Dilluns, 16 de novembre, Madrid. Encara és molt present l'èxit del referèndum de l'1-O i de la gran aturada de país del 3-O, i també la declaració d'independència suspesa de Carles Puigdemont al Parlament. La maquinària judicial de l'Estat ja s'ha posat en marxa i al final del dia Jordi Sànchez i Jordi Cuixart dormiran a Soto del Real. Encara no ho saben del cert, però ho intueixen, com també els seus advocats. Tots ells han anat a Madrid citats per la jutge Carmen Lamela a l'Audiència Nacional tenint en compte que potser no tornaran a Catalunya en llibertat.

Tampoc s'imaginaven els policies de l'Audiència que van custodiar els Jordis fins tot just abans que els enviessin a la presó que aquell dia escoltarien un "visca la República" en un espai tan poc amant de les repúbliques (si més no, de les catalanes). Però així va ser. L'anècdota l'explica l'advocat de Sànchez -en aquell moment només representava el líder de l'ANC, però al cap de pocs dies s'encarregaria també de la defensa dels consellers Josep Rull i Jordi Turull-, Jordi Pina, en llibre El judici de la meva vida (Columna), que acaba de publicar. 

L'expresident de l'ANC i el líder d'Òmnium esperaven a les dependències de l'Audiència que Lamela dictés la resolució que els enviaria a la presó, on són encara avui, més de dos anys després. La vista havia deixat entreveure que tot el peix estava venut. El fiscal havia demanat presó i, mentre Sànchez es defensava, li havia sonat el mòbil un parell de vegades. A quarts de vuit del vespre, la jutgessa es va retirar a deliberar. Cap a les nou, la lletrada de l'administració de justícia, no pas Lamela, va tornar per comunicar la resolució. Uns segons abans, Sànchez ja sabia que aniria a la presó. Li ho havia dit una periodista.

[noticia]191398[/noticia]
Al cap de pocs minuts, amb la comunicació feta oficialment, el responsable dels calabossos va demanar als advocats que marxessin perquè els Jordis havien de ser traslladats cap a la presó. Sànchez va donar el mòbil al seu advocat i es van fondre en una abraçada "intensa i carregada de sentit". L'advocat explica que mentre abraçava Sànchez li va dir "visca Catalunya, visca la República" en veu alta. "Em va sortir de l'ànima per tocar els collons a la gent que hi havia allà, als policies, que devien pensar que era un imbècil", explica Pina. 

Sànchez i Cuixart van marxar cap als calabossos amb el puny al cor i el braç alçat. Va ser l'últim cop que se'ls veia en llibertat. A la nit, arribaven a Soto del Real. L'endemà, tots els diaris informaven que els Jordis havien estat tancats a la presó. Serien els primers. Menys d'un mes més tard hi entrarien els consellers i la presidenta del Parlament.