20
de setembre
de
2020, 12:05
Actualitzat:
21
de setembre,
11:25h
Hi ha un fort malestar entre els cristians de base més compromesos i la jerarquia eclesiàstica. El sentiment de distància entre tots dos segments de l'Església catalana va a més i, segons expliquen a NacióDigital diverses fonts, hi ha "una queixa profunda envers el silenci dels bisbes davant la repressió de l'Estat i, sobretot, la situació dels presos". Una personalitat molt rellevant de l'Església catalana explica que "el que més cou és el tema de les persones que estan a la presó de manera injusta. S'han trobat a faltar més visites als presos i una declaració episcopal sobre el cas".
Ningú demana als bisbes de la Conferència Tarraconense un posicionament "heroic" ni una declaració proindependentista, però sí aixecar la veu davant una situació com la que viuen els dirigents sobiranistes empresonats. Ha ferit especialment a molts fidels que, en altres casos, l'Església sí que ha aixecat la veu, però per sortir en defensa de poders establerts. En aquest sentit, va causar estupor el comunicat emès per l'executiva de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) amb motiu de la fugida del país del rei emèrit.
Els bisbes espanyols, presidits des del març passat pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, van emetre una nota el 4 d'agost passat en què mostraven "respecte per la seva decisió i el reconeixement per la seva decisiva contribució a la democràcia i a la concòrdia entre els espanyols". Alhora, expressaven "adhesió i agraïment" a la persona de Felip VI.
Aquesta presa de posició, gens acrítica amb la figura del monarca emèrit, va sorprendre en molts àmbits. A més, anava acompanyada d'una cita de Sant Pau, en què aconsella súpliques, oracions i peticions "per tots els reis i constituïts en autoritat perquè puguem portar una vida tranquil·la i assossegada".
"Ens hauria agradat més claredat"
Cinto Busquet, rector de la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella, que depèn de la diòcesi de Girona, és un referent dels sectors més progressistes i compromesos entre els sacerdots de Catalunya. Doctor en Teologia, ha viscut al Japó i a Itàlia. Ell va ser un dels impulsors de la carta que van signar prop de 400 capellans en vigílies de l'1-O defensant el dret a l'autodeterminació. Reconeix a NacióDigital que hi ha malestar per l'actitud de l'episcopat: "Ens hauria agradat un pronunciament més clar contra els mecanismes de la repressió".
Busquet parla sense embuts de "presos polítics", però es mostra molt ponderat en la seva visió sobre el paper dels bisbes en aquests anys: "Hi ha hagut massa temor a adoptar un paper que pogués topar amb la legalitat vigent". El sacerdot, però, també entén la posició difícil en què estan els prelats, "que han de consensuar contínuament posicionaments amb la resta de bisbes de l'episcopat espanyol".
El sacerdot destaca el "caràcter potent" que ha tingut entre els cristians de base el caràcter pacífic i democràtic del moviment sobiranista, que ha generat un sentiment de proximitat envers els dirigents independentistes presos. Busquet també assenyala que "la implicació d'amplis sectors de l'Església en el que s'ha dit el procés ens ha de fer sentir orgullosos".
El bisbe de Solsona, "una excepció"
El to baix dels pronunciaments de la Tarraconense està rebent una crítica àmpliament compartida en un ventall molt ampli de creients. Ramon Segués és president de l'Associació d'Amics de mossèn Huguet, que porta el nom d'un sacerdot emblemàtic de la diòcesi de Solsona. Segués, que parla amb NacióDigital a títol personal, considera que "la jerarquia eclesiàstica s'arrecera massa amb el poder, quan l'Església hauria de defensar la llibertat com a valor màxim".Però Segués també assenyala que "hi ha una altra Església, la del sotabosc, que se sent propera al poble i li fa costat".
Segués assenyala el bisbe de Solsona, Xavier Novell, com una "excepció" dins de l'episcopat català, ja que ha expressat respecte pel procés i ha tingut gestos amb els presos polítics, inclús una visita als centres penitenciaris. "A vegades l'hem criticat per les seves posicions -explica Segués-, però és just aplaudir-lo si fa coses que creiem que són justes". El president de l'entitat catòlica afirma que es nota que en el si de l'episcopat català hi ha bisbes que vénen de fora i coneixen poc la realitat catalana: "Amb prelats com el bisbe Deig o una Conferència Episcopal Catalana, les coses serien diferents".
Relacions tenses amb la Generalitat
La relació entre el dignatari més rellevant de l'Església catalana, Juan José Omella, i la Generalitat sempre ha estat ennuvolada per la desconfiança. Omella, home de tracte cordial i que aconsegueix empatitzar amb els interlocutors, ha relliscat en algunes ocasions quan es tractava de copsar la complexitat de la realitat catalana. Ho va fer durant la missa funeral per les víctimes dels atemptats de l'agost del 2017, en què es va referir al president com a "autoritat autonòmica".
