Uns policies vigilant el recompte en una de les consultes populars per la independència. Foto: Jordi PreñanosaLes paraules de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, advertint que, com a mínim, fins l'octubre de 2014, no es podria celebrar la consulta, ha despertat poques crítiques. De fet, ERC s'ha fet, com aquell que diu, el suec i la CUP ha acusat la vicepresidenta de "dilacionista". ICV-EUiA li ha fet costat. I CDC ha evitat polemitzar perquè ja li ha anat bé. Res. Cap terrabastall.
Governació, però, assegura que no va dir la data "com a mínim" perquè sí, sino perquè els seus tècnics tenen un dossier més ple de problemes que no pas de solucions, i no és pas la compra de les urnes. Per una banda, la premissa és que cal comptar que la consulta se celebrarà amb un estat en contra. Una premissa clau per topografiar l'estratègia a seguir amb diversos problema: quin cens cal utilitzar, com ha de ser el vot telemàtic o com s'ha d'estructurar la jornada electoral.
Cens electoral
En aquest sentit, si hi hagués un hipotètic pacte amb l'Estat, la qüestió de cens quedaria resolta. Ara bé, amb aquesta possibilitat pràcticament descartada cal buscar una fórmula que no contravingui la llei de protecció de dades, que només permet utilitzar les dades per allò que el ciutadà ha cedit.
"No només cal saber que qui voti sigui qui ho fa sinó que l'administració ho ha de comprovar i saber", asseguren fonts del departament. Per això, la decisió de quin cens s'utilitza,-com el padró o la targeta sanitària- fins i tot, si s'ha de crear, - com preveuria la llei de consultes catalana que s'està negociant al Parlament- requereix una inversió en temps, diners i estructura que, precisament, no són àgils. A més de ser un cens que ha de tenir fiabilitat internacional. Ara de moment sospesen, però fins que no hi hagi data i pregunta, -el mes de desembre- no es podria començar l'elaboració d'aquest cens específic.
Vot telemàtic
Per altra banda, el vot telemàtic és una altra dels maldecaps del departament. Cap empresa, ara com ara, assegura un sistema amb el 100% de seguretat, tenint present que en una consulta sense l'acord de l'Estat podria ser boicotejat a través de la xarxa. Per tant, el sistema requerirà d'un plus de ciberdefensa tal i com sol·liciten a les empreses especialitzades en vot telemàtic consultades pel Govern.
Des de Governació insisteixen que el vot telemàtic és molt important ateses les necessitats estructurals que demanden una consulta d'aquestes característiques tant de seguretat física, meses electorals i urnes.
Menys col·legis i més vigilats
En aquest sentit, el Govern calcula que el número de Mossos i agents de la Guàrdia Urbana disponibles per garantir la seguretat de la consulta obligaria a la reducció de col·legis electorals. No n'hi podrien haver tants d'habilitats com en uns comicis normals perquè els recursos de seguretat "són els que són". Si es mantingués el mateix nombre de col·legis, el Govern calcula que no hi hauria prou agents per mantenir la vigilància permanent dels mateixos.
Així, el departament de Joana Ortega treballa a marxes forcades i pren apunts d'altres experiències internacionals per mirar d'accelerar al màxim els terminis. La logística no és política, si bé el cens, ara com ara, també es podria resoldre amb "voluntat política... espanyola, clar", condició que tothom dóna per fet que ni està ni se l'espera.
