El sector sobiranista d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), agrupat a Compromís per la Independència (CxI), ha valorat amb satisfacció els èxits obtinguts per les candidatures de "confluència" en què ICV ha participat a Barcelona i en d'altres poblacions de l'àrea metropolitana, amb una estratègia que s'ha demostrat d'èxit.

En un sentit oposat, assenyala que després de les eleccions municipals, ICV "ha deixat de ser un instrument útil per a l'acció política en una gran part del territori català" pel retrocès i fins i tot desaparició que ha patit en diversos ajuntaments i la seva substitució per altres opcions polítiques.

En conseqüència, Compromís per la Independència (CxI) reclama a la direcció ecosocialista que "que aposti perquè es consolidin, allà on ICV sigui imprescindible, governs sobiranistes i d’esquerres que impulsin polítiques de rescat social i avancin cap a un procés constituent de la República Catalana". 

També abonen que s'avanci cap a una candidatura que agrupi les forces d'esquerres i sobiranistes a les eleccions del proper setembre, perquè creuen imprescindible que "ICV retorni nítidament al costat de les forces sobiranistes, per tal d’influir en la concreció de la Constitució de la República Catalana, que no podem deixar en mans de la dreta nacionalista."

Declaració de Compromís per la Independència (CxI)

En relació amb els resultats de les darreres eleccions municipals, la Comissió Permanent de CxI, reunida a Barcelona, manifesta el següent:
 
1. Felicitem a tots els militants simpatitzants i amics d’Iniciativa per Catalunya Verds que, en molts llocs en unes condicions molt desfavorables, han tirat endavant una campanya electoral per fer arribar a la seva població el missatge i les propostes d’ICV.
 
2. Ens plauen molt els resultats obtinguts a Barcelona, on les propostes d’esquerres són àmpliament majoritàries, i encoratgem les diferents propostes d’esquerra nacional a trobar en el govern i en la política diària de l’Ajuntament l’acord i la confluència que no ha estat possible abans de les eleccions.
 
3. Felicitem a totes les candidatures que han mantingut l’alcaldia i a totes les que han mantingut un bon resultat i avui són imprescindibles per a la configuració de governs de progrés.
 
4. Iniciativa per Catalunya Verds ha tingut en els darrers mesos una estratègia destinada a aconseguir guanyar Barcelona i a consolidar les alcaldies i el nombre de regidors i diputats provincials a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Baix Llobregat i Vallès Occidental. Aquesta estratègia ha consistit en l’aplicació de polítiques de confluència i en la formulació de propostes en l’àmbit nacional com la d’Estat propi en el marc d’una Espanya plural, i cal reconèixer, encara que amb alts i baixos segons la població, que ha estat una estratègia d’èxit segons els objectius pretesos.
 
5. Aquesta política ha tingut també uns costos, que ja es van començar a veure en la dificultat de concretar candidatures i de mantenir al costat d’ICV candidatures independents d’Entesa abans de les eleccions, i que avui amb els resultats obtinguts ens deixen una ICV menys nacional, amb menys implantació a Girona, Lleida, Tarragona i la Catalunya Central.

6. Tot amb tot, hi ha hagut territoris on no s’ha seguit aquesta estratègia, com ara a les Terres de l’Ebre, obtenint uns resultats excepcionals, justament on la gent de les candidatures recolzades per ICV ha estat de fa temps al costat de la voluntat majoritària del territori, sense dubtes ni posicions ambigües, participant activament amb l’ANC i les entitats sobiranistes, sense haver pas de compartir del tot els seus postulats. O a Vilassar de Mar amb la candidatura Babord, que integrant independents i gent d’ICV i la CUP, ha aconseguit 4 regidors, i obtingut més d’un 16’6% dels vots, per damunt de la mitjana de la suma d’ambdues forces al Maresme.    

7. Avui ICV ha deixat de ser un instrument útil per a l’acció política en una gran part del territori de Catalunya on l’espai d’esquerra transformadora ha estat ocupat totalment per altres propostes polítiques. A molts indrets del país, on el debat sobre el fet nacional ha dut la ciutadania cap a solucions molt majoritàriament independentistes, ICV és percebuda com una força política que està entre la ambigüitat i, el que encara és pitjor, l’espai que, com el PSC i altres formacions polítiques, es decanta per una solució dependentista espanyola.
 
8. Els dos reptes que identifiquem a curt termini són la constitució dels governs municipals i les eleccions nacionals de setembre.

En aquest sentit, demanem a la direcció d’ICV que aposti perquè es consolidin, allà on ICV sigui imprescindible, governs sobiranistes i d’esquerres que impulsin polítiques de rescat social i avancin cap a un procés constituent de la República Catalana. 
 
Pel que fa a les properes eleccions nacionals, apostem perquè la direcció d’ICV impulsi la configuració de candidatures de confluència amb les forces d’esquerres, sobiranistes, amb moviments socials, plataformes, assemblees, etc., que tinguin com a objectius principals fer front a les emergències socials i l’impuls d’un procés constituent que porti a la República Catalana.
 
9. Creiem imprescindible que ICV retorni nítidament al costat de les forces sobiranistes, per tal d’influir en la concreció de la Constitució de la República Catalana, que no podem deixar en mans de la dreta nacionalista.
 
La implantació i extensió territorial d’ICV no la farem amb documents de bones intencions, sinó tornant a plantejar propostes que facin d’ICV una eina útil per a la transformació social i l’alliberament nacional arreu del territori