Els 24 magistrats que conformen el plenari del TSJC valoren si el castellà ha de ser vehicular a l'escola catalana. Foto: Quico Sallés.

Els 24 magistrats que conformen el ple del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han començat a 2/4 d'1 del migdia la deliberació sobre el recurs interposat contra la seva interlocutòria que instava la Generalitat a aplicar la sentència del Tribunal Suprem espanyol (TS) que obligava a facilitar que el castellà sigui també llengua vehicular a l'escola.

A la seu del TSJC, situada al número 56 de la Via Laietana de Barcelona, just al davant del Memorial Democràtic, els magistrats han començat la lectura del rigor processal de la deliberació, corresponent a la lectura dels recursos interposats per les parts, així com de la interpretació del magistrat ponent, Emilio Berlanga.

La interpretació de Berlanga haurà de ser sotmesa a votació, i no s'espera que hi hagi novetats fins passades les 2. Tampoc és clar que avui es dicti resolució definitiva.

Per bé que s'havia convocat una concentració davant del tribunal, de moment encara no hi ha ningú que hagi respost a la crida.

El català i l'Estatut

Al setembre, el TSJC va donar dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqués les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, en aplicació de la sentència del desembre del 2010 del Suprem.

El fet és que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut considerava el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament juntament amb el català. Tres famílies van demanar empara al Suprem i aquest els va donar la raó, assegurant que la Generalitat no podia deixar el castellà com "una assignatura més" ni en "un artifici de mera aparença". Ara, reclamen que la sentència s'apliqui al conjunt de la població.

L'alt tribunal català va demanar a la conselleria d'Ensenyament que donés explicacions sobre les mesures preses després de la sentència del TS. La Generalitat va aportar dades estadístiques sobre el model lingüístic educatiu i la utilització del català i el castellà. El Govern concloïa que per garantir l'exigència legal del ple domini de les dues llengües cooficials en finalitzar l'ensenyament obligatori, calia continuar amb el model d'immersió lingüística en català, però el TSJC va emetre una interlocutòria en què qualificava com a "insuficients" aquestes explicacions.