Aznar i Rajoy conversant durant el campus de la FAES de 2011. Foto: El Temps.“Tu i la teua guerra”, li va etzibar, tal com raja, el candidat Rajoy al president Aznar durant la nit electoral del 14 de març del 2004. Foragitats de la Moncloa, que creien inexpugnable, la tensió a la planta noble del PP va derivar en un retret que era l’inici del seu divorci. Rajoy amollà aquella frase feridora amb un deix idèntic al que Aznar havia fet servir sis mesos i mig abans per a comunicar-li que era l’escollit. Fou durant un dinar a la Moncloa a què assistiren els altres dos aspirants a succeir-lo al capdavant del PP i el secretari general de la formació, Javier Arenas.
Perquè Rajoy hi havia arribat per eliminació: Jaime Mayor Oreja, demòcrata-cristià, era bon amic de la família però despertava massa recels al partit, mentre que Rodrigo Rato, tan valorat als cercles econòmics i el pare del qual havia contractat un Aznar encara jove com a assessor legal de l’empresa radiofònica que posseïa, precisament tenia en contra la bona salut de l’economia que la incipient bombolla immobiliària havia assaonat.
El dit de qui havia unificat i modernitzat el centre-dreta espanyol havia assenyalat Rajoy, doncs, una persona de perfil baix i no gaire propera al president fundador, Manuel Fraga. La sintonia entre tots dos mai no ha estat excelsa, per molt que els orígens gallecs i la moderació política que han demostrat en una formació tan heterogènia com el PP facen pensar el contrari. El distanciament entre Fraga i Rajoy ve de lluny –el segon va presidir la Diputació de Pontevedra de jove, quan el primer encara no havia retornat a Galícia–, però en tot cas ha estat molt menys explícit que no el de don Manuel i Aznar, que s’inicia amb l’accés d’aquest a la Moncloa, quan el primer ja presideix la Junta gallega. Una relació tibant que l’any 2002 assolí el clímax: la manera com l’executiu espanyol gestionà la catàstrofe del petrolier Prestige va segar la corda que els unia.
La crisi ambiental va provocar-ne una de política i Aznar va designar Rajoy, vice-president des de la majoria absoluta del 2000, com a coordinador operatiu del govern. Els seus intents per a apaivagar els ànims foren en va, sobretot per culpa de l’expressió “hilillos de plastilina”, que va pronunciar per tal de descriure la fuita de cru que eixia del vaixell i que omplia les platges gallegues de chapapote.
Els lligams que avui uneixen Aznar i Rajoy són febles com la plastilina. Les declaracions de l’ex-president sobre les decisions del presidenciable han menat a una relació purament formal. Tan formal, de fet, que l’única ocasió en què no poden evitar-se és a la clausura del campus que la FAES organitza cada estiu a la serra de Navacerrada. L’epicentre madrileny de la trama Gürtel, per cert.
Llegiu el reportatge sencer a la web d' El Temps .
