Pas enrere del Govern. Tan sols unes hores després de fer-se públic que les faltes d'ortografia només restarien a les matèries de llengua, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat se n'ha desdit. La normativa es mantindrà tal com abans de l'anunci, i totes les assignatures amb exercicis de redacció de textos tindran en compte l'ortografia. 

Les matèries afectades pel nou canvi de normativa són: llatí, grec, geografia, història de la filosofia, història i literatura dramàtica. Es mantenen, per tant, els criteris de correcció publicats a l’octubre recollien que es valoraria la coherència, la correcció gramatical i ortogràfica i la presentació dels texts amb un descompte que podia arribar al 10% de la nota global.

Els correctors de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) restaran 0,1 punts per falta d’ortografia en els exàmens de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura, però amb un topall del 20% en la nota global (dos punts). En llengües estrangeres, es descomptarà en comprensió lectora fins al 10% de l’exercici si l’expressió és deficient.

Un total de 44.238 estudiants -dades provisionals- s’han matriculat aquest any a les proves PAU, que tindran lloc la setmana que ve, del dimecres 11 al divendres 13 de juny. Aquesta xifra suposa un quart rècord consecutiu de matriculacions a la selectivitat després que en l’anterior convocatòria ordinària se superés la barrera dels 42.000 inscrits, segons dades facilitades pel Departament de Recerca i Universitats.

La principal novetat d’aquest any és que les proves s’adeqüen a la llei educativa en vigor des del 2021, la LOMLOE, amb adaptacions d’acord amb el currículum de batxillerat i a la normativa estatal d’accés i admissió a la universitat aprovada el juny de l’any passat.

Criteris de correcció a les PAU

La "nova selectivitat", amb exercicis més competencials i altres canvis que s’han explicat en els darrers mesos, finalment no penalitzarà per les faltes d’ortografia en aquelles matèries que no siguin llengües i els exàmens de les quals requereixin textos més o menys llargs, com són per exemple Història o Història de la filosofia.

No restar per les faltes d’ortografia en aquestes matèries ja era el criteri que se seguia fins ara, però en un document previ de l’adaptació de les PAU s’havia parlat de restar fins a un punt de la nota global de l’examen en totes les matèries -excepte les llengües, amb criteris específics- per l’adequació de les respostes als enunciats i altres criteris com la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica dels texts produïts.

“S’ha considerat millor no aplicar el descompte per faltes d’ortografia. Òbviament, com s'ha fet sempre en aquestes matèries, el que es valora és la coherència de resposta amb la pregunta, però no es descomptarà un 10%, sinó el que valgui l'exercici”, ha aclarit la cap de l'Oficina d'Accés a la Universitat, Mònica Garizuain, que ha puntualitzat que sí que tenen en compte faltes flagrants, lletres il·legibles o presentacions molt desendreçades.

Un altre cas diferent són els exàmens de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura, amb un descompte de 0,1 punts per falta. La novetat d’aquest any és que la Generalitat limita aquesta penalització a un màxim del 20% de la nota global de l’examen (dos punts).

En llengües estrangeres (Alemany, Anglès, Francès i Italià), es mantenen els criteris de correcció ja aplicats fins ara i en l’exercici de comprensió lectora, que enguany és pregunta oberta i requereix redacció, s’aplica un descompte de fins al 10% de l’exercici si l’expressió de la resposta és deficient i en dificulta la comprensió.

Als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), amb trastorn específic del llenguatge (dislèxia, disortografia, etc.), se’ls aplicarà un terç de la limitació establerta del 20% per correcció ortogràfica en les llengües, que equival a un 0,6% en el global de l’examen.

Un únic model d'examen i un màxim del 30% de preguntes tancades

Un altre canvi substancial és que cada matèria tindrà un únic model d’examen, on tots els exercicis seran obligatoris, si bé alguns poden presentar alguna opció interna. Pel que fa a la tipologia de les preguntes, les tancades podran suposar com a màxim un 30% de l’examen.

Davant d’aquests canvis, la consellera Núria Montserrat ha assenyalat que entenen el nerviosisme que puguin tenir els estudiants i ha volgut tranquil·litzar-los assegurant que les proves estan “adequades” al currículum de primer i segon de batxillerat. 

35 matèries a examen

L’estructura general de les proves, que aquest any porten a examen un total de 35 matèries, es manté com altres anys i es divideix en dues fases. La d’accés (abans general), que és obligatòria i consta d’un total de cinc exàmens: Llengua catalana i literatura; Llengua castellana i literatura; Llengua estrangera; Història o Història de la filosofia i una matèria de modalitat a escollir entre les comunes d’opció de batxillerat.

Després, hi ha la fase d’admissió (abans específica), voluntària i que serveix per apujar nota i en què els estudiants poden examinar-se de fins a tres matèries de modalitat. Amb les dues millors qualificacions, un cop ponderades, es calcula la nota d’admissió, que pot arribar fins als 14 punts.

En aquesta fase hi ha quatre noves matèries: Tècniques d'expressió graficoplàstica; Dibuix tècnic aplicat a les arts plàstiques i el disseny; Cor i tècnica vocal i Moviments culturals i artístics. Amb aquestes seran 27 les matèries de modalitat.

Renúncies de correctors

Des del Departament de Recerca i Universitats asseguren que no han detectat “un increment substancial” respecte a altres anys de renúncies de docents que s’havien apuntat per ser correctors tot i que la plataforma Ciències en Perill havia cridat a rebutjar aquesta tasca per protestar pels canvis en el currículum de batxillerat i calculava que un centenar ho havia fet.

Universitats indica que li consten 8 docents que hi han renunciat explicitant que era en senyal de protesta i informa que cada any uns 300 professors acaben declinant aquesta tasca, que és voluntària, per diversos motius. “Els tribunals ja estan constituïts i, per tant, estan preparats per acompanyar els estudiants a les seves proves”, ha recalcat Montserrat. En total hi haurà més de 2.400 docents per a la vigilància i la correcció de les PAU.

Coordinar el calendari amb les altres comunitats

Catalunya és l’única comunitat autònoma que celebrarà les PAU la setmana que ve, mentre que la resta les tenen aquests dies. Des del Departament de Recerca i Universitats expliquen que el curs que ve treballaran conjuntament amb Educació perquè la coordinació amb les altres comunitats autònomes pel que fa a les dates sigui efectiva en les PAU del 2027.

La conselleria assenyala que a Catalunya el volum d’estudiants que s’examinen és molt alt i que per fer qualsevol canvi en el calendari s’han de tenir en compte diversos factors com la disponibilitat d’espais i de professors.

Dates clau després de la selectivitat

Els resultats es publicaran el 25 de juny. Del 3 al 30 es pot fer la preinscripció universitària i l’11 de juliol, es farà la primera assignació de places. La convocatòria de setembre de les PAU serà el 3, 4 i 5 de setembre.