I és que, segons les organitzacions de treballadors, aquesta situació intermitja empara "les actuacions repressives de l'Estat" contra un procés que "està posant en qüestió, de manera pacífica, cívica i democràtica, la veritable cara d'aquesta monarquia autoritària". Afegeixen igualment que la situació catalana "és una autèntica excepcionalitat política, per les actuacions antidemocràtiques d'un estat en el que no es dóna una veritable separació de poders, com correspondria a un estat de dret, i en el qual reapareix la cara més rància i reaccionària del règim del 78, hereu de la dictadura".
Així, els sindicats consideren que les conseqüències de l'1-O deixen "ben clar quina és la deriva d'aquest règim autoritari i antidemocràtic", arran de la intervenció policial, el 155, els presos polítics. les imputacions dels comandaments dels Mossos o la "criminalització de la legítima protesta i mobilització de la societat catalana, amb la detenció de membres dels CDR", alguns acusats inicialment de terrorisme.
El sobiranisme, en el punt de mira
De fet, afirmen que la resposta dels tribunals europeus, que no empresonen els exiliats i qüestionen delictes com els de rebel·lió, "posa en evidència que no existeixen els delictes pel que se'ls imputen i que l'estat espanyol i les institucions judicials que actuen en el seu nom estan violentant drets individuals i col·lectius". I molt en concret posa el punt de mira "els processos populars i democràtics d'emancipació" i les organitzacions sobiranistes.
Així mateix, sentencien que "queda clar que l'estat espanyol representa un model fracassat, i que se sent impotent per mantenir aquest model, centralista, amb institucions anacròniques com la corona i el recurs de la força i la repressió per anar contra el legítim dret d'autodeterminació dels pobles". Una "maquinària repressiva de l'Estat" que mostra "el seu caràcter antidemocràtic" i que vulnera els drets "en tots els àmbits", des del judici als joves d'Alsasua fins al qüestionament del dret a vaga arran de l'aturada convocada per la Intersindical-CSC el 8 de novembre o l'empresonament de rapers o artistes, mentre s'observa "l'aparició de grups feixistes violents actuant amb total impunitat".
Dret a l'autodeterminació
Per això, ELA, LAB, CIG i Intersindical-CSC coincideixen en reclamar la derogació del 155, l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, amb tots els drets, el "cessament de l'assetjament policial i judicial contra els càrrecs polítics i institucionals" i el reconeixement del dret a l'autodeterminació per part de l'Estat. "Per acabar, manifestem la nostra solidaritat amb totes les persones que estan sent represaliades i, en general, amb el poble de Catalunya", conclouen.
El dret de vaga, en perill |
---|
La Intersindical-CSC ha iniciat una campanya a través d'un web per reunir suports per "defensar el dret a vaga". La iniciativa pretén recollir el màxim d'adhesions per protegir aquest dret "amenaçat" amb motiu del judici pel 8-N, que se celebrarà el proper 25 d'abril al TSJC. La Intersindical CSC ha anunciat que convocarà una concentració davant els jutjats, ja que "es corre el risc que la sentència generi jurisprudència en contra del dret a vaga". De fet, el judici ha de determinar si la vaga general del passat 8 de novembre, convocada per la Intersindical-CSC, va ser legal o no. Foment del Treball va presentar una demanda contra el sindicat perquè considera que l'aturada tenia "motivacions polítiques" i, per tant, va ser "il·legal". Per la seva part, la Intersindical-CSC defensa la legalitat de la convocatòria i adverteix que, si la vaga es declara il·legal, això "afectarà greument la resta d'agents socials". "Aquest procés judicial pot comportar una restricció del dret a vaga, un dret legítim de protesta reconegut en tots els ordenaments jurídics democràtics i una eina fonamental pels treballadors i treballadores", han insistit des de la Intersindical-CSC. "Amb la iniciativa "xdretavaga.cat", es pretén visualitzar el suport dels treballadors al dret fonamental a la vaga i explicar les greus conseqüències que podria tenir per la majoria de la població una hipotètica sentència en contra d'aquest dret", conclou des del sindicat. |