El context internacional és un escenari més difícil encara per al president espanyol, Pedro Sánchez, forçat ara a mantenir equilibris entre Brussel·les i la seva aposta pel programa Rearmar Europa i l’oposició dels seus socis a l’esquerra a una major despesa militar. Però la nova fotografia del moment geopolític tampoc facilita les coses al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui mai s’ha sentit atret per la política internacional, però ara s’hi troba cada cop més presoner.
El canvi brusc produït als Estats Units, amb un Donald Trump que no perd ocasió per eixamplar la distància amb la UE, i quan Washington mostra més empatia per la invasora Rússia que per l’envaïda Ucraïna, obligarà el PP espanyol a triar camp. I aquest no pot ser altre que fer costat a Brussel·les i a un Partit Popular Europeu que ha convocat congrés… a València. La cruïlla de camins entre la política valenciana, Carlos Mazón, Vox i Ursula von der Leyen poden ser una amanida difícil de digerir per Feijóo. Aquests són els riscos que ha de desactivar.
Gestionar el problema Mazón
Feijóo sap que té un problema majúscul amb Carlos Mazón. El desgast que li produeix el descrèdit del president valencià, cada cop més acorralat per la investigació de la gestió incompetent de la dana, l’angoixa. En la particular partida d’escacs que Mazón juga amb Génova, el moviment que ha fet -pactar els pressupostos amb Vox- li dona una assegurança de vida a curt termini que fa més potencials les crisis a mitjà termini. Feijóo, que ha sortit a avalar l’acord, torna a veure’s empastifat per més pactes amb l’extrema dreta. A més, Feijóo té més difícil ara empènyer Mazón cap a la sortida.
Alhora, Mazón és descortès amb una Ursula von der Leyen que va abanderar un Pacte Verd que ara Mazón implícitament qüestiona en fer seu el discurs voxista sobre el clima. Per embolicar-ho tot més, l’expresident Francisco Camps, ja alliberat de fronts judicials, ha tret al cap per reclamar un congrés del PP valencià. Mazón prové del sector d’Eduardo Zaplana, vell enemic de Camps.
Faltar a la cita amb Von der Leyen?
Feijóo està protagonitzant un serial entorn el congrés que el PPE celebrarà a València els 29 i 30 d’abril. Just quan fa sis mesos de la dana. Amb un Mazón esbroncat allà on va, Génova tem que la flor-i-nata dels conservadors i democristians europeus (Von der Leyen, Donald Tusk, Kyriakps Mitsotakis) contemplin Feijóo esquitxat pel fang. El PP espanyol ha demanat traslladar la trobada a Madrid, però el PPE ha dit que no. Amb l’excusa d’una sessió de control al Congrés, Feijóo amaga amb no anar a València o fer una aparició momentània i sortir corrents. Enric Juliana ha recordat aquests dies que Von der Leyen no oblida que els populars espanyols no van votar la seva Comissió Europea per no aprovar el nom de Teresa Ribera.
Vox, l’amic de Trump
Tot acord amb Vox plantejava fins ara al PP el problema de tota aliança amb l’extrema dreta. Però, de cop, signar pressupostos o formar majories amb els de Santiago Abascal té un altre component: és fer-ho amb la secció espanyola de la internacional trumpiana. Abascal ha estat l’únic dirigent espanyol que va aplaudir l’escena repugnant de Trump i Zelenski a la Casa Blanca. El flirteig d’un sector ultra amb el Kremlin és evident i serà un major entrebanc en el camí pedregós del gallec cap a la Moncloa.
Un mal inici amb Merz
Si Feijóo no va a València, o si hi va breument, la seva imatge davant el PPE sortirà damnificada. Al congrés, el poder alemany quedarà realçat. El bavarès Manfred Weber, fins ara amb bona relació amb Génova, serà reelegit amb tota probabilitat al capdavant dels populars continentals i hi serà el virtual nou canceller Friedrich Merz, convertit en la gran figura conservadora europea. Un Merz que, tot ser de l'ala més dretana de la CDU, governarà amb els socialdemòcrates i ja ha deixat clar que no vol saber res amb els ultres de l'AfD.
Aznar, desubicat
Totes les peces de la política espanyola viuen amb desconcert el nou mapa europeu. També l’expresident José María Aznar, que ha sorprès amb un discurs molt dur amb el trumpisme que vol fer compatible amb els seus atacs més furibunds contra un Sánchez de qui diu que vol “destruir l’Estat”. L’entrevista concedida fa uns dies a El Mundoés un bon compendi del galimaties en què està posat Aznar: després de dir que “els Estats Units han canviat d’aliats, ara són els russos”, va assegurar que “Europa no guanyarà res amb una política sense els Estats Units”. Per explicar-se, o per aclarir-se, l'expresident ha estat a Brussel·les aquesta setmana per participar en diversos actes i reunions amb membres del PPE.