Fa sis anys, Eduardo Zaplana -aleshores portaveu del PP al Congrés dels Diputats- va ignorar la cita que tenia a la Comissió de Secrets Oficials per poder assistir al partit de futbol que entrentava la selecció espanyola amb la de França en el Mundial d'Alemanya 2006. Com que en aquesta comissió en concret els diputats no poden ser substituïts, els representants dels altres grups es van enfadar molt. Especialment perquè Zaplana ni tan sols va avisar amb antelació de la seva absència.
L'anècdota ve a tomb per descriure la importància que els partits li donen a la Comissió de Secrets. Allà s'hi convoca un representant de cada grup i, com és de preveure, la confidencialitat del conjunt no és més estricta que la que pugui existir entre qualsevol altre col·lectiu de persones.
En aquella sala no s'hi juga res la seguretat de les institucions, ni s'hi difonen dossiers comprometedors. L'estat no és tan innocent. O sigui que ni Alfred Bosch ni Joan Tardà no són perillosos pel fet de formar part de qualsevol comissió del Congrés. El veritable enemic del PP és la democràcia, perquè permet que els pobles decideixin.
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-
Publicat el 12 d’abril de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El govern espanyol arrencarà el nou curs polític amb la condonació del deute
-
Política
El govern espanyol endureix la resposta als atacs del PP: fa un «ús partidista» per tapar els seus errors
-
Política
Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política
On són els catalans de Feijóo?
-
Política
I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política
La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català