Els secretets del PP

Política

ARA A PORTADA

Política La Generalitat creua els dits perquè la fragilitat de Sánchez no entorpeixi la reforma del finançament Bernat Surroca Albet
Societat El Govern replanteja l'oficina de la renda bàsica universal i en reubica el director Bernat Surroca Albet
Política El Govern admet que la xifra de migrants regularitzats a Catalunya superarà les previsions Bernat Surroca Albet
Societat El Tribunal Suprem obre la porta a paralitzar la regularització extraordinària de migrants Redacció
Internacional El Tribunal Suprem rebutja l’intent de Trump d’acabar amb la ciutadania per naixement Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 12 d’abril de 2012 a les 21:59

Fa sis anys, Eduardo Zaplana -aleshores portaveu del PP al Congrés dels Diputats- va ignorar la cita que tenia a la Comissió de Secrets Oficials per poder assistir al partit de futbol que entrentava la selecció espanyola amb la de França en el Mundial d'Alemanya 2006. Com que en aquesta comissió en concret els diputats no poden ser substituïts, els representants dels altres grups es van enfadar molt. Especialment perquè Zaplana ni tan sols va avisar amb antelació de la seva absència.

L'anècdota ve a tomb per descriure la importància que els partits li donen a la Comissió de Secrets. Allà s'hi convoca un representant de cada grup i, com és de preveure, la confidencialitat del conjunt no és més estricta que la que pugui existir entre qualsevol altre col·lectiu de persones.

En aquella sala no s'hi juga res la seguretat de les institucions, ni s'hi difonen dossiers comprometedors. L'estat no és tan innocent. O sigui que ni Alfred Bosch ni Joan Tardà no són perillosos pel fet de formar part de qualsevol comissió del Congrés. El veritable enemic del PP és la democràcia, perquè permet que els pobles decideixin.

Escull Nació com la teva font preferida de Google