Fa sis anys, Eduardo Zaplana -aleshores portaveu del PP al Congrés dels Diputats- va ignorar la cita que tenia a la Comissió de Secrets Oficials per poder assistir al partit de futbol que entrentava la selecció espanyola amb la de França en el Mundial d'Alemanya 2006. Com que en aquesta comissió en concret els diputats no poden ser substituïts, els representants dels altres grups es van enfadar molt. Especialment perquè Zaplana ni tan sols va avisar amb antelació de la seva absència.
L'anècdota ve a tomb per descriure la importància que els partits li donen a la Comissió de Secrets. Allà s'hi convoca un representant de cada grup i, com és de preveure, la confidencialitat del conjunt no és més estricta que la que pugui existir entre qualsevol altre col·lectiu de persones.
En aquella sala no s'hi juga res la seguretat de les institucions, ni s'hi difonen dossiers comprometedors. L'estat no és tan innocent. O sigui que ni Alfred Bosch ni Joan Tardà no són perillosos pel fet de formar part de qualsevol comissió del Congrés. El veritable enemic del PP és la democràcia, perquè permet que els pobles decideixin.
ARA A PORTADA
Publicat el
12 d’abril de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Ni les carícies ni la pressió del Govern mouen ERC pels pressupostos: «Compleixin els acords»
-
Política
L'espai postconvergent tornarà als orígens a Manresa?
-
Política
El DAFO d'Oriol Junqueras amb els pressupostos: per què se la juga?
-
Política
Helena Solà, candidata de Foc Nou a la presidència d'ERC, estripa el carnet del partit
-
Política
Els pressupostos desgelen les relacions entre el Govern i Foment
-
Política
El full de ruta dels set regnes a l'esquerra del PSOE per evitar els «Jocs de la Fam»