Hi havia un "risc alt d'agressió" i el paper dels policies va respondre a l'actuació d'una "massa organitzada i violenta". En aquests termes s'han expressat alguns dels agents de la policia espanyola imputats per l'1-O, fent referència a les persones que volien votar al referèndum de l'1 d'octubre, aquest dimecres durant la seva declaració com a imputats al jutjat d'instrucció 7 de Barcelona. 

Declaracions de quatre agents, que se sumen als altres quatre que ja van declarar ahir,, quan van parlar de "presumpta sang". En aquest cas, els policies investigats han destacat que moltes de les ordres per carregar eren imprecises, que l'ús de la porra depenia de la consideració de cada agent, i que s'havia fet una reunió preparatòria per repartir-se els centres de votació entre els comandaments.

Han comparegut davant del jutge un inspector en cap, un cap operatiu, un inspector i un agent, per les actuacions de l'Escola Infant Jesús de Barcelona -on una dona va acabar ferida amb un trau cal cap-, Dolors Monserdà Santapau, i FEDAC-Horta. Cap dels agents, però, ha aclarit -com tampoc van aclarir els seus companys també investigats que van comparèixer dimarts-, un punt clau: d'on provenien les ordres que els instaven a carregar. 

En aquest cas, han parlat de la comandància de la Unitat d'Intervenció Policial, és a dir, la unitat de la policia espanyola que exerceix d'antiavalot. Per sobre d'això i com es gestionaven les actuacions, no ha transcendit res més que una superioritat desconeguda on hi havia alts comandaments i personal d'intel·ligència.

En qualsevol cas, l'actuació policial va ser "proporcional", han dit, i els agents també han al·legat que hi havia gent que "portava casc de moto" i altres objectes perillosos com, per exemple, paraigües. A més, un dels agents de l'escola Dolors Monserdà ha afirmat, destaquen les mateixes fonts, que els ciutadans li van "mossegar i torçar els dits", tot i que els agents portaven guants i no consta en cap justificant mèdic. 

Arts marcials en l'1-O

Els policies que han declarat aquest dimecres, provinents de Galícia, també han reconegut haver utilitzat tècniques d'arts marcials com, per exemple, l'atemi. Es tracta d'un tipus de cop de puny a la cara que una dona de l'escola Dolors Monserdà va patir. La justificació que han donat, segons relaten fonts judicials, és que la dona estava "nerviosa".

A més, pel que fa al sistema de comunicació desconegut que van començar a utilitzar a mig matí, no han admès que existís, tot i que hi ha comunicacions on afirmen que passen del sistema Neptú, a "l'altre". 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=VutvlY1GCpc[/youtube]

L'ús de la porra, sense protocol clar

Per altra banda, l'inspector en cap imputat per la seva actuació a Infant Jesús -que també coordinava les actuacions policials a Dolors Monserdà, on sí que es va carregar- ha assegurat al jutge que la defensa s'utilitza en cas de "legítima defensa" o "sota ordre explícita d'un comandament", però que en cap cas hi ha un protocol estandaritzat, com sí que existeix en el cas dels Mossos. Fonts de la policia confirmen que hi ha manuals orientatius, però no hi ha cap instrucció concreta sobre ús reglamentari o antireglamentari de la porra. 

Els imputats han declarat, com en el cas d'aquest dimarts, a les preguntes del jutge, del fiscal i dels seus advocats, i s'han negat a respondre les qüestions de les acusacions particulars i populars, entre les quals hi ha l'Ajuntament de Barcelona. 

Una reunió dos dies abans

Malgrat que l'acord policial i amb el jutge era actuar a instàncies dels Mossos d'Esquadra i només quan aquests ho requerissin, la policia nacional va fer una reunió dos dies abans amb els comandaments per organitzar i establir en quins centres s'intervenia i com s'organitzaven, ha explicat l'inspector en cap al jutge, que ha reconegut que ell tutelava un total de deu centres. 

Per altra banda, el jutge no ha entrat a aprofundir si el fet que les escoles fossin de titularitat privada -com en el cas d'Infant Jesús i FEDAC-Horta- pot arribar a influir en les càrregues, ja que en un auto del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es deixa clar que la intervenció es podia fer en "qualsevol cas en què es fes un servei públic". A més, alguns dels agents també han afirmat que ells no sabien si eren públics o privats, ja que els hi havien donat un llistat sense precisar.

Fins a 24 investigats

La declaració dels agents i comandaments -fins a 24- s'anirà realitzant durant aquesta setmana i la següent al jutjat d'instrucció. A la sala poden acollir-se a no declarar o respondre a les preguntes del jutge, de les seves defenses, la Fiscalia i les acusacions, entre les quals consta l'Ajuntament de Barcelona o el Centre Irídia.

La investigació de les càrregues, de fet, es va iniciar arran de les denúncies que diverses persones ferides van presentar després del referèndum. Això va motivar una investigació judicial en què l'Ajuntament de Barcelona es va presentar com a acusació popular, i on consten 390 fotografies i més de nou hores de vídeo, a més de les gravacions aportades per la pròpia policia espanyola.

En alguns casos, com el de l'escola Mediterrània, el jutge creu que les càrregues podrien ser "com a mínim indiscriminades i desproporcionades" i, en una interlocutòria que va presentar prèviament, manté que alguns agents es van dirigir a la multitud "sense intercanviar cap paraula" ni cap "adveniment", i que van començar a empènyer la gent "incitant una situació violenta". Concretament, destacava que en diverses filmacions es podien observar persones empeses a terra, una persona amb el cap sagnant i un agent colpejant amb la seva defensa a la cara a les persones que ja havien estat desallotjades.