03
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
12:21h
Una trentena d'entitats de defensa dels drets humans d'arreu del món han condemnat aquest dimarts l'ús de Pegasus contra polítics, advocats, activistes i periodistes a l'estat espanyol. A través d'un manifest, entitats com Irídia, La Fede o AED - European Democràtic Lawyers, entre moltes altres, denuncien que la intervenció de les comunicacions a través d'aquest programari espia "no és legal ni democràtica" i suposa "una amenaça per l'estat de dret i la democràcia". Per això, exigeixen a les institucions polítiques i al poder judicial una "investigació independent, ràpida i efectiva" per esclarir els fets i garantir el dret a la intimitat, el secret de les comunicacions i tots els drets que s'han vulnerat arran del Catalangate.
Aquest cas d'espionatge massiu, que afecta una seixantena de persones vinculades a l'independentisme, s'ha convertit en el més important d'Europa, com constaten les entitats que signen el manifest. Assenyalen també el paper del CNI, que pot dur a terme "investigacions de seguretat" però sense especificar per quins mecanismes, ni amb quins límits.
En aquest sentit, alerten que les normes que regulen el CNI són "vagues i indefinides" i no actuen perquè es garanteixi un "grau mínim de protecció" als ciutadans. Pegasus i Candiru, els dos programes utilitzats en aquest cas, accedeixen a tot el contingut dels aparells, totes les comunicacions, poden activar la càmera i el micròfon i fins i tot poden plantar-hi proves.
Pel que fa a la llei que regula el control judicial del CNI, la llei 11/2002, les entitats de drets humans reclamen que es "revisi" per tal que s'adeqüi als estàndards de "claredat, previsibilitat, accessibilitat i protecció dels drets individuals" que exigeixen els tractats signats pel govern espanyol. També recomanen aixecar el vel corporatiu i incorporar les demandes de l'alta comissionada de l'ONU per als drets humans, en relació a adoptar mesures de prevenció davant dels programes d'espionatge i exigir responsabilitats a les empreses desenvolupadores i distribuïdores d'aquestes tecnologies.
Aquest cas d'espionatge massiu, que afecta una seixantena de persones vinculades a l'independentisme, s'ha convertit en el més important d'Europa, com constaten les entitats que signen el manifest. Assenyalen també el paper del CNI, que pot dur a terme "investigacions de seguretat" però sense especificar per quins mecanismes, ni amb quins límits.
En aquest sentit, alerten que les normes que regulen el CNI són "vagues i indefinides" i no actuen perquè es garanteixi un "grau mínim de protecció" als ciutadans. Pegasus i Candiru, els dos programes utilitzats en aquest cas, accedeixen a tot el contingut dels aparells, totes les comunicacions, poden activar la càmera i el micròfon i fins i tot poden plantar-hi proves.
Pel que fa a la llei que regula el control judicial del CNI, la llei 11/2002, les entitats de drets humans reclamen que es "revisi" per tal que s'adeqüi als estàndards de "claredat, previsibilitat, accessibilitat i protecció dels drets individuals" que exigeixen els tractats signats pel govern espanyol. També recomanen aixecar el vel corporatiu i incorporar les demandes de l'alta comissionada de l'ONU per als drets humans, en relació a adoptar mesures de prevenció davant dels programes d'espionatge i exigir responsabilitats a les empreses desenvolupadores i distribuïdores d'aquestes tecnologies.