22
de novembre
de
2017, 21:47
Actualitzat:
21:48h
Que els independentistes posin l'accent en la negociació bilateral amb l'estat espanyol, eixamplar la base del seu projecte i descartar la via unilateral hauria de ser una recepta per acostar posicionaments amb els "comuns", que malgrat els mals auguris de les enquestes poden tenir la clau de govern un cop passat el 21-D. Tot i això, els de Xavier Domènech consideren que els nou punts acordats de moment per Junts per Catalunya i ERC contenen "contradiccions" i no suposen una "renúncia explícita" a la via unilateral.
El moll de l'os està en els punts 8 i 9, els que determinen el full de ruta de l'independentisme a partir d'ara. La portaveu de Catalunya en Comú i número dos de la candidatura, Elisenda Alamany, argumenta en declaracions a NacióDigital que es parla de "negociació bilateral" amb l'Estat però "no es vol renunciar a la independència i es deixa la porta oberta a la unilateralitat". Segons els "comuns", caldria una referència explícita del compromís a no tornar a repetir aquesta via tot reconeixent el "fracàs" del full de ruta dels 18 mesos amb el qual van concórrer a les eleccions del 27-S. "Començar una negociació bilateral intentant imposar la solució final és intoxicar la negociació i fer que neixi morta", avisa Alamany.
El referèndum acordat com a assignatura pendent
De fet, la número dos de la candidatura Catalunya En Comú Podem afirma que un dels errors de partida dels independentistes és considerar que el resultat de l'1 d'octubre és un mandat vàlid per implementar la independència. "No es pot donar per vàlid el resultat de l'1-O i encaixar-lo en un context de bilateralitat", sentencia. Els "comuns" reivindiquen que el referèndum acordat segueix sent una assignatura pendent i per això, assegura Alamany, portaran de forma literal aquesta reivindicació al seu programa electoral. "Estem a favor del dret a l'autodeterminació, però l'1-O no era l'exercici d'aquest dret i el referèndum que volem per a Catalunya encara està per arribar", sentencia.
Amb tot, el punt 8 de l'acord que encara no és definitiu sí fa referència a un "acord de país" amb "vocació constituent" per eixamplar "l'àmplia majoria ciutadana partidària que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació". Es tracta d'un postulat que fa referència al procés constituent i que no descarta un eventual referèndum acordat. "Sí, és un dels denominadors comuns però això no pot guiar tot el mandat", alerta. I és que, de cara a una entesa post 21-D, el partit que lidera Xavier Domènech vol que els "objectius estiguin per sobre de les sigles" i es digui "clarament" que es vol fer l'endemà de les eleccions.
Els "comuns" afronten aquesta campanya conscients de com els pot perjudicar la polarització mentre intenten fer de frontissa, però no volen renunciar al fet que l'agenda ciutadana se situï al "centre" del projecte que s'imposi de cara al pròxim mandat. "Intentar que passin coses diferents fent el mateix em sembla irresponsable", insisteix Alamany, que subratlla que s'ha de fer evident que l'agenda nacional i la social "no són compartiments estancs".
Prioritzar l'agenda social
Pel que fa a la resta de punts, que inclouen batallar contra el 155 i l'alliberament dels presos, són coincidents amb la proposta que Domènech ja va posar sobre la taula quan va defensar que es pactessin punts entre les formacions sobiranistes. Alamany, però, afegeix matisos. Per exemple, si bé l'acord entre Junts per Catalunya i ERC contempla demanar responsabilitats polítiques i policials per les càrregues de l'1 d'octubre, la dirigent considera que cal també demanar responsabilitats polítiques als que "han liderat el full de ruta" i van prometre a la ciutadania que el resultat de l'1-O "es faria efectiu i es tindria reconeixement internacional". En quant a la defensa de l'escola catalana, recorda que això també significa, més enllà de protegir el model d'immersió, una "aposta pressupostària per una escola digna". Recorda, en aquest sentit, que Junts pel Sí va votar en contra d'apujar el 5% del PIB tal i com estableix la LEC. "El mateix que el PP", etziba.
El moll de l'os està en els punts 8 i 9, els que determinen el full de ruta de l'independentisme a partir d'ara. La portaveu de Catalunya en Comú i número dos de la candidatura, Elisenda Alamany, argumenta en declaracions a NacióDigital que es parla de "negociació bilateral" amb l'Estat però "no es vol renunciar a la independència i es deixa la porta oberta a la unilateralitat". Segons els "comuns", caldria una referència explícita del compromís a no tornar a repetir aquesta via tot reconeixent el "fracàs" del full de ruta dels 18 mesos amb el qual van concórrer a les eleccions del 27-S. "Començar una negociació bilateral intentant imposar la solució final és intoxicar la negociació i fer que neixi morta", avisa Alamany.
El referèndum acordat com a assignatura pendent
De fet, la número dos de la candidatura Catalunya En Comú Podem afirma que un dels errors de partida dels independentistes és considerar que el resultat de l'1 d'octubre és un mandat vàlid per implementar la independència. "No es pot donar per vàlid el resultat de l'1-O i encaixar-lo en un context de bilateralitat", sentencia. Els "comuns" reivindiquen que el referèndum acordat segueix sent una assignatura pendent i per això, assegura Alamany, portaran de forma literal aquesta reivindicació al seu programa electoral. "Estem a favor del dret a l'autodeterminació, però l'1-O no era l'exercici d'aquest dret i el referèndum que volem per a Catalunya encara està per arribar", sentencia.
Amb tot, el punt 8 de l'acord que encara no és definitiu sí fa referència a un "acord de país" amb "vocació constituent" per eixamplar "l'àmplia majoria ciutadana partidària que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació". Es tracta d'un postulat que fa referència al procés constituent i que no descarta un eventual referèndum acordat. "Sí, és un dels denominadors comuns però això no pot guiar tot el mandat", alerta. I és que, de cara a una entesa post 21-D, el partit que lidera Xavier Domènech vol que els "objectius estiguin per sobre de les sigles" i es digui "clarament" que es vol fer l'endemà de les eleccions.
Els "comuns" afronten aquesta campanya conscients de com els pot perjudicar la polarització mentre intenten fer de frontissa, però no volen renunciar al fet que l'agenda ciutadana se situï al "centre" del projecte que s'imposi de cara al pròxim mandat. "Intentar que passin coses diferents fent el mateix em sembla irresponsable", insisteix Alamany, que subratlla que s'ha de fer evident que l'agenda nacional i la social "no són compartiments estancs".
Prioritzar l'agenda social
Pel que fa a la resta de punts, que inclouen batallar contra el 155 i l'alliberament dels presos, són coincidents amb la proposta que Domènech ja va posar sobre la taula quan va defensar que es pactessin punts entre les formacions sobiranistes. Alamany, però, afegeix matisos. Per exemple, si bé l'acord entre Junts per Catalunya i ERC contempla demanar responsabilitats polítiques i policials per les càrregues de l'1 d'octubre, la dirigent considera que cal també demanar responsabilitats polítiques als que "han liderat el full de ruta" i van prometre a la ciutadania que el resultat de l'1-O "es faria efectiu i es tindria reconeixement internacional". En quant a la defensa de l'escola catalana, recorda que això també significa, més enllà de protegir el model d'immersió, una "aposta pressupostària per una escola digna". Recorda, en aquest sentit, que Junts pel Sí va votar en contra d'apujar el 5% del PIB tal i com estableix la LEC. "El mateix que el PP", etziba.