Les pugnes entre companys del mateix partit solen ser les més crues. És el cas de l’enfrontament, cada cop menys soterrat, entre Mariano Rajoy i qui el va situar al capdavant del Partit Popular, l’expresident José María Aznar. Aquest no perd ocasió per mostrar públicament les seves distàncies, quan no hostilitat, envers l’actual cap del govern i del partit. El PP s’ha acostumat ja a viure amb aquest xoc entre els dos polítics, però el darrer episodi ha superat tot l’esperat. De manera indirecta, Aznar va mostrar a Rajoy la porta de sortida en un discurs fet ahir en la trobada de l’Institut Atlàntic de Govern (IADG), una entitat privada que presideix. L’expresident va reclamar fer “els sacrificis personals que siguin necessaris en cada moment”, el que va ser entès com una invitació a Rajoy per fer-se a un costat.

Acostumats al discurs habitualment agressiu d’Aznar, el discurs de l’expresident va ser molt moderat. Després de fer una crida a la voluntat de concòrdia, va fer una crida a “abandonar immediatament qualsevol temptació de polaritzar, d’espantar, d’extremar, d’excloure, de dividir, d’enfrontar uns espanyols contra uns altres”. Va recordar que en els actes de l’IADG participen persones de dretes i d’esquerres “democràtiques”, i va afegir que serien persones així els qui es posarien d’acord després del 26-J. Les paraules d’Aznar van ser vistes com una apel·lació a un govern de gran coalició... sense l'actual president.

Hi ha nervis a Génova pels efectes electorals que pugui tenir aquesta imatge de fricció oberta entre el president del partit i l'expresident, una figura que té encara molts partidaris dins de la formació i que per molts dirigents encarna encara la imatge de triomf i dels anys de glòria del Partit Popular. Junt amb els escàndols de corrupció que erosionen el partit, les admonicions crítiques d'Aznar assenyalen que si els resultats del 26-J no faciliten la continuïtat de Rajoy,  el "foc amic" contra l'actual president es pot incrementar.  

L’Institut Atlàntic de Govern és un think tank fundat per Aznar que aplega personalitats de diversos països per reflexionar i organitzar cursos i màsters sobre lideratge i gestió de govern. Li serveix a l’expresident, junt amb la Faes, com a plataformes d’intervenció pública.  
 
Un Aznar moderat?

La campanya del PP està muntada sobre la idea de la polarització extrema amb Podem. L’estratègia de la tensió és una creació de l’aznarisme i pot ser vist com un exercici de cinisme que ara l’expresident aparegui com un conciliador. Aznar comparteix amb el nucli dur del PP el discurs antipodemista, però ara sembla que ha optat per buscar un espai que li permeti etzibar fort contra aquest home a qui ell va col·locar al cim del poder i a qui menysprea profundament.

Els darrers mesos després del 20-D han suposat la ruptura definitiva entre tots dos líders. Immediatament després de les eleccions anteriors, en una reunió del comitè executiu del partit, l’expresident ja es va desmarcar de l’ortodòxia rajoniana reclamant un congrés del partit que fos obert. La direcció, aprofitant el període preelectoral, ha ajornat un congrés que per mandat estatutari ja s’hauria d’haver celebrat. El març passat, en un acte a Casa Amèrica, Aznar va fer un parlament, en presència de Rajoy, en què va reclamar “nous lideratges” que tinguessin la capacitat d’arrossegar les forces necessàries per afrontar els reptes plantejats. El darrer enfrontament, aquest ja del tot obert, va ser a compte del dèficit públic, amb un article d’Aznar al diari ABC en què afirmava que el seu govern havia fet més contra el dèficit que l’actual.

Aquests darrers dies ha corregut pels “mentideros” madrilenys que ni Aznar ni ningú de la seva família votaria el PP. Una brama que potser no té cap fonament però que contribueix a alimentar la sensació de fractura total entre Aznar i l’actual direcció del PP.