El 8 de juny del 2016 va ser una jornada convulsa al Parlament. La CUP, després de múltiples converses amb el Govern i de debatre el projecte de pressupostos per al 2016 en el marc del consell polític, va decidir tombar-los. Immediatament, Carles Puigdemont va pujar al faristol per anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança decisiva per al futur de la legislatura. El clima ha canviat molt des d'aleshores: Puigdemont va apostar per la celebració d'un referèndum -una opció que la CUP feia mesos que defensava- i va defensar la construcció d'una "cadena de confiances" amb els anticapitalistes. L'acceptació a tràmit dels pressupostos per al 2017, presentats pel vicepresident Oriol Junqueras al ple aquesta tarda, és el segon fruit d'aquest nou marc després del debat de política general.

Què passarà a partir d'ara? El Govern i la CUP s'hauran de posar a negociar les qüestions que més els allunyen durant el tràmit parlamentari. Els anticapitalistes tenen previst adoptar una decisió definitiva en el consell polític del 28 de gener. La concreció del referèndum -aquest divendres hi ha una cimera al Parlament destinada a bastir un Pacte Nacional al voltant de la consulta vinculant del setembre-, el procés constituent, la fiscalitat, les partides destinades a Interior i Ensenyament i la renda garantida de ciutadania seran alguns dels punts calents que afloraran en la negociació. Els anticapitalistes, com han deixat clar en la intervenció d'Eulàlia Reguant exigeixen compromís inequívoc amb el referèndum, el procés constituent i el rescat social, i el vicepresident ha volgut mostrar sintonia en aquests tres àmbits.
 
Junqueras ha fet un discurs moderadament optimista en quant a recuperació econòmica, i s'ha basat en el creixement del PIB per estructurar un discurs en què no hi ha hagut cap crida explícita a l'oposició per aprovar els comptes. L'increment de la despesa social, de 1.170 milions d'euros, ha servit al vicepresident per posar èmfasi en el caràcter social d'uns comptes que, segons ell, han de servir per posar les bases de futur de la sostenibilitat de la justícia social. Les esmenes a la totalitat han rebut 62 vots a favor, 64 en contra -62 de Junts pel Sí i dos de la CUP- i 8 abstencions dels anticapitalistes.

Debat marcat pel procés

Tot i que Junqueras ha volgut mantenir un perfil molt baix sobre el camí cap a la independència -durant la primera intervenció ni tan sols l'ha esmentat-, els grups de l'oposició han basat bona part dels seus torns en parlar del procés. Antonio Espinosa, de Ciutadans, ha acusat els independentistes de tenir "por" de la democràcia espanyola, i ha aprofitat per carregar contra la CUP. Una tendència, per cert, que també ha seguit bona part de l'oposició.

"Volen aprovar els comptes amb aquesta tropa", ha ressaltat Alejandro Fernández, portaveu parlamentari del PP, que ha donat per mort un procés definit com de "destruccio massiva". "El gran enemic que ha tingut Catalunya no és Espanya, sinó l'anarquisme revolcuionari i el col·lectivisme confiscatori. Ser espanyols ens ha ajudat a superar aquest enemic", ha destacat Fernández. El PSC ha insistit que l'executiu està "atrapat" entre la CUP i el full de ruta, i la diputada Alícia Romero s'ha queixat de l'actitud del vicepresident amb l'oposició. No ha estat l'única. 
 
Un dels duels dialèctics de més alt voltatge ha estat el que ha mantingut Junqueras amb el portaveu parlamentari de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP), Joan Coscubiela. "Són uns pressupostos submisos encara que es vesteixin de desobediència", ha remarcat Coscubiela, que ha definit el líder d'ERC com "l'alumne més avantatjat de la troica". També ha ressaltat que s'està sotmetent la CUP a un "xantatge" per aprovar definitivament els comptes per al 2017.