Els comptes del fill gran dels Pujol a Andorra van rebre ingressos en efectiu en tot tipus de divises. A més de les antigues pessetes i de l’euro, els dipòsits es van nodrir de marcs alemanys, lliures esterlines, dòlars i francs suïssos, segons es desprèn del sumari del cas al qual ha tingut accés l'agència de notícies Europa Press.

Segons redacta el jutge instructor José de la Mata en diverses comissions rogatòries remeses a Andorra, en la causa s’ha pogut constatar que Jordi Pujol i la seva llavors dona Mercè Gironès disposaven en aquest país de diversos comptes corrents que “presenten multitud d’abonaments en efectiu d’origen desconegut que no poden assimilar-se a una activitat legal”.

En alguns casos, aquests ingressos es relacionen “amb persones que han desenvolupat una activitat empresarial entroncada amb el sector públic a Catalunya”, diu el jutge en un dels escrits datat el 2015.

Així descriu algunes de les imposicins d’efectiu fins a arribar als 30 milions d’euros. El magistrat detalla diversos dels ingressos: 2,7 milions de pessetes; 10,3 milions d’euros; 3,2 milions de dòlars i 2,1 milions de marcs.

Posteriorment els ingressos es traspassaven a comptes dels altres sis fills de l’ex-presdient de la Generalitat: Oleguer, Oriol, Pere, Josep, Mireia i Marta.

En un altre escrit del 2015, el magistrat detalla els moviments d’un dels comptes, en el qual, fins al seu tancament el 2001, es van ingressar en 43 ocasions una xifra total de 5,6 milions d’euros.

Tot i això, les investigacions no han pogut determinar si Pujol “es presentava a l’entitat” amb metàl·lic en altres divises o si feia l’ingrés en pessetes o euros i demanava que s’anotés la disponibilitat en una altra moneda.

Les xifres de negoci de la família Oujol -extretes després d’analitzar la informació facilitada per les autoritats andorranes- són “certament escandaloses”, descriuen els agents en un altre informe de l’any 2012.

En aquest asseguren que les dades han permès reconstruir nombroses operacions que en determinats casos partien d’ingressos en efectiu de “quantitats desproporcionades”. “Impossibles d’assimilar en relacions econòmiques usuals”, agreguen.

En la documentació incorporada a la causa es compara el procediment de la família Pujol Ferrusola a l’estranger amb “les organitzacions criminals perfectament assentades”, i gràcies a les quals es permetria blanquejar capital “per finançar noves activitats il·lícites, sent un clar exemple d’això els negocis desenvolupats a Argentina i Mèxic”.