Després que aquest estiu es constituís Agrupament Socialista, el corrent crític del PSC, coliderat pels diputats Àngel Ros, Marina Geli, Pia Bosch i l'exdiputat Daniel Font, aquest dimecres al vespre ha tornat a seure al racó de pensar. 

 

L'ocasió s'ho val. El país és a tres setmanes de tenir data i pregunta de la consulta sobiranista, i els crítics del PSC van sortir més devastats que escaldats del Gólgota que va suposar el Consell nacional extraordinari de fa dues setmanes, organitzat per la direcció per tal de tallar de soca-rel el que consideren el "soroll" dels crítics amb el procés nacional. 

 

Al centre cívic Sant Lluc del carrer Mercaders, de Barcelona, s'han trobat una quarantena de militants del PSC de pedra picada, molts amb carnet des del 1978, que no s'han estat ni de criticar la direcció oficial ni tampoc la direcció dels crítics, ni d'abraçar la causa independentista com de criticar-la per ingènua, ni per dir que marxarien perquè el PSC d'avui dia no és el seu PSC. Volien sentir respostes, i les seves opinions han estat dures, contundents i allunyades, només un pèl, de la retòrica habitual d'aquestes trobades.

Sense mossegar-se la llengua
 

S'ha vist que passaven baixos quan un dels cap visibles del sector crític, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha rebut només començar la primera intervenció. Ros ha presentat en públic el darrer invent dels crítics de nedar i guardar la roba amb el procés: presentar una resolució del PSC per tal d'instar els governs català i espanyol que acordin una consulta en la comissió bilateral Estat-Generalitat. "Àngel, amb carinyo, això no serveix per a res, si fins i tot el PSC t'ho tombarà", ha etzibat el primer intervinent. 
 

"Tot això està molt bé, però, escolteu... què haurem de votar: sí o no?", ha preguntat el següent. "Sóc president d'una sectorial i ningú em va dir això del Consell nacional extraordinari que va estar preparat perquè el PSC es faci la foto del bracet d'Albert Rivera i de Sànchez Camacho. És això el que volem?", va afegir un tercer ponent.

Un quart ha apuntat que el PSC gira cap el lerrouxisme. Un cinquè ha proposat que el PSC plantegi una pregunta pròpia. Un sisè ha dit que el principal problema del PSC és el PSOE. I un setè ha apostat per la revolució que suposa el procés d'independència.

Un vuitè ha proposat preparar la futura constitució catalana i debatre quin país voldrem el dia després. Un altre ha optat per canviar l'statu quo amb Espanya però sense caure en la independència. Un novè ha criticat els independentistes per ingenus. 

No és el seu PSC