Els padrins del PP, PSC i Catalunya Sí que es Pot punxen

La presència de Mariano Rajoy, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias no aconsegueix l'efecte desitjat als actes de campanya | Albert Rivera enforteix els mítings de Ciutadans però eclipsa Inés Arrimadas | L'altra cara queda encarnada per la força de David Fernández a la CUP | Junts pel Sí continua esprement el component coral de la candidatura sobiranista

Publicat el 13 de setembre de 2015 a les 23:45
Dia rere dia, es continua constatant com n'és d'excepcional el compte enrere cap al 27-S si es compara amb altres conteses electorals. L'últim element diferenciador que s'ha vist durant els dos primers dies reals que portem de campanya, deixant de banda el cas apart de la Diada, és l'efecte que ha tingut la presència dels padrins en els darrers mítings. Concretament, en els del PP, el PSC i Catalunya Sí que es Pot. Normalment, la posada en escena dels líders estatals als actes d'aquest tipus de formacions és un revulsiu. Però, en aquesta ocasió, no ha estat així.

Lleida va ser la localitat on, aquest diumenge, van aterrar el president espanyol i líder del PP, Mariano Rajoy, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Fins i tot es va produir l'anècdota que tots dos es van trobar a l'estació de Lleida-Pirineus per agafar el tren de tornada cap a Madrid. Una anècdota elevada a la categoria de relliscada quan els serveis de comunicació del PP van piular la foto de Rajoy, on es veia en segon terme Pedro Sánchez, amb la frase "units guanyem". Però el cas és que, anècdotes a banda, tant Rajoy com Sánchez van punxar. L'ambient que es respirava als seus mítings respectius distava molt d'aquells aquelarres de González, Aznar i Zapatero. Els que hi van ser en donen fe.

La punxada d'Iglesias és diferent, perquè si bé la seva sortida a l'escenari fa trempar el públic que s'hi congrega, la relliscada dirigint-se als fills i néts d'extremenys i andalusos dóna arguments als catalans amb arrels més enllà de la Franja que donen suport a l'independentisme sense embuts. La pancarta que es va desplegar a l'acte del Carmel, amb el lema "Orgullosas de nuestros orígenes. Humilladas por tu etnicismo" n'és l'últim exemple. Quantes coses han canviat en pocs anys. Qui s'hauria imaginat, no fa molt, que això acabaria passant al Carmel. Els que protestaven no feien cara de ser de més amunt de la Diagonal, precisament.

Rivera, una ajuda amb pros i contres

El que també mereix una menció a part és la presència d'Albert Rivera als actes de Ciutadans. Des del tret de sortida, la nit de dijous, que el president del partit ha acompanyat la candidata, Inés Arrimadas, a pràcticament totes les seves aparicions. I, pel que sembla, serà la tònica habitual. Però aquesta presència té efectes positius i efectes negatius. La part bona, des de la perspectiva d'aquesta formació, és que els mítings guanyen en força, i que tot plegat serveix per catapultar encara més la imatge de Rivera en clau estatal. No és en va que l'acte d'inici de campanya anés precedit d'unes declaracions perfectament dissenyades per a les televisions d'àmbit espanyol.

La part negativa de l'apadrinament de Rivera és que la candidata Arrimadas no acaba de tenir el ganxo que podria tenir. És llei de vida. Quan a casa o a la feina sempre et posen algú per sobre que té més autoritat, la persona, instintivament, s'acomoda i no guanya l'energia que et dóna el fet d'enfrontar-te, tu sol, davant del precipici. I això és el que li està passant a una diputada que ha tingut el rodatge necessari al Parlament per, com a mínim, fer una bona campanya electoral i guanyar un vot grapat de vots al cinturó que, en paraules de Rivera, es pretén convertir en taronja.
 

Junts pel Sí, una candidatura coral. Foto: Jose Manuel Gutiérrez


La frescor de Fernández i la coralitat de Junts pel Sí

L'absolut contrast de l'efecte Rajoy el trobem en l'efecte David Fernández. Els actes de campanya de la CUP es veuen engrandits quan el polític més ben valorat dels últims anys a Catalunya puja a la tribuna. Sobretot, perquè tot el públic és conscient que ja no va a la llista, i no tornarà a la cambra legislativa. A més, no acompanya Baños a tot arreu on va, sinó que li dóna suport en actes puntuals, com el que es va fer a Tarragona. I, quan ho fa, adopta el paper més acoixinador. L'entrevista de feina fictícia que va protagonitzar amb el cap de llista va ser un espectacle, en el bon sentit de la paraula. I el "becari" Baños no ho va desaprofitar.

Tornant a l'excepcionalitat dels comicis, la candidatura que continua demostrant que juga a casa en el sentit d'adaptar-se perfectament al context és Junts pel Sí. Recorda una mica a aquells equips de futbol imaginaris, ficticis, que fèiem quan jugàvem a la consola, triant els porters, defenses, migcampistes i davanters que volíem de cada equip. I la prova més evident del fet que hi ha banqueta es va veure a Vic. No hi havia Romeva, ni Mas, ni Junqueras. Jugaven els suplents, per dir-ho d'alguna manera. I quan passes una eliminatòria de la Champions sense treure el trident és que vas força llançat.
 

Totes les notícies de les eleccions al Parlament 2015 27-S

Enquestòmetre: tots els sondejos de les eleccions del 27-S

Gràfic interactiu: totes les llistes del 27-S per demarcacions

Totes les fotos de la campanya de les eleccions del 27-S