Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que el PSOE ja no pot comptar -oh, sorpresa- amb el vot de Felipe González en les pròximes eleccions si es consolida l'amnistia. Des d'aquest dijous sabem que la llei té encaix legal, però no és una realitat palpable per a tothom. Que ho preguntin a Carles Puigdemont, exiliat, i a Oriol Junqueras, inhabilitat. La decisió del Tribunal Constitucional (TC), previsible, és un triomf innegable -l'amnistia era poc menys que l'anticrist per a Pedro Sánchez i Salvador Illa fa menys de dos anys; l'hemeroteca és implacable- que corregeix bona part dels excessos judicials de l'Estat per frenar el procés.
És suficient? No, no ho és. Perquè l'amnistia era la condició necessària per fer net i, després, començar a parlar de les qüestions de fons vinculades al conflicte polític. I la mateixa aplicació tortuosa -menys per als policies que van actuar l'1-O- de la llei indica que queda molta feina. Hi ha estaments de l'Estat que són -i seran- incapaços de perdonar Puigdemont i Junqueras, encara que el més intel·ligent seria normalitzar-los com a actors polítics de referència. Si el Madrid del poder és incapaç d'aplicar una llei que surt del Congrés, com es podran asseure a parlar sobre un referèndum, o sobre qualsevol reforma per dotar de més autonomia Catalunya? El context que vindrà no ajuda.
Bàsicament perquè tot indica que el PP i Vox tenen a tocar la Moncloa quan hi hagi noves eleccions -la legislatura penja d'un fil, amb l'amnistia amortitzada des de fa mesos i Sánchez assetjat pels casos de corrupció al PSOE-, i no resoldre ara les bases del conflicte el convertirà en inflamable quan hi hagi un canvi de govern a l'Estat. Perquè la pacificació -que és l'estratègia que han seguit els socialistes amb la complicitat, explícita o implícita, de formacions independentistes- només pot funcionar si se'n noten els efectes. Ningú està en disposició d'exigir referèndums o repartiments d'actius i passius, però sí de fer complir els acords. I, en això, Sánchez és a les mans d'ERC i de Junts.
Ens ha agradat
L'any 2006, encara amb Ronaldinho com a estrella, Joan Laporta va presentar un Nou Camp Nou dissenyat per Norman Foster. Mai es va arribar a materialitzar. Les etapes de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, funestes en termes esportius i econòmics. La remodelació de l'estadi es va anar postergant, el balanç va anar perdent equilibri i la pandèmia va acabar d'ensorrar els números. El Barça continua en cures intensives -en cada finestra de mercat es pateix per equilibrar altes i baixes-, però almenys ja té data per inaugurar l'Spotify Camp Nou renovat. Serà el 10 d'agost, pel Trofeu Joan Gamper. La factura definitiva és desconeguda, però almenys pujaran els ingressos. És imperatiu.
No ens ha agradat
Una enquesta publicada pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) determina que el 40% de la població considera que el sistema democràtic perjudica el repartiment equitatiu de la riquesa. Ho recull Ona Sindreu en aquesta peça de dades. En un món que tendeix cap a l'autoritarisme, cada vegada resulta més evident la seducció -sovint entre els més joves- cap als lideratges forts i el menysteniment del sistema. L'enquesta es complementa bé amb aquest informe d'Oxfam: l'1% més ric del món ha guanyat prou diners des del 2015 per posar fi a la pobresa 22 vegades. Entre aquest 1%, per cert, hi ha part dels qui voldrien dinamitar el sistema democràtic. Últimament, no dissimulen gaire.
Què fem el cap de setmana
En plena onada de calor, aquests dies s'imposen plans en remull. Els més valents, però, pot ser que tinguin ànims per desplaçar-se fins al Barcelona Rock Fest que s'organitza al Parc de Can Zam amb Scorpions, Judas Priest i Slipknot com a bandes destacades. Que no faltin les ampolles d'aigua -o del que sigui- al costat de les cabelleres llargues. Al diari estem treballant perquè, en les estones de tranquil·litat -o d'aire condicionat- tingueu preparades peces sobre les conseqüències de la constitucionalitat de l'amnistia, entrevistes sobre la polèmica pels murals de Sixena -un serial feixuc- i un repàs històric de les relacions entre Espanya i els Estats Units. Bon cap de setmana!
