Elsa Artadi i la gestió d'una remuntada

Només puja a l'autobús de campanya, Elsa Artadi deixa clara una cosa: "No vull anar gaire enrere, que em marejo". En tot el trajecte, però, cap símptoma. Bé, sí, només un: se li tapen momentàniament les orelles i treu un xiclet de poma que comparteix amb el director de comunicació de la candidatura, Jaume Clotet, que l'acompanya en el trajecte fins a Terrassa. Les llistes electorals acostumen a fer pujar el candidat en un trajecte curt per tal de conversar en off the record amb els periodistes de manera més o menys distesa. En el cas de Carles Puigdemont, per descomptat, no és possible. Fa un mes i quinze dies que és a Bèlgica i haurà d'esperar a les eleccions per veure què fa.

De la trobada no se'n pot explicar ni una línia -el compromís amb l'off the record és sagrat, tret d'algunes coses, parafrasejant Mariano Rajoy-, però els continguts no són cap sorpresa. Com es va gestar la candidatura? En quin moment Puigdemont va decidir que seria candidat després de mesos i mesos de no voler-se posar al capdavant d'una llista? Com està vivint personalment el president l'exili? I els seus companys de Govern que han hagut de desplaçar-se a Bèlgica per esquivar l'embat judicial que ha dut mig executiu a les presons d'Estremera i Alcalá Meco? Quin pronòstic donen les enquestes? És realment viable una victòria de Ciutadans el 21-D, com apunten les enquestes?

Les hores de son d'Artadi han patit afectacions durant la campanya: ara pot descansar com a molt cinc hores seguides, però intenta aprofitar-les

Artadi -texans, vambes, jersei blanc amb ratlles blaves- i Clotet -pantalons de color marró, jersei fosc i camisa clara a sota, sabates de vestir- no esquiven cap qüestió. Analitzen les enquestes que tenen a la mà, les tendències de fons i valoren positivament la remuntada que ha protagonitzat la llista del president, que amb prou feines té un mes de vida. Un dels canvis que han patit en les últimes setmanes és el de les hores de son: ara Artadi en dorm cinc, quan abans ho feia unes vuit. "Però són profundes", insisteix. L'entusiasme sempre supleix el cansament, en les campanyes, però sempre hi ha una variable rellevant a tenir en compte: el dia després.

Quin és l'estat de les relacions polítiques i afectives amb ERC? Què ha de fer l'independentisme si guanya en vots i escons? I si només ho fa en escons? Com es pot tirar endavant la República en qualsevol dels dos casos, si al davant hi ha un Estat com l'espanyol que no vol ni sentir a parlar de diàleg sobre el procés i rep el suport explícits dels màxims dirigents de l'Europa oficial? Són les preguntes que sobrevolen les eleccions, i Artadi les sorteja amb certa soltura, sense fer les voltes habituals dels polítics professionals. Ho exemplifica quan se li pregunta si ella hauria convocat eleccions el dia 26 d'octubre, el dia abans de la declaració de la independència. La resposta és clara i els detalls, sucosos. Però són off the record.