Faltes d'ortografia i el drama d'igualar per baix

Arribar als 18 anys amb coneixements escassos sobre llengua no només penalitza a l'hora d'entrar a l'educació universitària: indica una davallada de nivell i d'exigència que s'acaba pagant durant tota la vida

  • Un grup d'estudiants de batxillerat fent un examen de llengua castellana i literatura -
Publicat el 06 de juny de 2025 a les 06:00
Actualitzat el 06 de juny de 2025 a les 06:19

Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que la setmana ens deixa un missatge inequívoc sobre la salut del sistema educatiu a Catalunya. El vodevil sobre les faltes d'ortografia a les proves d'accés a la universitat resumeix amb nitidesa fins a quin punt hi ha coses -nuclears, no accessòries- que no funcionen. En un primer moment, els errors lingüístics només havien de ser penalitzats a les matèries de llengua. Després, veient l'enrenou, el Govern es va veure obligat a rectificar: les faltes restaran també a la resta de matèries. Sí, hi ha dies que el sentit comú és notícia. Encara que els esforços vagin, sovint, en direcció contrària. 

Ho relata amb la gràcia -i la cruesa- habitual el nostre Carles Rútia en una nova entrega de La Santa Espineta, i té tota la raó del món: al final, el model d'examen serà similar a TikTok, estarà basat en influencers i, en lloc d'aprovats i suspensos, hi haurà likes i dislikes. Que a algú li semblés bona idea que les faltes no restessin en totes i cadascuna de les matèries retrata la degradació del nivell i la tendència a igualar per baix. No saber escriure correctament la llengua no només hauria de penalitzar a la selectivitat: hauria de ser un motiu perquè un alumne no s'hi pogués presentar, perquè amb faltes el Batxillerat no s'hauria de concedir. En quin món està bé tenir 18 anys i no saber posar els accents?

És probable que estigui bé en un món en què la memòria -l'útil, no la de recitar dades intranscendents- s'ha deslegitimat, en què la cultura general és escassa -el coneixement històric és més aviat justet- i en què n'hi ha prou amb cobrir l'expedient. El menyspreu a les lletres és innegable, i fa certa gràcia que es posi tan l'accent en combatre l'extrema dreta sense tenir en compte aquesta variable. Sense coneixements, sense rigor en l'ensenyament, sense mètode i sense exigència, com es vol fer? Realment es vol tenir una ciutadania formada amb addictes al ChatGPT i amb una comprensió lectora minvada? Tot seran corredisses, i els informes PISA porten unes quantes edicions donant-nos pistes. 

Ens ha agradat

Només una setmana després de sortir oficialment del govern dels Estats Units, Elon Musk ha acusat Donald Trump de formar part dels arxius del magnat Jeffrery Epstein, conegut per liderar una xarxa d'abusos a menors en festes plenes de famosos. La pugna entre el creador de Tesla i el president nord-americà, a banda d'acabar amb l'existència de crispetes, cotitzava en quotes baixes a les cases d'apostes, perquè dues personalitats com aquestes -narcisistes, testosteròniques, autoritàries- només podien xocar. Sempre és bo veure que, entre aquesta nova extrema dreta impulsada per una tecnocràcia despòtica, hi ha dissensions. Serà un bon cap de setmana per fer scroll a la xarxa social X. 

No ens ha agradat

Entre l'escena de Leire Díez i Víctor de Aldama -hereva de les millors bronques entre presidents de la Primera Divisió dels anys noranta, o de José María Ruiz Mateos en el seu prime- i tota la preparació tortuosa de la conferència de presidents d'aquest divendres a Barcelona, la setmana no passarà a la història com la més constructiva de la història política de l'Estat. Res fa pensar que de la cita al Palau de Pedralbes en surti cap acord i, com a molt, s'enverinarà encara més el debat sobre el finançament. Si Salvador Illa parla en català i Isabel Díaz Ayuso s'aixeca i marxa, almenys la presidenta madrilenya podrà passejar i veure com de perseguit està el castellà a Catalunya. Oi que sí?

Què fem aquest cap de setmana

En cas que les forces us acompanyin entre concert i concert al Primavera Sound, i en cas que tingueu cobertura allà on els més afortunats estigueu passant el pont de la Segona Pasqua, en els propers dies tindreu ocasió de llegir una sèrie de peces al diari que valen la pena. Marc Orts publicarà un retrat sobre com és treballar en un call center, a banda d'una radiografia d'un sector especialment complex a nivell laboral. I també arrencarem una sèrie sobre com encaren els partits les properes eleccions municipals, ara que som a punt de creuar el mig mandat als ajuntaments. Uns comicis en què l'habitatge serà central: David Cobo, una vegada més, hi posarà la lupa. Bon cap de setmana!