22
de juliol
de
2020, 13:20
Actualitzat:
18:39h
Els lletrats del Parlament han estat els protagonistes d'aquest dimecres en la segona sessió del judici a la mesa del Parlament. El primer en passar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estat Antoni Bayona, exlletrat major del Parlament. L'han seguit el secretari general de la cambra, Xavier Muro, i l'exsecretari, Pere Sol. Tots ells han admès que, en casos excepcionals, la mesa podia entrar en el fons de les iniciatives per decidir si les inadmetia a tràmit. "El TC diu que en alguns casos ha d'inadmetre i en altre pot fer-ho si és palmàriament inconstitucional", ha dit Muro en resposta a la Fiscalia i la defensa dels membres de la mesa del Parlament.
En la seva declaració Bayona ha explicat que la Mesa només ha de verificar els requisits formals de les iniciatives, però en determinats casos, sobretot des del 2014, es pot valorar si el fons de l'assumpte contravé alguna sentència concreta del TC. Per això, i després d'haver rebut advertiments personals per part del TC, els lletrats i el secretari general van fer diversos advertiments a la Mesa i al ple alertant-los de la possible vulneració de les resolucions de l'alt tribunal. Fins i tot, en el ple del 27 d'octubre del 2017, quan es va aprovar la DUI, tots els funcionaris de la cambra van decidir absentar-se de l'hemicicle.
Per la seva banda, l'exsecretari general del Parlament Pere Sol ha dit que la mesa no havia d'entrar a valorar els assumptes que admetia a tràmit i només podia fer-ho si així ho deia el reglament o en casos que fossin "excepcionals". Amb tot, Sol ha dit que la doctrina del TC va començar a canviar quan ell va deixar el càrrec. "Semblava que el TC estés indicant quin havia de ser el sentit del vot que havia de prendre la mesa del Parlament, cosa que sorprenia", ha apuntat, i ha dit que la variació de la doctrina del TC necessitava algun "matís". A preguntes de l'advocat de Mireia Boya, ha admès que el TC ha anat incrementant el control previs a les inciatives parlamentàries des de 2015 a 2019.
Benach recorda que els informes dels lletrats no són vinculants
L'expresident del Parlament Ernest Benach ha deixat clar aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la mesa del Parlament no entra mai a valorar els continguts de les iniciatives legislatives que li arriben. Ha detallat que, perquè la mesa pugui qualificar una iniciativa, primer algú l'ha d'haver presentat, ja sigui el Govern o els grups parlamentaris. "Els grups són sobirans per presentar les iniciatives que considerin", ha dit Benach a preguntes de la defensa. La mesa, ha detallat l'expresident del Parlament, admet a tràmit la iniciativa i llavors comença la tramitació parlamentària. "Pot ser que una cosa s'iniciï d'una manera i acabi amb matisos o canvis. Forma part de la dinàmica parlamentària", ha apuntat
La mesa es quadra en la defensa de l'activitat parlamentària
Els membres de la mesa van declarar ahir com a acusats al TSJC i van seguir tots la mateixa línia: no volien desobeir el Tribunal Constitucional però tampoc podien censurar el debat al Parlament. En aquest complicat equilibri, Corominas, Simó, Barrufet i Guinó van dir davant del jutge que van complir el reglament de la cambra amb l'objectiu de protegir l'activitat parlamentària i defensar els drets dels diputats a la llibertat d'expressió i iniciativa parlamentària. També van invocar la inviolabilitat, la prerrogativa que protegeix els diputats i que, a ulls de la Fiscalia i del propi tribunal, té límits i no està per sobre de les ordres de la justícia. Aquesta tesi és, de fet, la que va deixar escrita Manuel Marchena en la sentència de l'1-O, un veredicte que sobrevola i condiciona en tot moment el judici que aquesta setmana se celebra al Palau de Justícia de Barcelona.
En la seva declaració Bayona ha explicat que la Mesa només ha de verificar els requisits formals de les iniciatives, però en determinats casos, sobretot des del 2014, es pot valorar si el fons de l'assumpte contravé alguna sentència concreta del TC. Per això, i després d'haver rebut advertiments personals per part del TC, els lletrats i el secretari general van fer diversos advertiments a la Mesa i al ple alertant-los de la possible vulneració de les resolucions de l'alt tribunal. Fins i tot, en el ple del 27 d'octubre del 2017, quan es va aprovar la DUI, tots els funcionaris de la cambra van decidir absentar-se de l'hemicicle.
Per la seva banda, l'exsecretari general del Parlament Pere Sol ha dit que la mesa no havia d'entrar a valorar els assumptes que admetia a tràmit i només podia fer-ho si així ho deia el reglament o en casos que fossin "excepcionals". Amb tot, Sol ha dit que la doctrina del TC va començar a canviar quan ell va deixar el càrrec. "Semblava que el TC estés indicant quin havia de ser el sentit del vot que havia de prendre la mesa del Parlament, cosa que sorprenia", ha apuntat, i ha dit que la variació de la doctrina del TC necessitava algun "matís". A preguntes de l'advocat de Mireia Boya, ha admès que el TC ha anat incrementant el control previs a les inciatives parlamentàries des de 2015 a 2019.
Benach recorda que els informes dels lletrats no són vinculants
L'expresident del Parlament Ernest Benach ha deixat clar aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la mesa del Parlament no entra mai a valorar els continguts de les iniciatives legislatives que li arriben. Ha detallat que, perquè la mesa pugui qualificar una iniciativa, primer algú l'ha d'haver presentat, ja sigui el Govern o els grups parlamentaris. "Els grups són sobirans per presentar les iniciatives que considerin", ha dit Benach a preguntes de la defensa. La mesa, ha detallat l'expresident del Parlament, admet a tràmit la iniciativa i llavors comença la tramitació parlamentària. "Pot ser que una cosa s'iniciï d'una manera i acabi amb matisos o canvis. Forma part de la dinàmica parlamentària", ha apuntat
La mesa es quadra en la defensa de l'activitat parlamentària
Els membres de la mesa van declarar ahir com a acusats al TSJC i van seguir tots la mateixa línia: no volien desobeir el Tribunal Constitucional però tampoc podien censurar el debat al Parlament. En aquest complicat equilibri, Corominas, Simó, Barrufet i Guinó van dir davant del jutge que van complir el reglament de la cambra amb l'objectiu de protegir l'activitat parlamentària i defensar els drets dels diputats a la llibertat d'expressió i iniciativa parlamentària. També van invocar la inviolabilitat, la prerrogativa que protegeix els diputats i que, a ulls de la Fiscalia i del propi tribunal, té límits i no està per sobre de les ordres de la justícia. Aquesta tesi és, de fet, la que va deixar escrita Manuel Marchena en la sentència de l'1-O, un veredicte que sobrevola i condiciona en tot moment el judici que aquesta setmana se celebra al Palau de Justícia de Barcelona.