Els dotze nyaps en infraestructures de l'Estat que heretarà Catalunya

Política

El desinterès, la inacció o la bel·ligerància de Madrid han deixat dèficits a Catalunya que el nou estat podria resoldre. Infraestructures d'Estat. Dels incompliments d'Espanya a l'esperança sobiranista (Pòrtic/Dèria Editors) de Pere Macias i Òscar Oliver detalla aquests nyaps

ARA A PORTADA

Política Llarena enllesteix l'amnistia, Puigdemont tornarà després del 29-N Oriol March
Política El nou baròmetre del CEO ja té data: enquestes electorals... i preguntes del Mundial i l'eclipsi Lluís Girona Boffi
El despertador Els tres impactes de Rufián Ferran Casas i Manresa
Política Ada Colau serà la cap de llista estatal del Front Ampli Natàlia Pinyol
Política Les «plebiscitàries» de Sánchez per assolir un últim miracle Bernat Surroca Albet

Redacció

Publicat el 16 de novembre de 2014 a les 19:50

Un Estat que veritablement respongui als interessos dels seus ciutadans i que disposi dels recursos necessaris no es pot permetre el luxe de perpetuar deficiències en infraestructures de tota mena que perjudiquen directament les persones i l'economia d'un territori. I si es perpetuen, cal atribuir-ho al desinterès, la inacció o la bel·ligerància d'una administració en contra d'aquest territori afectat, més quan en d'altres territoris la feina s'ha fet bé. El llibre Infraestructures d'Estat. Dels incompliments d'Espanya a l'esperança sobiranista (Pòrtic/Dèria Editors) de Pere Macias i Òscar Oliver retrata els principals perjudicis que l'Estat ha causat a Catalunya en matèria d'infraestructures i proposa fórmules perquè un Estat català pogués resoldre els nyaps i bastir un nou país amb unes infraestructures dignes de la seva riquesa i situació geogràfica.

Així, un dels capítols es dedica a descriure dotze actuacions paradigmàtiques que permetrien una millora substancial dels serveis d'infraestructures a Catalunya, no necessàriament lligades a una gran inversió sinó a una gestió intel·ligent i al foment de la mobilitat sostenible, l'estalvi energètic i un reequilibri del territori. I proposa per a cada infraestructura enquistada un altre model d'infraestructura que demostra que una bona gestió és possible.

Els dotze nyaps que recull el llibre són la carretera N-II -el seu equivalent de gestió seria l'Eix Transversal i la Ruta de la Plata-; el Quart Cinturó; el tren de Puigcerdà -serviria el model del Metro del Baix Llobregat-; les Rodalies de Renfe -la Renfe a Madrid és el model-; l'aeroport de Barcelona, que s'hauria de gestionar amb criteris de competitivitat i amb la participació d'ens privats o partenariats; els aeroports regionals, gestionats amb el mateix sistema de competitivitat i eficiència; una autonomia portuària sense límits per als ports de Barcelona i Tarragona, avui sotmesos i espoliats per Puertos del Estado; actuacions per garantir l'abastament d'aigua; la vertebració correcta de les ciutats i la seva connexió amb el país; un sistema energètic net i a preus europeus, i finalment, bastir les infraestructures del coneixement com a prioritat del país.