26
de setembre
de
2016, 17:00
Actualitzat:
17:00h
"Em vaig especialitzant a ser dels que posen aigua al vi en plena discussió". Tardor del 2016? No: novembre del 2013. En aquests termes s'expressava Santi Vila en un dinar a la Cambra de Comerç de Barcelona quan només portava deu mesos exercint el càrrec de conseller de Territori i Sostenibilitat. El president de l'entitat, Miquel Valls, va elogiar la seva defensa del "diàleg i la moderació" envers el govern espanyol en matèria d'infraestructures, que tants recels aixecava dins de Convergència. Vila sempre s'ha definit a ell mateix com un vers lliure, i així ho tornava a exemplificar amb un tuit de valoració sobre les eleccions basques i gallegues d'ahir diumenge.
Ideòleg fundacional
És Vila un perfil còmode per als seus companys de sigles? No. Li ha portat disgustos jugar el paper d'heterodox? Més d'un. Gaudeix del respecte de l'espectre polític català? Almenys de portes enfora, sí. Només calia fer un cop d'ull a la presentació del seu llibre Un moment fundacional (Pòrtic), presentat el 18 de maig a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya, per veure que la xarxa de contacte del conseller de Cultura és àmplia. Hi eren totes les famílies del partit, sens falta. Tothom s'hi volia fotografiar, encara que després, a l'ascensor, ja hi hagués qui en volia marcar distàncies.
En aquell acte, Vila va assenyalar que vivia amb "incomoditat" que el sobiranisme hagués d'estar "permanentment mobilitzat". Defensa l'estat propi com a eina per al benestar dels ciutadans, però sense romanticisme. No és un independentista de "pedra picada" com Puigdemont, resumeixen al Partit Demòcrata Català (PDC), ni tampoc un ferm partidari de fer camí al costat de la CUP.
El conseller de Cultura va ser un dels més sol·licitats abans del congrés fundacional del PDC, especialment a l'hora de bastir l'esquelet ideològic. Marta Pascal, actual coordinadora general, i David Bonvehí, coordinador organitzatiu, van tenir interès a lligar el seu suport quan Mas, ja convençut que Jordi Turull no era l'home més adequat per comandar les noves sigles, va dirigir la seva brúixola cap al tàndem renovador.
En els esquemes inicials, el nom de Vila apareixia com a responsable de formació, però el règim d'incompatibilitats va frustrar aquesta possibilitat: els consellers no poden formar part de la direcció executiva. Aquestes incompatibilitats, de fet, van condicionar tot el disseny de la cúpula.
Barcelona tensa les costures
Allunyat de la direcció executiva i amb el vist-i-plau de Puigdemont i Mas, Vila va fer el pas per presentar-se a la presidència del consell nacional del nou PDC. La seva principal rival era Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona, a qui l'expresident "va vetar" –així ho assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital- després d'intervenir durament en contra dels noms proposats per la direcció a l'hora de designar la formació hereva de CDC.
Per què va perdre Vila contra Conesa? Diverses veus consultades asseguren que haver verbalitzat la voluntat de ser candidat a l'alcaldia de Barcelona només uns dies abans de la votació del consell nacional va fer que la federació del PDC a la capital catalana "es mobilitzés en contra seu". De fet, el conseller de Cultura va guanyar arreu del país menys a Barcelona, i això el va dur a la derrota.
Distàncies amb la CUP
Sempre que pot, Vila insisteix que el procés no pot quedar en mans dels "revolucionaris" de la CUP i que no es pot perdre la "gent d'ordre" pel camí. També se'l pot escoltar constatant que l'independentisme no va assolir el 50% dels vots el 27-S, i que per tant no es pot "enganyar la gent" dient que "som majoria".
"Provocador" segons els qui treballen amb ell, "deslleial" segons els seus enemics -se li atribueix voluntat de ser president de la Generalitat- i "vers lliure" segons aquells que el veuen amb bons ulls, Vila és un conseller que no deixa indiferent. Té relació fluïda amb altes instàncies de Madrid -de tant en tant, s'escriu missatges amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá-, gaudeix de bona agenda barcelonina i s'ha dedicat a fer territori per conèixer de primera mà l'estructura del PDC.
En un moment en què es redefinirà el full de ruta per culminar el procés, Vila ja ha fet saber internament i externa que és contrari al referèndum unilateral d'independència (RUI). Gaudeix de bona relació amb Puigdemont, i precisament per això vol fer-li saber la seva opinió en dies d'alt voltatge. Com els que s'acosten.
