Fa sis anys, Eduardo Zaplana -aleshores portaveu del PP al Congrés dels Diputats- va ignorar la cita que tenia a la Comissió de Secrets Oficials per poder assistir al partit de futbol que entrentava la selecció espanyola amb la de França en el Mundial d'Alemanya 2006. Com que en aquesta comissió en concret els diputats no poden ser substituïts, els representants dels altres grups es van enfadar molt. Especialment perquè Zaplana ni tan sols va avisar amb antelació de la seva absència.
L'anècdota ve a tomb per descriure la importància que els partits li donen a la Comissió de Secrets. Allà s'hi convoca un representant de cada grup i, com és de preveure, la confidencialitat del conjunt no és més estricta que la que pugui existir entre qualsevol altre col·lectiu de persones.
En aquella sala no s'hi juga res la seguretat de les institucions, ni s'hi difonen dossiers comprometedors. L'estat no és tan innocent. O sigui que ni Alfred Bosch ni Joan Tardà no són perillosos pel fet de formar part de qualsevol comissió del Congrés. El veritable enemic del PP és la democràcia, perquè permet que els pobles decideixin.
ARA A PORTADA
Publicat el
12 d’abril de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Els Comuns fan una crida a la «mobilització» per l'habitatge i garanteixen lluitar per recuperar la pròrroga de lloguers
-
Política
Junqueras reivindica l'habitatge, els salaris justos i el bon funcioncionament dels tranports públics
-
Política
L'expresident Puigdemont critica que el Govern «no vol» corregir la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora
-
Política
CCOO i UGT clamen contra «el feixisme» i exigeixen la fi del «tacticisme» en habitatge pel Primer de Maig
-
Política Feijóo lamenta «la pressió fiscal» sobre els treballadors: «S'ha de treballar per viure, no només per pagar»
-
Política Pedro Sánchez treu pit per les dades d'ocupació i l'increment del salari mínim per l'1-M