Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que si el Barça acaba fitxant Nico Williams, més valdrà comprar-se una Zodiac per sobreviure a les llàgrimes de l'Atlètic de Bilbao. De llàgrimes tampoc en falten a Madrid, on el fang s'ha apoderat de l'activitat política. Més boxejador encarcarat que escorta anotador de bàsquet, Pedro Sánchez ha decidit respondre amb fang al reguitzell de novetats -judicials, policials, íntimes- que afecten el PSOE. Si l'única resposta que té el president del govern espanyol a les trapelleries del "triangle tòxic" format per Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García, vol dir que està realment tocat.
Tenallat per les informacions que encara han de sortir -la història del disc dur custodiat per una actriu porno a casa d'Ábalos deixa en conte infantil la saga Torrente-, Sánchez tasta el sabor de la lona i mira com tornar-se a posar dempeus al ring. Costa veure el líder del PSOE tan insegur, potser perquè per primera vegada des que és a la Moncloa no té a les mans el seu futur. I, en aquest context, resulta decebedor que ho fiï tot al desenllaç judicial de les corruptel·les del PP -que hi són- o a subratllar el presumpte finançament opac de Vox. Els votants de l'esquerra ja saben de sobres que la dreta i l'extrema dreta tenen altres estàndards. El que no volen és que els seus siguin millors, o que ho semblin.
Costa de veure com Sánchez se'n sortirà. Les eleccions serien mortals -el bloc de la investidura, ja sense Podem, quedaria desterrat-, una qüestió de confiança seria tant com obrir el bufet lliure per als socis, i la sensació és que el govern espanyol mastega sorra. Només té un consol: que el PP no té els suports per una moció de censura. El fang està estès per tot arreu, i la sensació és de final de cicle. S'accelerarà quan qualsevol dels tres vèrtexs del "triangle tòxic" -potser Benet Salellas, advocat de Cerdán, vol enviar els altres dos a la paperera de la història- decideixi tirar pel dret. Mentrestant, governar amb criteri és una missió quasi impossible. Tot i que, ben mirat, això no és cap novetat.
Ens ha agradat
En poc més d'una dècada, les xifres que mou la indústria de l'esport han crescut de manera exponencial. Van molt més enllà del preu dels traspassos dels futbolistes, o dels ingressos que tenen els principals clubs de futbol europeus. Una ullada al mapa dels Estats Units permet veure com s'han revaloritzat les grans franquícies -de l'NBA, de la lliga de futbol americà, els drets televisius de les grans competicions, els contractes de les estrelles principals- i com les transaccions rècord estan a l'ordre de dia. L'última és de la matinada de dijous, amb la venda dels Los Angeles Lakers a Mark Walter, amo dels Dodgers, un dels equips de beisbol de la ciutat. Aquí està molt ben explicat.
No ens ha agradat
Donald Trump va arribar a la Casa Blanca amb la promesa de la pau a Ucraïna i la capacitat d'exercir força dissuasòria al Pròxim Orient per evitar més conflictes a la zona. De moment, zero de dos. La invasió russa continua i Israel ha decidit multiplicar els fronts: no en tenia prou amb arrasar la franja de Gaza que ara vol acabar amb el programa nuclear iranià o, fins i tot, amb el règim que governa el país persa. L'intercanvi de míssils dels últims dies no fa presagiar res de bo; tampoc que els Estats Units ja tinguin preparats plans militars per si han d'intervenir. En tot cas, l'arribada d'un nou xèrif, a diferència del que es va prometre, no ha servit per apaivagar els ànims. Els ha encès.
Què fem el cap de setmana
És altament probable -i no us culpem, al contrari, que estar pendent del diari no formi part de les vostres prioritats en un cap de setmana llarg de revetlla de Sant Joan, però si teniu algun moment de pausa hi trobareu contingut que valdrà la pena. Tania Tapia posarà el focus des de Madrid al futur de Pedro Sánchez, i segur que el nostre cap de Política, Bernat Surroca, us il·luminarà per entendre la setmana decisiva per a l'amnistia al Tribunal Constitucional. I Pep Martí, el nostre home a l'establishment, us desgranarà les claus davant del desenllaç imminent de l'opa al Banc Sabadell. Focs artificials per a l'entitat del Vallès o foguera del BBVA? Dimarts, per sort, ho tindrem clar. Bon cap de setmana!
