25
de maig
de
2017, 20:41
Actualitzat:
26
de maig,
18:20h
Juan José Brugera, president del Cercle d'Economia, s'estrenava aquest dijous com a moderador de les jornades de Sitges, punt de trobada de l'elit empresarial i acadèmica catalana, sempre disposada a escoltar els pronòstics de la classe política de Barcelona i Madrid. I Brugera ha complert amb el guió previst d'ençà que el procés capitalitza la discussió política a Catalunya i l'Estat. Ha reclamat al president de la Generalitat trobar una "sortida dialogada" al conflicte territorial per no truncar el moment de recuperació econòmica. Petició de "diàleg" formulada en primera instància a l'executiu català. Els negocis reclamen estabilitat més que revolucions.
El president del Cercle d'Economia ha estat tan cordial amb Carles Puigdemont -que ha inaugurat el certamen- com amb Luis de Guindos, el primer membre de l'executiu espanyol que passarà aquests dies pel Garraf. Dissabte serà el torn de Mariano Rajoy. Però Brugera, encarregat de traslladar les inquietuds de l'empresariat present a la sala, ha reclamat més explicacions a De Guindos que al president de la Generalitat. El ministre ha respost una desena de preguntes -des del procés fins a la nova direcció del PSOE, passant per la fiscalitat, les fusions en l'àmbit financer o el cost de l'energia- mentre que a Puigdemont -clar en relació a les intencions de l'independentisme- només se li ha exigit una sola resposta. Els empresaris deuen haver interpretat que qui té la paella pel mànec ara mateix és l'Estat, impactat pels plans de desconnexió de la Generalitat i abonat els últims dies a un to (encara) més dur contra el procés.
El volum dispar d'explicacions sol·licitades pels empresaris resulta especialment rellevant després de l'intercanvi de cartes entre el president català i espanyol, una relació epistolar que ha constatat la impossibilitat de trobar una entesa entre governs per celebrar un referèndum pactat. Puigdemont va avisar Rajoy per carta dimecres que havia arribat el "moment imprescindible" per començar a negociar els termes d'una votació sobre el futur polític de Catalunya. La resposta del líder del PP, difosa aquest dijous, ha estat taxativa: veto a negociar el referèndum i nul·la voluntat d'alterar l'"ordre constitucional". De Guindos no s'ha mogut d'aquesta línia.
Els empresaris també volen que Puigdemont s'expliqui al Congrés
En la intervenció inicial de les jornades, el president del Cercle d'Economia ha fet seva la posició del govern espanyol, formulada divendres passat per Soraya Sáenz de Santamaría. La Moncloa reclama a Puigdemont que s'expliqui al Congrés, espai de representació de la sobirania espanyola, mentre que la Generalitat entén que abans hi ha d'haver un pacte entre governs, que evidenciï la voluntat "sincera" de diàleg. Brugera ha pres part en aquest debat. "Com que el problema català és el primer problema polític espanyol, per què no anar al Congrés fent-ne partícep el conjunt de la política estatal?", ha destacat el president de la institució.
Puigdemont ha rebatut aquesta tesi. Ja ho va fer en la conferència de dilluns a Madrid, quan va reclamar "sentit d'Estat" a l'exectiu de Rajoy. Aquest dijous hi ha institit. "Hem anat més de deu vegades al Congrés dels Diputats per explicar el malestar de Catalunya", ha reflexionat el president de la Generalitat davant de l'empresariat. No hi ha hagut més preguntes. De fet, tècnicament no ha estat ni una pregunta, sinó més aviat una reflexió sobre la impossibilitat de fer el referèndum i sobre el presumpte paper parcial de la Generalitat i dels mitjans sobre el procés. Puigdemont, periodista abans de fer el salt a la política, li ha recordat a l'interlocutor que cadascú s'informa com vol.
L'any passat, Puigdemont es va veure obligat a pronunciar-se sobre el debat fiscal que existia en aquells moments al Govern. El Cercle estava més preocupat per la incertesa a Espanya, que anava camí d'unes noves eleccions -les tornaria a guanyar, amb encara més distància, Mariano Rajoy-, i proposava que governés la llista més votada. Ara bé: si s'ajusta una mica més el retrovisor i es posa el focus en la reunió anual del 2015, hi ha paraules que són pràcticament calcades a les d'enguany. Artur Mas, expresident de la Generalitat, deia fa exactament dos anys que calia que l'Estat fes una "proposta política". Una reivindicació molt similar a la que esgrimia avui Puigdemont.
El president, de fet, s'ha mostrat profundament decebut per la manca de resposta propositiva de Rajoy en la seva carta, i ha desafiat el govern espanyol a plantar cara l'independentisme amb una oferta rellevant que pugui ser votada per la ciutadania. No ha advertit en cap moment que el referèndum es farà de totes les maneres, però la manca de preguntes denotava que els empresaris es coneixen bé el full de ruta. Des de la publicació de l'esborrany de la llei de transitorietat i de la conferència a Madrid de Puigdemont, Oriol Junqueras -demà divendres protagonitzarà les jornades de Sitges- i Raül Romeva, la resposta de l'Estat s'ha endurit.
Què vol dir, això? Fonamentalment, que els ministeris no estan disposats a repetir la situació del 9-N. La consigna és evident: actuar contra tot aquell que participi en l'operatiu del referèndum, ja siguin fabricants d'urnes o bé ciutadans que col·laborin a l'hora d'obrir col·legis electorals. L'actuació de l'executiu espanyol davant de la votació, que de moment es basa en proclames i no en fets concrets -més enllà de les querelles que periòdicament presenta la Fiscalia-, serà analitzada tant des del sobiranisme com des de les sempre prudents institucions europees.
