Fa sis anys, Eduardo Zaplana -aleshores portaveu del PP al Congrés dels Diputats- va ignorar la cita que tenia a la Comissió de Secrets Oficials per poder assistir al partit de futbol que entrentava la selecció espanyola amb la de França en el Mundial d'Alemanya 2006. Com que en aquesta comissió en concret els diputats no poden ser substituïts, els representants dels altres grups es van enfadar molt. Especialment perquè Zaplana ni tan sols va avisar amb antelació de la seva absència.
L'anècdota ve a tomb per descriure la importància que els partits li donen a la Comissió de Secrets. Allà s'hi convoca un representant de cada grup i, com és de preveure, la confidencialitat del conjunt no és més estricta que la que pugui existir entre qualsevol altre col·lectiu de persones.
En aquella sala no s'hi juga res la seguretat de les institucions, ni s'hi difonen dossiers comprometedors. L'estat no és tan innocent. O sigui que ni Alfred Bosch ni Joan Tardà no són perillosos pel fet de formar part de qualsevol comissió del Congrés. El veritable enemic del PP és la democràcia, perquè permet que els pobles decideixin.
ARA A PORTADA
Publicat el 12 d’abril de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
L'alcalde de Paiporta expulsa una veïna del ple que volia imposar el castellà: «Respondré en valencià, et fots»
-
Política
Els Comuns proposen que l'ONU bombardegi posicions militars israelianes per evitar la invasió de Gaza
-
Política
L'ANC critica que Illa «no ha complert» cap dels compromisos durant el primer any de mandat: «Només ven fum»
-
Política
Puigdemont, un any després del retorn efímer: «Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu»
-
Política
ERC defensa «ordenar» el turisme a Barcelona: «No el pot gestionar un club d'hotelers»
-
Política
Les cares del pacte PSC-ERC: on són ara els negociadors de la investidura d'Illa?