29
de juliol
de
2019, 12:30
Actualitzat:
16:37h
L'acció exterior és un terrenys de joc en els quals es disputa el pols polític entre l'Estat i la Generalitat. L'obertura de les delegacions a Alemanya, Suïssa i el Regne Unit, que estaven en marxa la legislatura passada i que van ser liquidades per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, va ser rebuda pel ministeri d'Afers Estrangers que lidera Josep Borrell amb un recurs contra la seva posada en marxa que ara ha estat desestimat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons una interlocutòria que s'ha fet pública aquest dilluns. D'aquesta manera, l'obertura de les oficines segueix en marxa a l'espera del pronunciament definitiu.
Per què la secció cinquena del tribunal ha rebutjat el recurs del ministeri, vehiculat a través de l'Advocacia de l'Estat? Perquè la sol·licitud és "extemporània" en la mesura que no va ser plantejada en la fase processal que pertocava. La situació serà analitzada aquest migdia en una reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, que acumulen més greuges contra Borrell arran de l'espionatge als delegats catalans a l'estranger. Segons Bosch, es tracta d'un revés judicial contra les "obsessions" del ministre socialista.
Les mesures cautelars que demanava la l'Advocacia de l'Estat es basaven en què estaven duent a terme "amb singular intensitat" tasques a favor del procés català. El decret de reobertura d'aquestes delegacions, segons el TSJC, té naturalesa de "disposició general", i es va tramitar d'acord amb el que estableix la normativa sobre procediment de les administracions públiques de Catalunya. El decret és del juny del 2018, moment en què l'executiu de Torra va restituir les delegacions.
Finalitats "inconstitucionals"
Aquesta restitució va generar inquietud en el ministeri que dirigeix Borrell, ara pendent de posar-se al capdavant de la diplomàcia europea. Segons el recurs, les delegacions "es troben en funcionament i contravenint de forma evident amb la seva activitat un títol competencial i exclusiu de l'Estat, com les relacions internacionals i el límit de l'acció exterior de les comunitats autònomes". Les oficines són habituals en l'organigrama de les autonomies: a Andalusia, per exemple, l'alt càrrec encarregat de la qüestió és Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya.
Segons el ministeri, el restabliment de les delegacions persegueix un "fi inconstitucional" com a "estructura d'estat" al serveix d'un "projecte de transició nacional de caràcter secessionista inconstitucional, amb un greu perjudici per a la política exterior d'Espanya".
L'Estat estudia recórrer contra la decisió
El Ministeri d’Exteriors estudia totes les opcions, entre elles la de presentar un recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de desestimar la petició del govern espanyol. Fonts de l’entorn del ministre Borrell han apuntat que en tot cas el TSJC no entra al fons de la qüestió i només valora de moment aspectes procedimentals.
Per què la secció cinquena del tribunal ha rebutjat el recurs del ministeri, vehiculat a través de l'Advocacia de l'Estat? Perquè la sol·licitud és "extemporània" en la mesura que no va ser plantejada en la fase processal que pertocava. La situació serà analitzada aquest migdia en una reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, que acumulen més greuges contra Borrell arran de l'espionatge als delegats catalans a l'estranger. Segons Bosch, es tracta d'un revés judicial contra les "obsessions" del ministre socialista.
Les mesures cautelars que demanava la l'Advocacia de l'Estat es basaven en què estaven duent a terme "amb singular intensitat" tasques a favor del procés català. El decret de reobertura d'aquestes delegacions, segons el TSJC, té naturalesa de "disposició general", i es va tramitar d'acord amb el que estableix la normativa sobre procediment de les administracions públiques de Catalunya. El decret és del juny del 2018, moment en què l'executiu de Torra va restituir les delegacions.
Finalitats "inconstitucionals"
Aquesta restitució va generar inquietud en el ministeri que dirigeix Borrell, ara pendent de posar-se al capdavant de la diplomàcia europea. Segons el recurs, les delegacions "es troben en funcionament i contravenint de forma evident amb la seva activitat un títol competencial i exclusiu de l'Estat, com les relacions internacionals i el límit de l'acció exterior de les comunitats autònomes". Les oficines són habituals en l'organigrama de les autonomies: a Andalusia, per exemple, l'alt càrrec encarregat de la qüestió és Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya.
Segons el ministeri, el restabliment de les delegacions persegueix un "fi inconstitucional" com a "estructura d'estat" al serveix d'un "projecte de transició nacional de caràcter secessionista inconstitucional, amb un greu perjudici per a la política exterior d'Espanya".
L'Estat estudia recórrer contra la decisió
El Ministeri d’Exteriors estudia totes les opcions, entre elles la de presentar un recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de desestimar la petició del govern espanyol. Fonts de l’entorn del ministre Borrell han apuntat que en tot cas el TSJC no entra al fons de la qüestió i només valora de moment aspectes procedimentals.