L'oferta turística exerceix una forta pressió sobre la gestió del territori, sobretot pel que fa a l'ocupació de sòl per a edificar i per la progressiva reducció de l'activitat ramadera clàssica. Tanmateix, des del sector primari emergeixen nombroses iniciatives alternatives vinculades a producció ecològica, productes de qualitat i artesanies locals.
Atur més elevat del registrat
El model econòmic de la comarca, doncs, va estretament lligat al sector turístic. L'atur oficial registrat és de l'entorn del 5,9%, una xifra que el Consell Comarcal de Cerdanya ha impugnat, ja que creu que és més elevada.
L'altra cara d'aquest model és el problema de l'accés a l'habitatge per a la població local, que ha d'afrontar preus elevats, un increment del cost del lloguer i una relativa manca d'oferta d'habitatge per als sectors amb menys ingressos. Una dada molt rellevant és que, segons l'Idescat, la Cerdanya és la comarca que té un nivell de població fluctuant més elevat de tot el país en proporció a la població habitual. L'impacte de la segona residència és absolut en el model comarcal.
El comerç als pobles
Com en la majoria de comarques rurals, els pobles més petits pateixen la crisi del petit comerç, que obliga els seus pobladors a moure's fora del municipi. Aquest problema va vinculat també a la necessitat d'un transport públic que, degut a la dispersió de la població, és un servei complicat. El gran forat negre és la línia de Renfe R3 que comunica la comarca amb Barcelona, passant pel Ripollès, Osona i el Vallès, i que pateix d'un mal estat endèmic.
A diferència d'altres comarques, la seguretat no és un problema greu. La satisfacció envers les estructures sanitàries i d'ensenyament és acceptable, tot i que l'hospital està mancat de determinades especialitats que obliguen a baixar a Berga o a Manresa.
Per tornar a la notícia principal, amb tots els enllaços a les 42 comarques i les 10 problemàtiques, pots clicar aquí.
