El TSJC es planta. El tribunal ha sortit en defensa dels jutges catalans davant l'atac de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que aquest matí els ha retret manca d'"imparcialitat i serenitat" -malgrat que hores després ha rectificat i matisat les declaracions de Pedro Rubira- per assumir la causa contra l'excúpula d'Interior, la intendent Laplana i el major Trapero. . "És una gravíssima irresponsabilitat", etziba el TSJC en un comunicat.
La sala de govern del tribunal qualifica les declaracions d'un dels fiscals del cas Trapero com un "atac molt greu" i "sense cap justificació" al "Poder Judicial en conjunt i a tot el sistema constitucional". "Resulta del tot insòlit, i molt preocupant, que pugui utilitzar-se un judici d'intencions mancat del mínim sentit normatiu i fàctic en suport d'una pretensió processal", retreu el comunicat.
Els membres de la Sala, en una reunió que s'ha celebrat sense la presència del president del TSJC, Jesús María Barrientos, consideren que el Ministeri Fiscal "no pot cedir a la demagògia, a la banalitat o a l'ofensa" per a la defensa dels interessos públics que representa. I reiteren que els jutges que actuen a Catalunya actuaran "ara i sempre" en compliment dels seus deures constitucionals.
La pel·lícula dels fets
El fiscal Pedro Rubira ha fet aquestes declaracions qüestionant la "imparcialitat i serenitat" dels tribunals catalans en el marc de la vista de previ pronunciament que s'ha fet a l'Audiència Nacional. La vista s'ha fet a petició de les defenses de l'excúpula d'Interior, que demanen que el cas es jutgi a Catalunya. L'exdirector general de la policia Pere Soler, l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, estan acusats per la fiscalia de rebel·lió i els demanen 11 anys de presó. En el cas de l'altra acusada, la intendent Teresa Laplana, està acusada de sedició i sol·liciten 4 anys de presó per a ella.
La sala de govern del tribunal qualifica les declaracions d'un dels fiscals del cas Trapero com un "atac molt greu" i "sense cap justificació" al "Poder Judicial en conjunt i a tot el sistema constitucional". "Resulta del tot insòlit, i molt preocupant, que pugui utilitzar-se un judici d'intencions mancat del mínim sentit normatiu i fàctic en suport d'una pretensió processal", retreu el comunicat.
Els membres de la Sala, en una reunió que s'ha celebrat sense la presència del president del TSJC, Jesús María Barrientos, consideren que el Ministeri Fiscal "no pot cedir a la demagògia, a la banalitat o a l'ofensa" per a la defensa dels interessos públics que representa. I reiteren que els jutges que actuen a Catalunya actuaran "ara i sempre" en compliment dels seus deures constitucionals.
La pel·lícula dels fets
El fiscal Pedro Rubira ha fet aquestes declaracions qüestionant la "imparcialitat i serenitat" dels tribunals catalans en el marc de la vista de previ pronunciament que s'ha fet a l'Audiència Nacional. La vista s'ha fet a petició de les defenses de l'excúpula d'Interior, que demanen que el cas es jutgi a Catalunya. L'exdirector general de la policia Pere Soler, l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, estan acusats per la fiscalia de rebel·lió i els demanen 11 anys de presó. En el cas de l'altra acusada, la intendent Teresa Laplana, està acusada de sedició i sol·liciten 4 anys de presó per a ella.
Rubira ha dit que es tracta d'uns fets "gravíssims" i que tots els acusats a l'Audiència Nacional són autors juntament amb els acusats al Suprem dels "mateixos fets". En aquest context, s'ha plantejat com algú pot demanar que el cas s'enviï a un jutjat d'instrucció o a l'Audiència de Barcelona, qüestionant obertament una suposada falta "d'imparcialitat i serenitat".
El tinent fiscal de l'Audiència Nacional ha hagut de reaccionar a unes declaracions que han aixecat polseguera. En la nota aclaridora, defensa la tasca dels magistrats i jutges del tribunals catalans i fa algunes puntualitzacions.
Miguel Ángel Carballo (que també estava a la vista d'aquest dimarts però no ha pres la paraula) ha dit que el seu company ha exposat "elements objectius" que justifiquen la competència de l'Audiència Nacional. I que, juntament a aquests arguments, s'ha referit a la querella del 30 d'octubre de 2017 per rebel·lió, sedició i malversació. Segons Carballo, el fiscal general, José Manuel Maza, ja parlava llavors de la necessitat "d'assegurar un clima de serenitat en l'enjudiciament, com el supòsit d'imparcialitat". És en aquest context que el fiscal Rubira s'ha referit a aquests dos termes.
Segons Carballo, el fiscal Rubira ha volgut expressar que en aquest cas de l'Audiència Nacional "també s'observa la conveniència de preservar la necessària serenitat en l'enjudiciament d'unes conductes que estan generant un sentiment de fractura social que no es pot desconèixer". D'aquesta manera, el tinent fiscal i portaveu de la Fiscalia de l'Audiència Nacional diu que es fa menció a la "crispació que existia en la societat catalana" a l'entorn de la celebració del referèndum.
