Treballadors del Departament i agents denuncien que la intervenció "s'ha quedat dins" en les formes de fer de la Brimo, l'assignació d'operatius o el control a les unitats d'informació
Celebració dels 25 anys del desplegament per Catalunya de Mossos d'Esquadra a Vic
|
Josep M Montaner
Coordinació ben visible entre els Mossos i els comandaments de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, duresa a l'hora de reprimir protestes independentistes, més visibilitat de la policia espanyola en grans dispositius contra la delinqüència, major presència d'unitats antiavalots del CNP i, de nou, controls de la Guàrdia Civil en molts punts del territori. Uns fets que no ha passat per alt el moviment independentista i que, segons fonts del cos policial català i del departament, responen a què els Mossos encara no s'han desempallegat de la teranyina del 155.
L'article 155 va durar uns 200 dies, entre l'octubre de 2017 i el maig de 2018. En aquest temps, la Generalitat va estar intervinguda: es va destituir el president, Carles Puigdemont, i els consellers, la Moncloa va assumir les competències de tots els departaments i es va cessar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que la setmana que ve serà jutjat a l'Audiència Nacional.
En el cas d'Interior, es va situar al capdavant de la conselleria Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri d'Interior, a les ordres del ministre Juan Ignacio Zoido i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Més d'un any i mig després que s'aixequés la intervenció, l'allargada ombra del 155 continua a Interior i al cos de Mossos.
Entre els treballadors del Departament, tant funcionaris com agents del cos policial, hi ha la sensació que el 155 "s'ha quedat dins", no tant pel que fa al funcionament diari, sinó més aviat per "l'estat d'ànim i la manera de fer". Fonts de l'Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) d'Interior admeten que, per temor a una intervenció del cos armat amb la que fins fa poc especulava el PSOE i que ambicionen encara les tres dretes espanyoles, continua present una certa "autocensura" a l'hora d'actuar i, a la cúpula, els càrrecs polítics saben que han d'anar amb peus de plom amb tot allò que fan.
El departament d'Interior prefereix no valorar aquesta situació. Els seus portaveus oficials han declinat donar qualsevol tipus de versió sobre el nivell d'intervenció del cos i les seves actuacions tot i les peticions de NacióDigital durant les darreres setmanes.
Temor a possibles intervencions
El temor hi és i la reflexió interna és, afirmen fonts del cos, que més val fer el que s'ordena des de Madrid que no pas perdre efectivament en control del departament, amb les funcions de seguretat ciutadana o policia judicial que ara té, via l'article 155 o patir una nova intervenció dels Mossos amb la llei de seguretat nacional.
La situació més tensa des de la suspensió de l'autogovern va ser després de la sentència del procés. Les setmanes prèvies al veredicte del Tribunal Suprem sobrevolava la idea d'una intervenció, especialment amb la llei de seguretat nacional que permet controlat els Mossos. Des de l'ADIC estan "convençuts" que els responsables d'Interior tenien "por" que s'apliqués. "No sabem si era una por fonamentada, però estem quasi segurs que existia el temor que s'apliqués la llei de seguretat nacional", sostenen.
Els Mossos, en una protesta després de la sentència. Foto: Juanma Peláez
L'ús del Cecor extraordinari
En plena campanya electoral del 10-N, Pedro Sánchez va ser especialment dur amb l'independentisme. Va brandar, molt sovint sense anomenar-los directament, el 155 i la llei de seguretat nacional, i va posar el focus en els Mossos i la resposta que tindrien davant les mobilitzacions de la sentència. "Potser això explica el Centre de Coordinació extraordinari que van dissenyar amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional", apunten des de l'ADIC. Consideren que el dispositiu no va ser l'habitual, perquè normalment el Cecor no es fa al servei central de la policia, i en el cas concret de la sentència, a més, hi havia alts responsables de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
La reflexió que es va fer a Interior, sostenen fonts de l'ADIC, és que era millor "tenir-los a casa" per poder tenir el control de la situació. No obstant això, el malestar entre els treballadors era evident i la convivència va ser tensa en alguns moments pel que s'entenia com ganes de fer "ostentació de l'uniforme" i de "passejar-se" per part dels alts responsables de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. "De mirades d'odi, en aquest cas, sí que en vam veure unes quantes, especialment aquells que lluïen llaços grocs", apunten des de l'assemblea de treballadors.
