A Catalunya hi ha entre 80.000 i 90.000 gitanos. Un poble poc visible, estigmatitzat, "maltractat des de fa segles" i que el passat 8 d'abril va celebrar la seva diada. El Dia Internacional del Poble Gitano, que recorda la data on es va instituir la bandera i l'himne de la comunitat, arribava a les portes d'un cicle electoral on també volen ser-hi i fer-se escoltar.

Manuel Heredia, president de l'Associació del Poble Gitano, ho té clar. Un partit polític que lluités pels drets del poble gitano, no tindria representació i, per tant, "el millor és integrar-se en altres forces electorals" en posicions de sortida.

En aquest sentit, destaca el cas de José Castellón, conegut com a "Joselín", que serà el cap de llista de Guanyem Figueres, una llista que aplega la CUP amb altres grups com Compromís d'Esquerres, el Comú, Som Alternativa i MÉS. El candidat és el president de l'Associació de Veïns del barri de Sant Joan, que treballa de mediador cívic comunitari i és un referent contra '’estigmatització del barri i de la cultura gitana.

També destaca el cas de Paqui Maya "Popi", que ocuparà el número 6 a la llista d'ERC de Sabadell, vinculada a la Fundació Secretariat Gitano de la ciutat vallesana. Sicus Carbonell, cantant de Sabor de Gràcia, havia de ser el número 30 d'Ernest Maragall però ha estat expulsat hores després per unes declaracions homòfobes.

Més polèmica és la relació de Manuel Valls amb el col·lectiu. L'ex-primer ministre francès ha inclòs Pedro Vargas –tècnic de la Unió de Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya- com a número 17 i també té la voluntat que siguin més presents a l'Ajuntament. Tanmateix, anuncia que afavorirà l'expulsió dels que no tinguin papers –delatant-los a l'Estat-, en una mesura que recorda la seva polèmica actuació a França.

Llegeix més històries del 26-M a municipals.cat