Els dotze nyaps en infraestructures de l'Estat que heretarà Catalunya

Política

El desinterès, la inacció o la bel·ligerància de Madrid han deixat dèficits a Catalunya que el nou estat podria resoldre. Infraestructures d'Estat. Dels incompliments d'Espanya a l'esperança sobiranista (Pòrtic/Dèria Editors) de Pere Macias i Òscar Oliver detalla aquests nyaps

ARA A PORTADA

Política El desgavell policial pel paper del Marroc a Ceuta enverina la compareixença de Sánchez Bernat Surroca Albet
Política La policia assegura que «no existeix cap informe» que atribueixi al Marroc l'entrada massiva a Ceuta Neus Climent / Agències
Política Les preguntes que ha de respondre Pedro Sánchez al Congrés sobre la crisi a Ceuta Bernat Surroca Albet
Política Feijóo culpa el Marroc de la «invasió» de Ceuta i exigeix eleccions immediates Oriol March
Política ERC i Junts, dues cares sobre el repartiment dels migrants de Ceuta Lluís Girona Boffi

Redacció

Publicat el 16 de novembre de 2014 a les 19:50

Un Estat que veritablement respongui als interessos dels seus ciutadans i que disposi dels recursos necessaris no es pot permetre el luxe de perpetuar deficiències en infraestructures de tota mena que perjudiquen directament les persones i l'economia d'un territori. I si es perpetuen, cal atribuir-ho al desinterès, la inacció o la bel·ligerància d'una administració en contra d'aquest territori afectat, més quan en d'altres territoris la feina s'ha fet bé. El llibre Infraestructures d'Estat. Dels incompliments d'Espanya a l'esperança sobiranista (Pòrtic/Dèria Editors) de Pere Macias i Òscar Oliver retrata els principals perjudicis que l'Estat ha causat a Catalunya en matèria d'infraestructures i proposa fórmules perquè un Estat català pogués resoldre els nyaps i bastir un nou país amb unes infraestructures dignes de la seva riquesa i situació geogràfica.

Així, un dels capítols es dedica a descriure dotze actuacions paradigmàtiques que permetrien una millora substancial dels serveis d'infraestructures a Catalunya, no necessàriament lligades a una gran inversió sinó a una gestió intel·ligent i al foment de la mobilitat sostenible, l'estalvi energètic i un reequilibri del territori. I proposa per a cada infraestructura enquistada un altre model d'infraestructura que demostra que una bona gestió és possible.

Els dotze nyaps que recull el llibre són la carretera N-II -el seu equivalent de gestió seria l'Eix Transversal i la Ruta de la Plata-; el Quart Cinturó; el tren de Puigcerdà -serviria el model del Metro del Baix Llobregat-; les Rodalies de Renfe -la Renfe a Madrid és el model-; l'aeroport de Barcelona, que s'hauria de gestionar amb criteris de competitivitat i amb la participació d'ens privats o partenariats; els aeroports regionals, gestionats amb el mateix sistema de competitivitat i eficiència; una autonomia portuària sense límits per als ports de Barcelona i Tarragona, avui sotmesos i espoliats per Puertos del Estado; actuacions per garantir l'abastament d'aigua; la vertebració correcta de les ciutats i la seva connexió amb el país; un sistema energètic net i a preus europeus, i finalment, bastir les infraestructures del coneixement com a prioritat del país.