La presidenta del PP madrileny va personar-se l'altre dia a Barcelona per oferir una conferència amb l'explícit títol 'Mi visión de Cataluña', una intervenció en què va plantejar diversos interrogants sobre l'actual situació política de Catalunya i va oferir les seves particulars respostes i receptes, entre les quals la més dislocada és la de creure que tot plegat és producte d'un adoctrinament escolar que ella solucionaria amb llibres d'història farcits de Navas de Tolosa, timbalers del Bruc i Terços de Montserrat. Se m'escapa el riure.
Val a dir que no qüestiono en cap cas que l'expresidenta de la comunitat de veïns madrilenys tingui dret a opinar sobre Catalunya, de la mateixa manera que jo tinc unes molt interessants opinions sobre el mite del Mayflower que espero tenir ocasió d'oferir algun dia als meus lectors, però el cas és que al principi de la seva intervenció Aguirre va voler demostrar, qui sap per quin estrany mecanisme psicològic, la seva presumpta catalanitat.
Adduint diversos ancestres familiars -uns besavis empordanesos i un tiet-avi arrelat a Catalunya-, amistats catalanes i la seva condició d'empleada d'una empresa de Catalunya, Aguirre conclou que “posats a buscar cromosomes catalans no serè jo la que en tingui menys”. No li discutirem el tema de si en té o no en té de cromosomes, encara que jo mateix puc establir més o menys les mateixes relacions familiars amb Madrid, Andalusia i Mallorca i tot just puc reivindicar un lligam amb aquesta última, bàsicament perquè en conservo el cognom i preuats records d'infantesa.
Consideracions personals a banda, el que si li discutirem és la necessitat que troba Aguirre de presumir de cromosomes. Si fa això és que encara no ha entès res de res. Per començar, té tot el dret a opinar sobre el que vulgui sense necessitat de justificar-se, per continuar, el fet de presentar-se com a 'catalan friendly', vista la seva actuació política i em remeto a les seves declaracions sobre Endesa i el “territorio nacional”, li treu tota credibilitat, i per acabar, si d'una cosa no en vol sentir a parlar l'independentisme català és precisament de cromosomes, ni d'ADNs, ni de RHs. L'independentisme només aspira, i això una liberal com ella ho hauria d'entendre la mar de bé, a construir una societat lliure de ciutadans lliures. Ara que el nacionalisme català ha entès que no hi ha independència possible sense l'aportació de tota la ciutadania tingui la procedència que tingui, no pot ser que vingui ella a reclamar obsolets i anacrònics drets de sang i de bressol. Som al segle XXI benvolguda Espe.