La tensió no va passar d'aquí i la coordinació policial va ser un èxit, tal com es va encarregar de remarcar reiteradament el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska. Aquesta insistència també va ser entesa per alguns com un gest de pedanteria, de voler demostrar qui tenia el control. Des d'Interior es va "facilitar" que l'estada no fos ingrata i l'atenció va ser exemplar. "No interessava que la cosa se n'anés de mare i hi havia cert temor, la cosa estava molt calenta i potser en algun moment calia suport policial", apunten des de l'ADIC.
"Segrestats" per la Brimo
En l'àmbit dels Mossos la presència del 155 també continua, no de manera formal però sí en determinats comportaments. Segons denuncia el col·lectiu de mossos sobiranistes Guilleries, els efectes de la intervenció de l'autogovern "són ben presents tant en els càrrec polítics com en la prefectura de Mossos", cosa que es tradueix en una "certa covardia i transigència" a l'hora d'afrontar "vulneracions, intromissions i invasions de competències" de la policia catalana per part d'altres forces i cossos de seguretat de l'Estat.
La policia s'ha situat al punt de mira de les crítiques per la violència desencadenada durant les protestes contra la sentència. Les mobilitzacions més importants van ser les de l'aeroport del Prat, la plaça d'Urquinaona i la Via Laietana, i en aquestes accions i d'altres els agents de la Brimo van actuar "amb excessiva contundència i de forma desmesurada", tal com admeten molts agents del propi cos. Això, lamenten des de Guilleries, no ha estat afrontat "amb l'exemplaritat i la rapidesa exigibles" per part del Departament d'Interior. A dia d'avui hi ha una trentena d'investigacions obertes per comportaments fora del protocol.
Connivència amb els "piolins"
En aquest sentit, des d'aquest col·lectiu sostenen que el conseller Buch i la prefectura dels Mossos estan "segrestats" per la Brimo, que en els últims mesos ha dut a terme actuacions que "no es distingeixen" de les que han protagonitzat la policia espanyola o la Guàrdia Civil. "Els agents de la Brimo estan més cohesionats que mai com a grup i amb excessives connivències amb els 'piolins' ", sostenen fonts d'aquest grup intern de la policia catalana.
Objectiu: desprestigiar els Mossos
Agents dels Mossos denuncien en aquest sentit una campanya per malmetre i desprestigiar la imatge del cos. Aquesta va començar amb els atempats del 17 d'agost, quan la gestió que en va fer la policia catalana, liderant l'operatiu que va acabar amb la mort dels integrants de la cèl·lula, va ser aplaudida per bona part de la ciutadana, i arribarà fins al judici contra la cúpula del cos, amb el major Trapero com a gran símbol, aquest gener.
Guilleries denuncia que la judicatura desvia a la Guàrdia Civil o el CNP operatius i controla els desnonaments i que els cossos espanyols tutelen les unitats d'informació
En aquests últims mesos, Guilleries denuncia que des de l'administració de justícia s'imposa que els Mossos no puguin dur a terme determinades investigacions i les hagin de fer unitats de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, o la "tutela" que fan els cossos policials espanyols de les unitats d'informació de la policia catalana, "en connivència amb la judicatura". El col·lectiu independentista també denuncia el cas de fa pocs dies, on els Mossos van haver de fer efectiu un desnonament sota l'amenaça d'una imputació per desobediència.
L'operatiu Toga, que fa mesos que dura però ara s'ha rebaixat, també va en aquesta línia. Guilleries, aixi com bona part dels sindicats del cos, han denunciat diverses vegades que és un dispositiu ineficaç, que té per objectiu "vigilar quatre parets" i que suposa una "pèrdua d'eficacia en el funcionament de seguretat ciutadana" que se suma a la manca d'efectius policials que ja és estructural al cos i també ha estat denunciada en diverses ocasions.
