La cita és a l'Hotel Porta Fira de l'Hospitalet de Llobregat. Consell Nacional d'Unió. Més de 250 membres. Molts actors per a una obra que encara no té el final escrit. L'indret no pot ser més apropiat. L'hotel forma part de l'"skyline" metropolità. Un exemple de l'anomenada arquitectura deconstructivista. Els qui hi entenen diuen que es caracteritza per un caos aparent, per la manipulació de les formes, per la fragmentació, per la impredictibilitat. Però tot és relatiu. Qui ho dissenya sap des de l'inici com culminarà l'obra. O potser no? 

Aquest és el lloc triat per a la reunió del Consell Nacional d'Unió Democràtica d'aquest matí. Aquí es podria resoldre l'"empat tècnic" del qual va parlar el líder del sector sobiranista, Antoni Castellà fa uns dies. És una bona descripció, ja que el nucli dur que encapçala Josep Antoni Duran i Lleida té dissenyada una estratègia, però el 50% just que va assolir la seva pregunta deixa obertes moltes opcions.

El Consell Nacional és el màxim òrgan entre congressos. Més divers que el comitè de govern. En principi, Duran i Lleida hi disposa d'una majoria. Però hi ha escletxes. Cada dia de la setmana els quadres d'Unió s'han despertat amb un nou ensurt. Avui no. Avui ningú ha dormit a UDC. Les reunions d'uns i altres per preparar la trobada s'han prolongat fins a la matinada. Hi ha inquietud també entre els dirigents propers a Duran. Hi ha por. L'enemic és poderós. Es diu futur.