El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat la petició de Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d'ERC, de canviar el calendari del judici pels preparatius de l'1-O. Jové, que s'enfronta a penes de presó pel seu paper en l'organització del referèndum, va demanar al tribunal canviar la data de la vista oral per poder assistir tant al seu judici com a les sessions del ple del Parlament que hi ha previstes a l'abril i al maig. Els magistrats, amb Jesús María Barrientos al capdavant, i seguint el criteri de la Fiscalia, li han dit que no. El judici es farà entre els dies 10 d'abril i 29 de maig.

En una interlocutòria de sis pàgines, a la qual ha tingut accés Nació, la sala recorda a Jové que té el deure de comparèixer en el seu judici, perquè en el seu cas la petició de pena és superior als dos anys de presó. "Aquest deure no contempla excepcions ni condicionants", assenyalen els jutges. La condició de diputat de Jové, diu el TSJC, no és un motiu de pes per canviar la data de la vista oral, encara que pugui posar en risc el dret de representació política, tal com argumenta la defensa del dirigent d'ERC. En el seu escrit, Jové sosté que és fàcil compatibilitzar el judici amb els plens, però que cal una reorganització per part del tribunal.

Davant la disjuntiva entre la compareixença obligada al seu judici i la seva feina com a diputat al Parlament, la sala es decanta per prioritzar la primera. Argumenta que la llei diu que és obligatori que l'acusat hi sigui, que cal preservar que el procediment es fa "amb totes les garanties". S'agafa també al que diu el reglament del Parlament, que preveu la possibilitat de delegar el vot.

En aquest cas, la delegació del vot ha estat interpretada pel Tribunal Constitucional de tal manera que es pot acceptar si cal "preservar altres béns o valors constitucionals mereixedors d'aquesta protecció". En aquest sentit, doncs, la celebració d'un judici penal seria un motiu per delegar el vot en les sessions en què Jové no podrà assistir. 

El president del grup parlamentari d'ERC s'asseurà al banc dels acusats amb l'actual president del Port de Barcelona, Lluís Salvador, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Jové s'enfronta a una pena de 7 anys de presó i 32 d'inhabilitació pels delictes de malversació greu, prevaricació i desobediència. Salvadó s'enfronta a 6 anys de presó i 27 d'inhabilitació pels mateixos delictes. Garriga, per la seva banda, s'enfronta només a un any d'inhabilitació per un delicte de desobediència. Tots tres s'haurien de beneficiar de l'amnistia, si finalment s'aprova al Congrés.