ERC, EH Bildu i el BNG s'han desmarcat aquest dimarts dels actes organitzats al Congrés per celebrar la “longevitat” de la Constitució espanyola. Les tres formacions han distribuït un text titulat Nacions amb tot el dret a decidir, democràcia per a avançar, en què reclamen poder exercir el dret d’autodeterminació. “La Constitució de 1978 no va néixer d’un procés veritablement democràtic ni va implicar una ruptura real amb el règim franquista. Va ser el resultat d’un pacte condicionat pels límits imposats per les estructures de poder de la dictadura, consolidant la negació de Galícia, els Països Catalans i Euskal Herria com a nacions”, avisen, tot denunciant el “model centralista” de la Carta Magna. “L’experiència d’aquestes dècades evidencia que l’anomenada 'longevitat constitucional' no va implicar la superació del dèficit democràtic d’origen. La negativa sistemàtica a habilitar vies democràtiques perquè la ciutadania gallega, catalana i basca pugui pronunciar-se sobre el seu estatus polític demostra que l’actual marc és insuficient per donar resposta a les aspiracions dels nostres pobles”, argumenten. El manifest coincideix amb la celebració al Congrés de l’acte “La nostra Constitució més longeva”, en presència de Felip VI i els principals poders de l’Estat.
ERC, Bildu i el BNG es desmarquen dels actes sobre la Constitució al Congrés i reclamen el dret a decidir
Política
- Gabriel Rufián i Oskar Matute -
- Alberto Ortega / Europa Press
ARA A PORTADA
Publicat el
17 de febrer de 2026 a
les 11:17
Et pot interessar
-
Política
Estat i Generalitat pacten més veu catalana al Prat a les portes del 29-N sense tocar Aena
-
Política Junts demana suspendre la bilateral d'aquest dijous fins després del 29-N: «És propaganda elecctoral»
-
Política
La presidenta de l'ACM rebutja la Catalunya dels deu milions: «No és responsable»
-
Política
Leire Díez assegura que l'entorn del PP li va oferir dos milions per «mentir contra Pedro Sánchez»
-
Política
A qui ajudarà?
-
Política
Preguntes i respostes sobre la «llei de nets» i el vot anul·lat de més de 160.000 persones
