Han superat el rècord de distància d'una tripulació humana respecte a la Terra, arribant als 404.410 quilòmetres del planeta; han explorat la cara oculta de la Lluna amb 40 minuts sense connexió amb les bases terrestres, han comprovat els sistemes tècnics d'habitabilitat de la nau Orió i han completat amb èxit tots els objectius. Després d'assolir totes aquestes fites, els astronautes Jeremy Hansen, Christina Koch, Victor Glover i Reid Wiseman ja tornen cap a casa.
La nau haurà de suportar la reentrada a l'atmosfera a altes velocitats i amb temperatures molt elevades, abans d'ameritzar a l'Oceà Pacífic, al davant de la costa de San Diego (Califòrnia, Estats Units). Allà, equips de rescat de la NASA i del departament de Defensa dels EUA els portarà fins a terra ferma.
Tot plegat, en la que haurà estat la primera fase de les missions Artemis. Serà en la tercera, l'Artemis IV, que allunitzaran per primera vegada en més de mig segle, des de l'Apollo 13 el 1969. La NASA persegueix múltiples objectius, com l'exploració llunar, però els experts apunten que el control del satèl·lit serviria per facilitar l'enviament de tripulacions humanes a Mart.
Els rècords de l'Artemis II
La missió Artemis II de la NASA ha arribat aquest dimarts a la cara oculta de la Lluna. No ha estat la primera vegada que una tripulació humana assoleix aquesta zona del satèl·lit natural de la Terra -ja ho van fer l'Apollo 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16 i 17-, però els astronautes de la nau Orió sí que han trencat diversos rècords històrics.
Bon dia!
— Joan Anton Català Amigó (@estelsiplanetes) April 7, 2026
Aquest és el moment en què els astronautes d'Artemis II, cap a les 2:35 de la matinada, han vist com la Lluna ocultava el Sol. És a dir, un eclipsi de Sol contemplat des de la nau Orion. La veu és del tripulant Victor Glover. pic.twitter.com/CTinP1Fsbk
La primera fita ha arribat a les 19.57 hores, quan la nau Orió ha superat el rècord de distància de l'Apollo 13, de 400.171 quilòmetres, que és la més gran de la història de la carrera espacial. En aquest moment, els tripulants han proposat anomenar un cràter de la Lluna amb el nom Integrity, el nom de la nau espacial, i un altre amb el nom de Carroll, en honor a la difunta dona del comandant de la missió, Reid Wiseman.
A les 0.47 hores d'aquest dimarts, la missió Artemis II ha afrontat amb èxit el moment més delicat: els astronautes han passat per darrere la Lluna i han perdut la comunicació amb la Terra durant aproximadament 40 minuts.
Poc després, a les 1.02 hores, la nau ha assolit el màxim acostament a la Lluna i s'ha quedat a només 7.400 quilòmetres del satèl·lit, alhora que a les 1.07 hores, s'ha quedat a la màxima distància de la Terra, a 406.773 quilòmetres. Finalment, a les 1.27 hores, Orió ha sortit del darrere de la Lluna i ha recuperat la senyal amb les bases terrestres per enfilar el retorn cap a casa.
La nova carrera espacial
Des de la missió Apollo 17 (1972), cap ésser humà havia viatjat més enllà de l'òrbita baixa terrestre i amb l'actual missió ja són 28 persones -27 homes i una dona-. A diferència de l'Artemis I (que va ser un vol no tripulat), aquesta és la primera vegada que es posen a prova amb humans a bord els sistemes de suport vital de la nau Orion i el funcionament del coet Space Launch System.
L'objectiu d'aquesta missió no és aterrar a la Lluna, sinó orbitar-la per preparar el terreny. De fet, no serà fins a l'Artemis IV, la missió que farà aterrar els astronautes al pol sud lunar. Això sí, els plans actuals situen el llançament per a inicis de 2028.
El programa Artemis no busca només tornar a la Lluna per plantar-hi una bandera. L'objectiu a llarg termini és establir una presència humana sostenible (amb bases lunars i estacions orbitals com la Lunar Gateway). Tot el que s'està aprenent i provant amb l'Artemis II servirà com a camp de proves per al gran objectiu de la nova carrera espacial: enviar missions tripulades a Mart.
Mentrestant, la Xina també accelera els seus plans. Pretén enviar astronautes a la Lluna abans del 2030. Compta amb la col·laboració de Rússia, en el que suposa una reedició de la carrera especial de la segona meitat del segle XX.