Durant l'octubre del 2017, hi va haver molta tensió entre Puigdemont i Omella. El cardenal -que va fer amb l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, un intent de mediació amb Rajoy- li demanava insistentment que no fes la DUI. El 26 d'octubre, en una conversa telefònica, la tensió va explotar. Omella, segons apunta Puigdemont a M'explico, va etzibar: "Si us heu saltat la llei, ara no us espereu segons què...". Puigdemont li penja el telèfon.
Al segon llibre, La lluita a l'exili, Puigdemont dedica paraules dures al cardenal quan comenta que ha assistit a una missa a la presó de Neumunster. Diu que Omella és "veritablement més servidor de la unitat d'Espanya que de Déu" i es queixa que els bisbes patien perquè les famílies catalanes no es dividissin i ara restaven mudes davant la situació dels presos. Aquests judicis emesos per Puigdemont han causat impacte en sectors cristians sobiranistes.
El juliol passat, hi va haver una enganxada entre el Govern a causa de les mesures de restricció provocades per la pandèmia. L'executiu català va anunciar una sanció a l'arquebisbat per fer una missa no autoritzada a la Sagrada Família. Omella es va referir en aquell moment a limitació de la llibertat de culte i el president Quim Torra li va respondre: "Lamento que durant aquests anys no hagi alçat la veu per condemnar la repressió que viu Catalunya". Així estan les coses.
"És erroni cremar les naus amb Omella"
També hi ha, entre els cristians progressistes, els que mantenen una actitud més comprensiva envers la jerarquia. Un d'ells és Jordi López Camps, exdirector general d'Afers Religiosos de la Generalitat. Per ell, "és erroni cremar les naus amb Omella". Històric dels grups catòlics de base i de Cristians pel Socialisme, López Camps creu que "hi ha situacions que requereixen un perfil baix i és intel·ligent preservar tots els ponts possibles per a una negociació". Sobre Omella, recorda que "va ser dels pocs prelats que va intentar seriosament una mediació".
La Generalitat i l'Església mantenen també un conflicte per les immatriculacions (inscriure al registre de la propietat béns dels quals no tenen títol de propietat), un assumpte que han liderat Pere Aragonès i Ester Capella tot i la relació estreta per aconseguir la mediació que Oriol Junqueras va tenir amb Omella.
El cardenal Omella, fins ara, ha començat el curs sense cap referència al conflicte polític. Ho ha fet amb una carta pastoral que porta per títol Déu està amb mi, un homenatge al jove Joan Roig Diggle, assassinat el 1936 per un grup faista que serà elevat a la condició de beat el 7 de novembre proper. Enmig del malestar de molts dels seus fidels, el cardenal evoca els màrtirs i recorda que Sant Pau també pregava pels reis.
Ningú demana als bisbes de la Conferència Tarraconense un posicionament "heroic" ni una declaració proindependentista, però sí aixecar la veu davant una situació com la que viuen els dirigents sobiranistes empresonats. Ha ferit especialment a molts fidels que, en altres casos, l'Església sí que ha aixecat la veu, però per sortir en defensa de poders establerts. En aquest sentit, va causar estupor el comunicat emès per l'executiva de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) amb motiu de la fugida del país del rei emèrit.
Els bisbes espanyols, presidits des del març passat pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, van emetre una nota el 4 d'agost passat en què mostraven "respecte per la seva decisió i el reconeixement per la seva decisiva contribució a la democràcia i a la concòrdia entre els espanyols". Alhora, expressaven "adhesió i agraïment" a la persona de Felip VI.
Aquesta presa de posició, gens acrítica amb la figura del monarca emèrit, va sorprendre en molts àmbits. A més, anava acompanyada d'una cita de Sant Pau, en què aconsella súpliques, oracions i peticions "per tots els reis i constituïts en autoritat perquè puguem portar una vida tranquil·la i assossegada".
"Ens hauria agradat més claredat"
Cinto Busquet, rector de la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella, que depèn de la diòcesi de Girona, és un referent dels sectors més progressistes i compromesos entre els sacerdots de Catalunya. Doctor en Teologia, ha viscut al Japó i a Itàlia. Ell va ser un dels impulsors de la carta que van signar prop de 400 capellans en vigílies de l'1-O defensant el dret a l'autodeterminació. Reconeix a NacióDigital que hi ha malestar per l'actitud de l'episcopat: "Ens hauria agradat un pronunciament més clar contra els mecanismes de la repressió".
Busquet parla sense embuts de "presos polítics", però es mostra molt ponderat en la seva visió sobre el paper dels bisbes en aquests anys: "Hi ha hagut massa temor a adoptar un paper que pogués topar amb la legalitat vigent". El sacerdot, però, també entén la posició difícil en què estan els prelats, "que han de consensuar contínuament posicionaments amb la resta de bisbes de l'episcopat espanyol".
