Els catalans són favorables, per un estret marge, a apujar els impostos per millorar els serveis públics. Així ho assenyala l'enquesta sobre opinió pública i política fiscal del 2019 del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), feta pública dimarts, segons la qual els enquestats a Catalunya són també dels més crítics amb la pressió fiscal actual i la gestió de la recaptació tributària.

El sondeig demana en quin punt se situen els enquestats, en una escala del 0 al 10, essent 0 màxim acord amb l'afirmació conforme cal "millorar els serveis públics encara que calgui pagar més impostos" i 10 implica "pagar menys impostos encara que calgui reduir els serveis públics". Agrupant les respostes entre els que es decanten per millorar els serveis apujant la pressió fiscal (entre 0 i 4), els que prioritzen disminuir els tributs (entre 6 i 10) o els que se situen en una posició plenament equidistant (5), un 50,4% dels catalans se situarien en el primer grup.

Per contra, un 32,4% dels enquestats a Catalunya creuen que l'equilibri actual és correcte i tan sols un 14,1% es decanta per rebaixar la pressió fiscal -un 46,5%, per tant, es mulla per opcions alternatives-. Malgrat tot, només un 18,3% de les respostes se situen entre el 0 i el 2, les posicions més decantades a favor de millorar els serveis públics sigui al preu que sigui, i fins i tot els que avalarien l'increment tributari ho fan sobretot des de posicions més centrades, properes al 5.

En tot cas, hi ha territoris que tenen més clara la necessitat d'apujar impostos per millorar els serveis, com el País Basc (61,3%), el País Valencià (54,1%) o Madrid (53,8%), mentre que el suport a això és minúscul a Castella-la Manxa (28,2%) -n'hi ha més fins i tot de partidaris de retallar la pressió fiscal- i força baix a les Canàries (31,1%) o Andalusia (37,2%).

El treball de camp es va fer entre el 16 de setembre i el 20 d'octubre, abans que es concretés la negociació de la reforma fiscal anunciada pel Govern i els comuns aquest dilluns i fins i tot abans de les eleccions espanyoles. No es pot desprendre d'aquestes dades, per tant, un suport als canvis en IRPF, successions o fiscalitat verda per als pressupostos del 2020 o d'una mera apujada de la pressió fiscal, ja que la fórmula de la pregunta posa l'accent en la millora dels serveis públics. Caldria veure si els catalans perceben que els canvis tributaris pactats són útils per a això, ja que ara són força crítics amb el funcionament del sistema fiscal vigent, com veurem.

Pel que fa als electorats -dels comicis de l'abril-, els votants de Podem, ERC i En Comú Podem donen suport a apujar els impostos en percentatges molt elevats, superiors al 60%, mentre que els del PSOE superen per poc el 50%. Un 45,8% dels electors de JxCat també ho avalen, com una mica més del 40% dels de PP, Vox i Cs. Cap, però, defensa amb gaire intensitat reduir impostos, malgrat les propostes contundents en aquest sentit d'algunes forces de dretes.

A nivell ideològic, els enquestats d'esquerres són els que més prioritzen millorar els serveis públics, si cal a costa de més impostos -mesurats segons una escala d'autoubicació del 0 al 10, d'esquerra a dreta-. Ho defensa un 61,5% dels enquestats d'esquerres i el 57,1% dels de centre esquerra, mentre també ho veuen bé entre un 42% i un 44% dels que se situen entre el centre i la dreta.

En contra del que podria semblar, per tant, els ciutadans de dretes no reclamen massa una reducció dels impostos i, fins i tot entre ells, té més suport que s'apugin per millorar els serveis públics -sense ser una opció majoritària-. En canvi, entre els que no diuen la seva ideologia o afirmen no saber-la, només prop d'un terç avalaria l'augment de la pressió fiscal. Ratifica això la màxima que els que no són "ni d'esquerres ni de dretes" són més de dretes encara?

