No sóc professor, gràcies a déu. Tampoc tinc fills. Però mantinc una relació molt estreta amb la meva llengua, amenaçada al carrer i deixada estar a les aules. Per tant, m'agafaré al tercer angle d'aquest Triangle de les Bermudes educacional per opinar sobre la nova Selectivitat amb una autoritat que diria que és innegable. I ho faré evitant caure en la divertidíssima temptació d'escriure això forçant les faltes d'ortografia. És un gag que a l'inici de la davallada feia gràcia, però que en plena agonia ja només fa pena.
Com sabeu, dimecres es va anunciar la voluntat que la Selectivitat no penalitzés les faltes d’ortografia en aquelles matèries que no requerissin la redacció de grans textos. Veient l'escàndol que va generar la decisió, l'endemà es va recollir cable atropelladament, és clar, però les intencions inicials havien quedat ben clares: l'important és que l'estudiant se senti còmode en el procés, que cap accent pugui tenir l'oportunitat de jugar amb la salut mental de cap alumne, i que els anys formatius vagin empenyent-se amb agilitat... cap al precipici de la vida adulta.
Abans de veure's obligats a corregir la mesura, Mònica Garizuain, cap de l'Oficina d'Accés a la Universitat, explicava els motius de la decisió genuïna: “S’ha considerat millor no aplicar el descompte per faltes d’ortografia". S'ha considerat millor. Un argument abstracte que no passaria el "justifica la teva resposta" més permissiu. Millor per a qui? Bé, evidentment, millor per a ells, els responsables del sistema educatiu; no pas pels alumnes.
Era millor pels números que s'han de presentar cada any, per la ràtio d'èxits que no es vol estroncar. Millor, en definitiva, pel seu examen. L'examen dels que fan els exàmens, l'excel que convé salvar com sigui, molt més important que no pas l'examen de l'alumne de torn. Perquè aquí el que està en joc de veritat són la reputació política i els vots propers, no pas encaminar el futur dels ciutadans més joves d'aquest país. Qui ha de treure bona nota a la Selectivitat, quadrant les estadístiques, és el Departament. I si per quadrar-les convé regalar entrades dobles i convidar a xarrups de ratafia.
"El que hem fet és adequar la correcció de l'ortografia tal com es fa a la resta de comunitats autònomes", afegia dimecres la consellera d'Universitats Núria Montserrat. És a dir, que es pretenia empatar per sota. Buscar referents estatals que ens permetessin assegurar encara més uns bons números i unir-nos a la conga del mínim esforç i els màxims resultats amb un somriure d'orella a orella: una manera imbatible d'aconseguir que tothom tingui més opcions avui i menys oportunitats demà.
No faré l'escandall d'arguments sobre per què és preferible exigir als alumnes que accedeixin a la majoria d'edat sabent pensar i sabent escriure correctament aquests pensaments. Hi haurà altres articles que aprofundiran en aquesta branca del sentit comú. Seré molt més útil recordant als responsables de tot aquest desori que encara hi ha un sistema millor per garantir que les notes de l'any vinent siguin directament insuperables: eliminar l'escriptura de la Selectivitat.
Pensem-hi. Un examen digital tipus test que es pugui respondre amb el mòbil i que visualment recordi molt a TikTok. En un scroll finit, diversos influencers formularien situacions als alumnes, i tu, com a examinat, només hauries de fer like a les situacions que fossin correctes i dislike a les incorrectes (ja siguin històriques com físiques, lingüístiques, matemàtiques o filosòfiques). D'aquesta manera, els alumnes es divertirien molt més, el Departament sentiria que està adaptant-se excel·lentment a les peculiaritats dels nous temps, no es cometrien faltes d'ortografia (per fi!), i els percentatges d'aprovats assolirien un rècord per emmarcar. Al capdavall, això és el que ha de prevaldre. Salvar la papereta i viure el present sense esgarrinxades. I el futur ja l'escriurà (amb faltes o sense) algú altre.