El sacerdot destaca el "caràcter potent" que ha tingut entre els cristians de base el caràcter pacífic i democràtic del moviment sobiranista, que ha generat un sentiment de proximitat envers els dirigents independentistes presos. Busquet també assenyala que "la implicació d'amplis sectors de l'Església en el que s'ha dit el procés ens ha de fer sentir orgullosos".
El bisbe de Solsona, "una excepció"
El to baix dels pronunciaments de la Tarraconense està rebent una crítica àmpliament compartida en un ventall molt ampli de creients. Ramon Segués és president de l'Associació d'Amics de mossèn Huguet, que porta el nom d'un sacerdot emblemàtic de la diòcesi de Solsona. Segués, que parla amb NacióDigital a títol personal, considera que "la jerarquia eclesiàstica s'arrecera massa amb el poder, quan l'Església hauria de defensar la llibertat com a valor màxim".Però Segués també assenyala que "hi ha una altra Església, la del sotabosc, que se sent propera al poble i li fa costat".
Ramon Segués: "Amb bisbes com Deig o una Conferència Episcopal Catalana, les coses serien diferents"
Segués assenyala el bisbe de Solsona, Xavier Novell, com una "excepció" dins de l'episcopat català, ja que ha expressat respecte pel procés i ha tingut gestos amb els presos polítics, inclús una visita als centres penitenciaris. "A vegades l'hem criticat per les seves posicions -explica Segués-, però és just aplaudir-lo si fa coses que creiem que són justes". El president de l'entitat catòlica afirma que es nota que en el si de l'episcopat català hi ha bisbes que vénen de fora i coneixen poc la realitat catalana: "Amb prelats com el bisbe Deig o una Conferència Episcopal Catalana, les coses serien diferents".
Relacions tenses amb la Generalitat
La relació entre el dignatari més rellevant de l'Església catalana, Juan José Omella, i la Generalitat sempre ha estat ennuvolada per la desconfiança. Omella, home de tracte cordial i que aconsegueix empatitzar amb els interlocutors, ha relliscat en algunes ocasions quan es tractava de copsar la complexitat de la realitat catalana. Ho va fer durant la missa funeral per les víctimes dels atemptats de l'agost del 2017, en què es va referir al president com a "autoritat autonòmica".
Durant l'octubre del 2017, hi va haver molta tensió entre Puigdemont i Omella. El cardenal -que va fer amb l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, un intent de mediació amb Rajoy- li demanava insistentment que no fes la DUI. El 26 d'octubre, en una conversa telefònica, la tensió va explotar. Omella, segons apunta Puigdemont a M'explico, va etzibar: "Si us heu saltat la llei, ara no us espereu segons què...". Puigdemont li penja el telèfon.
En els seus llibres, Puigdemont acusa Omella de ser més fidel servidor de la unitat d'Espanya que de Déu
Al segon llibre, La lluita a l'exili, Puigdemont dedica paraules dures al cardenal quan comenta que ha assistit a una missa a la presó de Neumunster. Diu que Omella és "veritablement més servidor de la unitat d'Espanya que de Déu" i es queixa que els bisbes patien perquè les famílies catalanes no es dividissin i ara restaven mudes davant la situació dels presos. Aquests judicis emesos per Puigdemont han causat impacte en sectors cristians sobiranistes.
El juliol passat, hi va haver una enganxada entre el Govern a causa de les mesures de restricció provocades per la pandèmia. L'executiu català va anunciar una sanció a l'arquebisbat per fer una missa no autoritzada a la Sagrada Família. Omella es va referir en aquell moment a limitació de la llibertat de culte i el president Quim Torra li va respondre: "Lamento que durant aquests anys no hagi alçat la veu per condemnar la repressió que viu Catalunya". Així estan les coses.
"És erroni cremar les naus amb Omella"
També hi ha, entre els cristians progressistes, els que mantenen una actitud més comprensiva envers la jerarquia. Un d'ells és Jordi López Camps, exdirector general d'Afers Religiosos de la Generalitat. Per ell, "és erroni cremar les naus amb Omella". Històric dels grups catòlics de base i de Cristians pel Socialisme, López Camps creu que "hi ha situacions que requereixen un perfil baix i és intel·ligent preservar tots els ponts possibles per a una negociació". Sobre Omella, recorda que "va ser dels pocs prelats que va intentar seriosament una mediació".
La Generalitat i l'Església mantenen també un conflicte per les immatriculacions (inscriure al registre de la propietat béns dels quals no tenen títol de propietat), un assumpte que han liderat Pere Aragonès i Ester Capella tot i la relació estreta per aconseguir la mediació que Oriol Junqueras va tenir amb Omella.
El cardenal Omella, fins ara, ha començat el curs sense cap referència al conflicte polític. Ho ha fet amb una carta pastoral que porta per títol Déu està amb mi, un homenatge al jove Joan Roig Diggle, assassinat el 1936 per un grup faista que serà elevat a la condició de beat el 7 de novembre proper. Enmig del malestar de molts dels seus fidels, el cardenal evoca els màrtirs i recorda que Sant Pau també pregava pels reis.