Cartells electorals d'Urkullu, PNB, al centre de Donostia Foto: QS/ND"Serà un mite?" Es preguntaven uns catalans menjant escudella a la vora del foc. Diuen que, si el tens, és com una pedra filosofal, que espanta els mals i omple els calaixos", explicava amb to de rondalla l'avi Siset que ja estava fins els pebrots d'estar al portal." Aquesta rondalla, batejada com el "Conte del Concert", no és cap invent. S'ha explicat durant les trobades tribals de la Catalunya contemporània. Aplecs de la Catalunya enfilada en una perillosa espiral de misèria que buscava desesperadament un pacte fiscal com una porta de sortida que justifiqués la seca pacífica coexistència amb Espanya.
Aquest conte, com tots els contes del món, té la seva part de realitat. La prova és que, a Euskadi, ningú no discuteix el concert econòmic -un sistema de finançament que permet la recaptació i gestió dels impostos des de les institucions pròpies basat en el principi de "ningú no controla millor els quartos que aquells qui els té"-. De fet, el PNB, virtual guanyador de les eleccions basques que se celebraran aquest diumenge branda el concert com l'instrument que ajudi a superar la crisi econòmica que, amb xifres a la mà, pateix Euskadi. Al capdavall, el PNB centra en la crisi el seu principal eix programàtic, i després en... ah sí... la sobirania. Si es té el concert, la sobirania és un concepte polifònic.
Amb aquesta idea el candidat jeltzale, Iñígo Urkullu, -que segons l'Edurne, la cambrera d'una cafeteria al carrer San Marcial de Donostia, és un home que sap triar molt bé les corbates- s'ha dedicat a tancar la campanya recordant que 89.000 bascos són pobres, fa tres trimestres que pateixen recessió i hi ha 170.000 aturats. Per tant, primer la crisi i després ja parlaran del nou estatut, si fa falta. "Dos anys a fons amb la crisi, i després nou estatut", assegura Urkullu. És la branca basca del que s'anomenava el virus convergent que atacava els sobiranistes fins fa dos dies i del qual encara pateixen alguna recaiguda. "Vés que la crisi, vés que això de la independència, vés que és millor la sobirania econòmica, vés que millor parlar d'estructures d'Estat..."' Recitaven els convergents amb cantarella de masover que no vol perdre ni bous ni esquelles.
Gairebé es pot assegurar que el debat sobiranista al PNB i a la resta dels partits bascos s'ha tractat amb més ganes gràcies a la deriva catalana. Però hi ha una diferència substancial: a Catalunya s'ha instal·lat la idea que només es podrà sortir de la crisi si és independent, un antídot al virus convergent que ha tingut els seu efecte. A Euskadi en canvi, per sortir-ne, diuen que ja en tenen prou amb el concert, perquè abans d'entrar en la resta de la sobirania cal arreglar coses més profundes com les conseqüències d'un sagnant conflicte armat. I sí, l'Edurne té raó, Urkullu sap triar molt bé les corbates.