Un altre elements fins i tot més determinant és la situació econòmica de l'enquestat. Normalment, els que pateixen menys penúries estan més predisposats a pagar més impostos, malgrat que no són els que es beneficiarien més dels serveis públics i les prestacions.

No és una qüestió tan ideològica com que qui pot fer un major esforç fiscal està més obert a fer-lo. Així, un 52,9% dels que diuen que la seva situació econòmica és bona avalaria apujar impostos, un percentatge que cau en el 44,9% entre els que tenen una situació regular i a un 37,5%, entre els que tenen una situació dolenta.

Sigui com sigui, a l'hora de prioritzar un tipus d'impost, una nítida majoria aposta pels impostos directes com l'IRPF, pels quals paga més qui més té, en lloc dels impostos indirectes com l'IVA, que tothom paga per igual quan adquireix algun producte. Un 68,2% dels catalans defensa primar els impostos directes per només un 15,9% que prefereix els indirectes.

Així mateix, els catalans creuen que la pressió fiscal ja és molt alta. Un 61,8% afirma que ja es paguen molts impostos, més que en cap altre territori de l'Estat -i malgrat això, encara avalarien pagar-ne més per millorar els serveis públics-. En canvi, només un 38,7% dels bascos ho considera també, com un 42,2% dels madrilenys.

La crítica dels catalans al sistema fiscal no acaba aquí, ja que tan sols un 5,3% creu que els impostos es cobren amb justícia, és a dir, que efectivament en paga més qui més té, i un 92,6% afirma que no és així. En cap altre territori la desconfiança amb el funcionament del sistema fiscal és tan elevada, per bé que arreu ho és molt. De mitjana, només un 10,4% dels espanyols assegura que es cobren els tributs amb justícia.

En la mateixa línia, Catalunya és el territori que més creu que hi ha molt o bastant frau fiscal a l'Estat. Ho afirmen un 96,3% dels enquestats allí -un 48,3% diu que hi ha molt de frau i un 48%, que n'hi ha bastant-, cinc punts més que la mitjana estatal. La percepció de frau, de fet, és altíssima arreu i on és més baixa és a Castella i Lleó, on més de tres quartes parts dels enquestes creuen que n'hi ha molt o bastant.

De la mateixa manera, el sondeig evidencia que la confiança conforme l'administració pública fa prou per erradicar el frau fiscal és mínima. Un 70% dels catalans creu que fa pocs o molt pocs esforços en aquesta línia, només per sota del 71% del País Basc i força per damunt de la mitjana estatal del 59,6%. En canvi, la desconfiança amb l'administració pública és relativament baixa a la Comunitat de Madrid, on només la meitat dels enquestats creu que fa pocs o molt pocs esforços, com el 50,9% a les Canàries o el 51,9% a Galícia.

METODOLOGIA DE L'ANÀLISI

Les dades s'han extret de l'última enquesta d'opinió pública i política fiscal del CIS. A l'hora de fer els creuaments, com s'explica en el text, s'han agrupat les respostes més decantades a millorar els serveis públics encara que això impliqui apujar impostos -del 0 al 4-, els que prioritzen abaixar la pressió fiscal -del 6 al 10- i els que se situen en un punt mig -5-. Pel que fa a les comunitats autònomes de les enquestes, només s'han tingut en compte aquelles amb més de 100 entrevistes, per bé que s'han senyalitzat les que en tenen menys de 200, ja que el marge d'error és rellevant i la xifra, per tant, sols és aproximativa. A nivell ideològic, que en l'enquesta es puntua com una escala, s'han agrupat les respostes en gent d'esquerres -1 i 2-, de centre esquerra -3 i 4-, de centre -5-, de centre dreta -6 i 7- i de dretes -8, 9 i 10-. Pel que fa a la situació econòmica, s'han agrupat també les respostes dels que la tenen bona i molt bona, així com les dels que la tenen dolenta i molt dolenta. Igualment, en tots aquests casos i en la resta de categories s'han agrupat també les respostes "no sap", "no contesta" i, en el cas de la ideologia, els que afirmen no tenir-ne cap.