Els seus companys de partit i analistes de l'entorn convergent l'han titllat, molt sovint, de "deslleial". Ell –com ha fet avui en resposta a la periodista Pilar Rahola, visiblement molesta davant la reivindicació del triomf d'Iñigo Urkullu a Euskadi i d'Alberto Núñez Feijóo a Galícia- acostuma a dir que tant Artur Mas com Carles Puigdemont tenen pocs aliats més fidels que ell. Altra cosa, però, és que les seves opinions siguin compartides per tothom. El seu entorn, de fet, fa un mig somriure cada cop que l'ara conseller de Cultura deixa anar alguna frase "provocadora".A Euskadi, a Galícia.. L'electorat premia els perfils centristes. Comença un cicle nou? Tant de bo! Bona setmana
— Santi Vila (@SantiVila) 26 de setembre de 2016
Ideòleg fundacional
És Vila un perfil còmode per als seus companys de sigles? No. Li ha portat disgustos jugar el paper d'heterodox? Més d'un. Gaudeix del respecte de l'espectre polític català? Almenys de portes enfora, sí. Només calia fer un cop d'ull a la presentació del seu llibre Un moment fundacional (Pòrtic), presentat el 18 de maig a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya, per veure que la xarxa de contacte del conseller de Cultura és àmplia. Hi eren totes les famílies del partit, sens falta. Tothom s'hi volia fotografiar, encara que després, a l'ascensor, ja hi hagués qui en volia marcar distàncies.
En aquell acte, Vila va assenyalar que vivia amb "incomoditat" que el sobiranisme hagués d'estar "permanentment mobilitzat". Defensa l'estat propi com a eina per al benestar dels ciutadans, però sense romanticisme. No és un independentista de "pedra picada" com Puigdemont, resumeixen al Partit Demòcrata Català (PDC), ni tampoc un ferm partidari de fer camí al costat de la CUP.
El conseller de Cultura va ser un dels més sol·licitats abans del congrés fundacional del PDC, especialment a l'hora de bastir l'esquelet ideològic. Marta Pascal, actual coordinadora general, i David Bonvehí, coordinador organitzatiu, van tenir interès a lligar el seu suport quan Mas, ja convençut que Jordi Turull no era l'home més adequat per comandar les noves sigles, va dirigir la seva brúixola cap al tàndem renovador.
En els esquemes inicials, el nom de Vila apareixia com a responsable de formació, però el règim d'incompatibilitats va frustrar aquesta possibilitat: els consellers no poden formar part de la direcció executiva. Aquestes incompatibilitats, de fet, van condicionar tot el disseny de la cúpula.
Barcelona tensa les costures
Allunyat de la direcció executiva i amb el vist-i-plau de Puigdemont i Mas, Vila va fer el pas per presentar-se a la presidència del consell nacional del nou PDC. La seva principal rival era Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona, a qui l'expresident "va vetar" –així ho assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital- després d'intervenir durament en contra dels noms proposats per la direcció a l'hora de designar la formació hereva de CDC.
Per què va perdre Vila contra Conesa? Diverses veus consultades asseguren que haver verbalitzat la voluntat de ser candidat a l'alcaldia de Barcelona només uns dies abans de la votació del consell nacional va fer que la federació del PDC a la capital catalana "es mobilitzés en contra seu". De fet, el conseller de Cultura va guanyar arreu del país menys a Barcelona, i això el va dur a la derrota.
Distàncies amb la CUP
Sempre que pot, Vila insisteix que el procés no pot quedar en mans dels "revolucionaris" de la CUP i que no es pot perdre la "gent d'ordre" pel camí. També se'l pot escoltar constatant que l'independentisme no va assolir el 50% dels vots el 27-S, i que per tant no es pot "enganyar la gent" dient que "som majoria".
"Provocador" segons els qui treballen amb ell, "deslleial" segons els seus enemics -se li atribueix voluntat de ser president de la Generalitat- i "vers lliure" segons aquells que el veuen amb bons ulls, Vila és un conseller que no deixa indiferent. Té relació fluïda amb altes instàncies de Madrid -de tant en tant, s'escriu missatges amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá-, gaudeix de bona agenda barcelonina i s'ha dedicat a fer territori per conèixer de primera mà l'estructura del PDC.
En un moment en què es redefinirà el full de ruta per culminar el procés, Vila ja ha fet saber internament i externa que és contrari al referèndum unilateral d'independència (RUI). Gaudeix de bona relació amb Puigdemont, i precisament per això vol fer-li saber la seva opinió en dies d'alt voltatge. Com els que s'acosten.