Persones properes a Pedro Sánchez deien fa uns dies que el president està tocat, però fort i amb ganes de continuar. Els grups parlamentaris que s'hi han reunit aquesta setmana a la Moncloa l'han vist afectat pels escàndols de corrupció que involucren el seu entorn i acorralen el PSOE, i es mantenen a l'expectativa de veure per on sortirà un líder avesat a sobreviure. No es planteja, ara com ara, sotmetre's a una qüestió de confiança, ni tampoc avançar eleccions. A l'altra banda, el PP tasta els límits d'abraçar-se a Vox, perquè malgrat alertar de la situació insostenible del govern espanyol és incapaç de fer cap moviment en forma de moció de censura sense córrer un risc elevat d'acabar beneficiant el mateix Sánchez, que tindria una oportunitat d'or per reorganitzar la majoria de la investidura.
Des que Alberto Núñez Feijóo va arribar a la direcció del partit s'ha mogut en la incomoditat. El "moderat" de Galícia aterrava a Madrid pressionat per l'extrema dreta, a fora, i per Isabel Díaz Ayuso, a dins. La resposta ha estat intentar contenir els ultres comprant-los bona part del discurs, moviment que l'apropa a la Moncloa però amb límits, perquè mentre simpatitzi amb Vox serà molt difícil que hi hagi cap altre pacte possible. En unes altres circumstàncies, el PP podria aliar-se amb Junts i el PNB per destronar Sánchez, però aquest escenari és poc viable per la presència de l'extrema dreta i pels moviments de Feijóo per no perdre pistonada davant Santiago Abascal.
Un exemple recent són les maniobres a Europa per frenar l'oficialitat del català, convenientment aprofitades pel PSOE i el PSC per assenyalar Feijóo com a responsable que encara no s'hagi aconseguit, relat que també va secundar Carles Puigdemont. El líder de Junts va assenyalar el PP, no pas el govern espanyol ni Sánchez, com a culpable que -per ara- no es pugui utilitzar el català amb normalitat a les institucions europees. Un altre exemple és la manifestació contra la corrupció convocada pels conservadors per erosionar el president. A Madrid i Barcelona hi ha qui pensa que a Génova tenien coneixement de l'informe de l'UCO que sortiria pocs dies més tard, però el cert és que si Feijóo no va voler esperar a la publicació de les informacions sobre Cerdán, que haurien donat més contingut a l'acció a la plaça Espanya de la capital espanyola.
Mentre la investigació del cas Koldo avança i aquest dilluns hi ha previstes declaracions dels protagonistes de la trama, el PSOE ha optat per una triple resposta: actuar amb contundència amb les persones assenyalades, assenyalar la corrupció de la dreta i sotmetre's al control del Congrés per donar explicacions, en forma de compareixença de Sánchez el 9 de juliol -no abans, per la intensa agenda internacional del president- i una comissió d'investigació sobre la trama. Els socis demanen més mesures concretes. ERC, per exemple, vol que s'actuï contra els corruptors i EH Bildu reclama "contundència". Des de la dreta, el PNB insta a Sánchez a actuar amb transparència i descarta avançar futurs escenaris i Junts dona marge al president espanyol, amb l'exigència de més reunions, i un nou interlocutor després de la caiguda de Santos Cerdán.
La fotografia, doncs, és d'un Sánchez conscient que és "el mal menor" per a una majoria del Congrés, que difícilment el deixarà caure. Una altra cosa és que la legislatura pugui tenir alguna mena de contingut, però de recorregut, ara com ara, en pot tenir mentre el president no decideixi convocar eleccions. "Deixar el país en mans de PP i Vox seria una greu irresponsabilitat", apuntava. L'afirmació, implícitament, suposa reconèixer que la majoria social favorable a un govern progressista està en dubte i que, en cas d'eleccions, les possibilitats de repetir la fórmula dels últims anys és pràcticament inviable. Això no vol dir, però, que la moció de censura sigui una possibilitat real.
En aquest escenari, Sánchez ha vist l'oportunitat per intentar contraatacar, i ho ha fet assenyalant la incoherència del líder del PP de denunciar una situació insostenible sense alternativa. La realitat és que, avui, Feijóo no és capaç d'articular una resposta perquè la complicitat amb Vox desactiva el suport de Junts i el PNB. I els populars, tot i guanyar les eleccions, no tenen ara prou força per fer caure Sánchez només amb els nacionalistes bascos i catalans sense el concurs dels ultres. Feijóo sap que una moció de censura serviria a Sánchez per provar de reactivar la majoria de la investidura i, a la pràctica, això el reforçaria. L'únic camí que té és confiar que la pressió de la corrupció acabi fent inviable la legislatura o que els socis es cansin de sostenir el líder del PSOE, però ell no té la clau per forçar un canvi de president.