Els negocis reclamen més estabilitat que les revolucions, però la manera de frenar aquestes revolucions també influeix en l'estabilitat.
El president del Cercle d'Economia ha estat tan cordial amb Carles Puigdemont -que ha inaugurat el certamen- com amb Luis de Guindos, el primer membre de l'executiu espanyol que passarà aquests dies pel Garraf. Dissabte serà el torn de Mariano Rajoy. Però Brugera, encarregat de traslladar les inquietuds de l'empresariat present a la sala, ha reclamat més explicacions a De Guindos que al president de la Generalitat. El ministre ha respost una desena de preguntes -des del procés fins a la nova direcció del PSOE, passant per la fiscalitat, les fusions en l'àmbit financer o el cost de l'energia- mentre que a Puigdemont -clar en relació a les intencions de l'independentisme- només se li ha exigit una sola resposta. Els empresaris deuen haver interpretat que qui té la paella pel mànec ara mateix és l'Estat, impactat pels plans de desconnexió de la Generalitat i abonat els últims dies a un to (encara) més dur contra el procés.
El volum dispar d'explicacions sol·licitades pels empresaris resulta especialment rellevant després de l'intercanvi de cartes entre el president català i espanyol, una relació epistolar que ha constatat la impossibilitat de trobar una entesa entre governs per celebrar un referèndum pactat. Puigdemont va avisar Rajoy per carta dimecres que havia arribat el "moment imprescindible" per començar a negociar els termes d'una votació sobre el futur polític de Catalunya. La resposta del líder del PP, difosa aquest dijous, ha estat taxativa: veto a negociar el referèndum i nul·la voluntat d'alterar l'"ordre constitucional". De Guindos no s'ha mogut d'aquesta línia.
Els empresaris també volen que Puigdemont s'expliqui al Congrés
En la intervenció inicial de les jornades, el president del Cercle d'Economia ha fet seva la posició del govern espanyol, formulada divendres passat per Soraya Sáenz de Santamaría. La Moncloa reclama a Puigdemont que s'expliqui al Congrés, espai de representació de la sobirania espanyola, mentre que la Generalitat entén que abans hi ha d'haver un pacte entre governs, que evidenciï la voluntat "sincera" de diàleg. Brugera ha pres part en aquest debat. "Com que el problema català és el primer problema polític espanyol, per què no anar al Congrés fent-ne partícep el conjunt de la política estatal?", ha destacat el president de la institució.
Puigdemont ha rebatut aquesta tesi. Ja ho va fer en la conferència de dilluns a Madrid, quan va reclamar "sentit d'Estat" a l'exectiu de Rajoy. Aquest dijous hi ha institit. "Hem anat més de deu vegades al Congrés dels Diputats per explicar el malestar de Catalunya", ha reflexionat el president de la Generalitat davant de l'empresariat. No hi ha hagut més preguntes. De fet, tècnicament no ha estat ni una pregunta, sinó més aviat una reflexió sobre la impossibilitat de fer el referèndum i sobre el presumpte paper parcial de la Generalitat i dels mitjans sobre el procés. Puigdemont, periodista abans de fer el salt a la política, li ha recordat a l'interlocutor que cadascú s'informa com vol.
L'any passat, Puigdemont es va veure obligat a pronunciar-se sobre el debat fiscal que existia en aquells moments al Govern. El Cercle estava més preocupat per la incertesa a Espanya, que anava camí d'unes noves eleccions -les tornaria a guanyar, amb encara més distància, Mariano Rajoy-, i proposava que governés la llista més votada. Ara bé: si s'ajusta una mica més el retrovisor i es posa el focus en la reunió anual del 2015, hi ha paraules que són pràcticament calcades a les d'enguany. Artur Mas, expresident de la Generalitat, deia fa exactament dos anys que calia que l'Estat fes una "proposta política". Una reivindicació molt similar a la que esgrimia avui Puigdemont.
Carles Puigdemont, durant la seva intervenció a les jornades del Cercle d'Economia Foto: Govern
El president, de fet, s'ha mostrat profundament decebut per la manca de resposta propositiva de Rajoy en la seva carta, i ha desafiat el govern espanyol a plantar cara l'independentisme amb una oferta rellevant que pugui ser votada per la ciutadania. No ha advertit en cap moment que el referèndum es farà de totes les maneres, però la manca de preguntes denotava que els empresaris es coneixen bé el full de ruta. Des de la publicació de l'esborrany de la llei de transitorietat i de la conferència a Madrid de Puigdemont, Oriol Junqueras -demà divendres protagonitzarà les jornades de Sitges- i Raül Romeva, la resposta de l'Estat s'ha endurit.
Què vol dir, això? Fonamentalment, que els ministeris no estan disposats a repetir la situació del 9-N. La consigna és evident: actuar contra tot aquell que participi en l'operatiu del referèndum, ja siguin fabricants d'urnes o bé ciutadans que col·laborin a l'hora d'obrir col·legis electorals. L'actuació de l'executiu espanyol davant de la votació, que de moment es basa en proclames i no en fets concrets -més enllà de les querelles que periòdicament presenta la Fiscalia-, serà analitzada tant des del sobiranisme com des de les sempre prudents institucions europees.
Els negocis reclamen més estabilitat que les revolucions, però la manera de frenar aquestes revolucions també influeix en l'estabilitat.