El jutge Pablo Llarena ha esdevingut la figura més determinant de la resposta repressiva de l'Estat contra el procés sobiranista i els seus dirigents. En aquests moments, ningú encarna millor que Llarena el que s'ha anomenat la judicialització de la política. Alineat amb l'ala més conservadora i intransigent del poder judicial, Llarena lidera la iniciativa de l'Estat contra l'independentisme. El processament per rebel·lió de tretze dirigents independentistes ha consolidat la imatge com a braç executor del poder de l'Estat. Però no sempre ha estat així.

Quan era president de l'Audiència Provincial de Barcelona, Llarena era considerat un jurista sensible a la realitat catalana. Moderat, potser conservador, però obert i comprensiu. I molt reticent a la implicació dels jutges en el procés. Ho va expressar en unes declaracions al diari El Mundo el 21 d'octubre del 2012, en què va verbalitzar "perles" com aquestes:  

- "El que no es pot pretendre és que tota la qüestió relativa a atribuir un espai significatiu a la individualitat catalana i tota aquesta qüestió relativa a la integració de Catalunya a Espanya es resoldrà judicialment, perquè no ha de ser així".

- "La resposta dels tribunals a la qüestió concreta de la identitat catalana i de la integritat de l'estat espanyol no té una resposta judicial sinó política".

- "Els jutges no tenen cap capacitat ni cap instrument de solució".

- "Els qui han de buscar camins d'equilibri i solució són els qui porten la gestió política a Catalunya i a l'Estat".

- "Tranquils. Això no és l'Audiència Nacional". Aquesta última frase la va dir Llarena el 12 de novembre del 2017 durant la declaració de l'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa que van ser cridats a declarar. Feia pocs dies que l'Audiència Nacional havia enviat a presó vuit membres del Govern català i Llarena va voler expressar que ell actuava de manera diferent. L'alegria, però, va durar poc.