El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous la reforma perquè els funcionaris de presons tinguin la condició d'agents de l'autoritat, equiparant-los amb els Mossos d'Esquadra. Es tracta d'una proposició de llei del PSC que ha rebut el vot favorable de Junts, el PP, Vox i Aliança Catalana. Per la seva part, ERC, els Comuns i la CUP havien presentat una esmena a la totalitat conjunta, que ha estat rebutjada. Aquests grups hi han vist un "retrocés" i han alertat que "no aportarà cap solució" als centres penitenciaris. La iniciativa, tramitada pel procediment de lectura única, va néixer arran de l'assassinat de Núria López, cuinera a la presó de Mas d'Enric, a mans d'un intern.

Concretament, la reforma aprovada consta d'un article únic que reconeix la condició d'agents de l'autoritat al personal funcionari i directiu dels centres penitenciaris que treballen en funcions de règim interior. L'objectiu, segons el text, és "donar seguretat i protecció jurídica" a aquests treballadors. També recull l'obligació de la Generalitat d'indemnitzar-los en cas de lesions i danys materials en l'àmbit de la seva feina, sempre que no hi hagi dol o negligència.

En representació del PSC, la diputada Judit Alcalá ha defensat que es tracta d'una iniciativa "molt necessària, rigorosa i profundament responsable, que no neix de la improvisació ni del soroll, sinó de la realitat del nostre sistema penitenciari, l'experiència acumulada als centres i el diàleg constant amb els treballadors".

Per part de Junts, el diputat Francesc de Dalmases ha sostingut que "les presons han de ser l'espai on (els interns) adquireixin hàbits i habilitats socials per a inserir-se". Per això, ha afegit que "han de ser espais segurs, de convivència, de rehabilitació i inserció", i que "els funcionaris són una figura clau en aquest mapa".

El diputat del PP ha justificat el vot favorable, però ha lamentat que la reforma és insuficient. "Ara mateix, la cuinera Núria López, assassinada a Mas d'Enric, no tindria la condició d'agent de l'autoritat", ha posat d'exemple. També ha citat altres casos com un monitor d'un taller de manualitats que pot rebre una agressió, o un monitor esportiu.

ERC, Comuns i CUP, en contra

Per contra, la diputada d'ERC Ana Balsera ha alertat que la reforma aprovada aquest dijous "no és la solució" i que no es tracta d'enfrontar funcionaris contra interns. En aquest sentit, la diputada republicana ha lamentat que aquesta "ampliació de poder pot generar més problemes i conflictes que els que pretén resoldre".

En la mateixa línia, el diputat dels Comuns Andrés García Berrio ha assenyalat que "considerar els funcionaris de presons com a agents de l'autoritat pot tenir conseqüències negatives en el dia a dia dels centres". I ha reblat: "Hi ha molts més riscos que possibles beneficis".

Finalment, el diputat de la CUP Xavier Pellicer s'ha emparat en entitats de drets humans per indicar que la mesura "només generarà més impunitat i vulneracions de drets". Ha denunciat que "respon únicament a pressions corporativistes i no aportarà cap solució a les presons catalanes".

Entitats de drets humans ho veuen "regressiu"

Les organitzacions de drets humans integrades a la Xarxa Dret i Presó han manifestat el seu "rebuig frontal" a l'equiparació del personal penitenciari amb agents de l'autoritat. Ho consideren una mesura "clarament regressiva" i que "encamina de manera definitiva el model penitenciari català cap a la policialització", com diuen que ha passat a Itàlia. Ho consideren una "greu regressió en drets". En canvi, sindicats i plataformes de funcionaris penitenciaris han celebrat l'aprovació, que feia temps que reclamaven per tal de tenir més protecció jurídica davant de les agressions.

En un comunicat, les entitats diuen que "aquest fet no produeix cap canvi en l'àmbit pràctic, perquè el Codi Penal ja castiga qualsevol escomesa contra els funcionaris públics, amb independència de la seva condició d'agents de l'autoritat o no. Alhora, sí que s'introduirà una sanció penal, a més de la disciplinària, pel que respecta a la desobediència als funcionaris de presons, produint-se en aquests casos un doble càstig sense fonament".