Milers de persones s'estan manifestant pel centre de Madrid, convocats per entitats i partits sobiranistes catalans, però també per col·lectius d'arreu de l'Estat, per denunciar la judicialització del procés català i per reclamar una solució política al conflicte. Una marxa que ha volgut replicar a la capital espanyola les grans mobilitzacions de l'independentisme a Catalunya, i que se celebra en ple judici de l'1-O.
La declaració de Josep Lluís Trapero al Tribunal Suprem -en el qual va narrar la distància entre la cúpula dels Mossos i el Govern Puigdemont durant els fets d'octubre del 2017- ha sacsejat la prèvia de la manifestació
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=jbH1qB2trD4[/youtube]
La marxa se celebra sota el lema lema -"La autodeterminación no es delito. Democràcia és decidir", en català i castellà-, al·ludint tant a la judicialització del procés com a la demanda de rtrobar una solució política al conflicte. La primera part de l'enunciat ja es va fer servir a Barcelona el 16 de febrer en una manifestació que va congregar 200.000 persones a la Gran Via de la capital catalana.
L'independentisme no recorre sol el centre de Madrid. Entre els convocants -a banda de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP- s'hi sumen col·lectiu madrilenys, gallecs, andalusos i bascos. Des del País Basc, les entitats i partits sobiranistes comptaran amb el suport de Gure Esku Dago, Altsasu Gurasoak i EH Bildu. De Galícia hi haurà membres del BNG, de la Confederació Intersindical Gallega, de Via Gallega i de la Plataforma Galícia amb Catalunya. I d'Andalusia s'hi sumarà el Sindicat Andalús de Treballadors. La Intersindical-CSC i altres sindicats de l'Estat també formaran part de la marxa.
500 autobusos i una quinzena de trens
Segons han informat els organitzadors, 500 autobusos plens s'han desplaçat fins a Madrid per transportar-hi els manifestants. També hi han anat almenys quinze trens AVE plens o gairebé plens. La idea era reeditar l'èxit de la marxa que es va fer a Brussel·les durant la campanya del 21-D del 2017, que va sumar fins a 45.000 persones a la capital europea. L'organització ha recomanat als manifestants que arribin amb cotxe que deixin el vehicle en aparcaments dissuasoris a les entrades de Madrid.
Presència del Govern i d'alcaldes
La delegació del Govern l'ha encapçalat el president de la Generalitat, Quim Torra, que arribarà a primera hora de la tarda a la capital espanyola. L'acompanyen cinc membres de l'executiu: Elsa Artadi -Presidència-, Laura Borràs -Cultura-, Jordi Puigneró -Polítiques Digitals i Administració Pública-, Alba Vergés -Salut- i Teresa Jordà -Agricultura-. Les dues primeres, Artadi i Borràs, viuen els seus últims dies com a membres del Govern i seran rellevades la setmana entrant, segons les previsions de l'equip de Torra.
Almenys la meitat del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat), encapçalat per Eduard Pujol i Gemma Geis, assistirà a la marxa, així com també representants del PDECat al Congrés dels Diputats. ERC també hi envia una delegació àmplia, a la qual s'hi sumaran membres de Demòcrates de Catalunya i de la CUP. Tots ells tenen previst atendre els mitjans de comunicació abans que arrenqui la manifestació.
Pel que fa a la presència d'alcaldes, uns 150 tenen previst assistir a la concentració, segons va informar ahir el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera. Des del País Basc s'hi sumaran Gure Esku Dago, Altsasu Gurasoak i EH Bildu. De Galícia hi haurà membres del BNG, de la Confederació Intersindical Gallega, de Via Gallega i de la Plataforma Galícia amb Catalunya. D'Andalusia s'hi sumarà el Sindicat Andalús de Treballadors. La Intersindical-CSC i altres sindicats de l'Estat formaran part de la marxa.
[seguiment]450[/seguiment]
En marxa la gran manifestació independentista al centre de Madrid
Milers de persones marxen per la capital espanyola per denunciar la judicialització del procés i per reclamar una solució política al conflicte
ARA A PORTADA
-
Deu anys del miratge dels «ajuntaments del canvi»: per què no se'n van sortir Ferran Casas i Manresa
-
L'Estat planteja una oficialitat parcial del català el 2027 per vèncer les reticències de la UE Redacció
-
Illa es reuneix per primera vegada amb un baró autonòmic del PP en ple debat pel finançament Bernat Surroca Albet
-
-
Publicat el 16 de març de 2019 a les 16:52
Et pot interessar
-
Política El sentiment d'identificació catalana entre els joves cau del 57% al 36% en deu anys
-
Política Dos exalts càrrecs del govern d'Ayuso, imputats per les morts a les residències durant la pandèmia
-
Política Illa consolida el tripartit amb finançament i habitatge com a contrapartides
-
Política El Parlament tomba la moció d'Aliança Catalana contra el vel islàmic, que només rep el suport de Vox i el PP
-
Política Puigdemont retreu a CCOO que vulguin negociar després de dir que Junts és «tan inútil com l’última torrada del pa Bimbo»
-
Política Maniobra del PP per evitar que el Constitucional avali l'amnistia a finals de juny