Fa sis anys, Eduardo Zaplana -aleshores portaveu del PP al Congrés dels Diputats- va ignorar la cita que tenia a la Comissió de Secrets Oficials per poder assistir al partit de futbol que entrentava la selecció espanyola amb la de França en el Mundial d'Alemanya 2006. Com que en aquesta comissió en concret els diputats no poden ser substituïts, els representants dels altres grups es van enfadar molt. Especialment perquè Zaplana ni tan sols va avisar amb antelació de la seva absència.
L'anècdota ve a tomb per descriure la importància que els partits li donen a la Comissió de Secrets. Allà s'hi convoca un representant de cada grup i, com és de preveure, la confidencialitat del conjunt no és més estricta que la que pugui existir entre qualsevol altre col·lectiu de persones.
En aquella sala no s'hi juga res la seguretat de les institucions, ni s'hi difonen dossiers comprometedors. L'estat no és tan innocent. O sigui que ni Alfred Bosch ni Joan Tardà no són perillosos pel fet de formar part de qualsevol comissió del Congrés. El veritable enemic del PP és la democràcia, perquè permet que els pobles decideixin.
ARA A PORTADA
Publicat el
12 d’abril de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Mazón, el matí de la dana: «Inundem de dades els mitjans. Desprèn sensació d'estar alerta que t'hi cagues»
-
Política Santi Rodríguez deixarà de ser secretari general del PP després del congrés
-
Política
Gabriel Rufián planteja ara un front d'esquerres a Catalunya
-
Política
Campuzano i Álvaro formalitzaran Esquerra Democràtica en un acte a Barcelona
-
Política
La immigració (i no la independència) explica la fuga de vots de Junts cap a Aliança Catalana
-
Política
Sánchez continua «treballant» pel català a Europa i acusa del PP de bloquejar-lo
