guanyat el PSC. CiU va guanyar clarament a les últimes eleccions al Parlament i municipals, però no està gens clar que ara també repeteixi aquells resultats. Per tant, la gran incògnita és saber quin serà el repartiment entre CiU i PSC. Ara per ara, les enquestes donen empat", explica Requejo.
Girona, Lleida i Tarragona
"Quan PSC, ERC i ICV es presentaven en solitari, CiU habitualment guanyava a Girona, Lleida i Tarragona. Va ser a partir de la formació de la coalició que van guanyar, una coalició que de fet podríem dir que ja va ser el germen del tripartit", apunta el politòleg Roger Buch.
Ara, a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona, Requejo i Buch donen per fet que CiU serà la força més votada i els tres senadors que proposi aconseguiran l'acta, mentre que la quarta anirà a parar a mans del PSC. "Un 2-2 seria difícil", apunta el politòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jordi Muñoz, "perquè el primer candidat de la llista del segon partit hauria d'aconseguir més vots que el tercer candidat del primer partit. És a dir, hi hauria d'haver molta infidelitat en el vot, i no és habitual".
"A Barcelona, possiblement el PSC continuarà guanyant. Per tant, sortiran escollits els tres senadors proposats pel PSC i el primer que proposi CiU. Una altra cosa seria si CiU s'aliés amb ERC, però no passarà. Tot plegat seria massa immediat", reflexiona Requejo.
Malgrat això, Buch recorda que CiU i ERC ja van formar coalició al Senat el 1982, sota el nom de Catalunya al Senat, obtenint els convergents 5 representants i, els republicans, 2. "Els partits fan totes aquestes aliances perquè el propi sistema electoral del Senat els hi aboca", apunta Muñoz.
Un senador
Buch llança a l'aire una altra idea que, en aquest context, podria recollir ERC: "Si només presentés un candidat a cadascuna de les circumscripcions, en comptes de tres, potser alguns votants d'altres partits també marcarien aquella casella, i potser aconseguiria més vots. No per entrar, però sí per fer un resultat millor." I afegeix: "Hauria de ser algú reconegut a cada demarcació. Potser, per què no, Joan Carretero per Girona".
Tot i la proposta, el propi Buch la veu altament improbable. Segons que també explica Muñoz, un resultat 2-1-1 encara seria més altament improbable, "perquè requeriria molta més infidelitat del votant".
"El mite de les llistes obertes"
Requejo també posa el Senat espanyol com a exemple "del mite de les llistes obertes", que els indignats reclamen com a solució al sistema polític actual. "Al Senat ja hi ha llistes obertes, però l'electorat no en fa cas. El ciutadà vota un partit al Congrés i les tres propostes que li fa el seu partit per al Senat", apunta.
Al seu torn, Muñoz explica: "En un sistema en què la gent no està acostumada a les llistes obertes, aquestes acaben tenint un efecte súper-majoritari. Qui guanya, té un premi molt gran. El segon, una compensació. I, el tercer, res." En aquesta línia, Buch apunta: "El PP sempre ha pensat que podria aconseguir el quart senador per Barcelona, però hauria de sobrepassar a CiU, i és difícil."
Difícil per a PP i difícil per a ERC, o per ICV mateix en solitari. De fet, Junqueras ahir ja digué: "Si la decisió de presentar-nos sols comporta que no tinguem representació, ho farem igualment."
"Un cop la militància republicana ha donat per liquidada l'etapa de governs tripartits, tenia poc sentit continuar amb l'Entesa", raona Buch. "Per tant, ERC renuncia voluntàriament a treure representació al Senat", sentencia Muñoz, "perquè deu valorar que guanya més en imatge no coaligant-se amb PSC i ICV, que no pas el que hi perd en representació."
