07
de febrer
de
2022, 13:51
Actualitzat:
14:01h
Junts i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, han d'"assumir la realitat". Aquesta és la petició que ha fet ERC després que la gestió de l'escó del ja exdiputat Pau Juvillà hagi obtingut el mateix resultat que en el cas de l'expresident Quim Torra quan era Roger Torrent qui presidia la cambra catalana. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha assegurat que el seu partit vol ser "lleial" i no enfilar-se en l'escalada de "retrets" o d'assenyalar "culpables". Al mateix temps, però, ha llançar un dard a Junts just en el moment en què Borràs està al focus de les crítiques de tots els partits: "Les paraules buides, estèrils i les jugades mestra no serveixen per avançar".
Segons Vilalta, assumir la realitat passa per acceptar que la judicialització del conflicte comporta "dificultats i contradiccions" i que per això l'independentisme ha de teixir una unitat estratègica. La lleialtat que els republicans asseguren que tindran amb Borràs, han advertit, ha faltat quan, per exemple, era Torrent qui va haver de gestionar una situació similar. Ara, ha dit Vilalta, el que esperen de la presidenta és que respongui tots els interrogants que considera que queden per respondre i que s'han d'"aclarir", com ara des de quan Juvillà no és diputat i quines decisions va prendre mentre el Parlament convocava la comissió de l'estatut del diputada i el ple votava per ratificar l'escó del dirigent de la CUP.
Vilalta també ha estat crítica amb el fet que la presidenta hagi parlat d'uns suposats plans de desobediència col·lectiva que no ha explicat. "No es poden prometre plans alternatius que no se saben ben bé què són. Si té una proposta guanyadora, que l'expliqui", ha sentenciat. De fet, Borràs ha apuntat durant l'entrevista a RAC 1 que no podia explicar el detall de la seva proposta, però sí que ha assegurat que l'oferta que va fer al president de la Generalitat, Pere Aragonès, per desobeir l'ordre del TSJC sobre el 25% del castellà a les escoles passava per implicar els directors de les escoles catalanes.
Vilalta ha respost que, de la mateixa manera que la presidenta ha actuat amb l'escó de Juvillà per defensar els funcionaris del Parlament, també s'han de protegir els funcionaris de la Generalitat o, en aquest cas concret, als directors dels centres escolars. També ha afirmat que en situacions com les de Juvillà és la presidenta qui té la "màxima responsabilitat" a l'hora de donar explicacions.
"La resposta és construir un camí conjunt. La unitat no es pregona, es construeix dia a dia", ha subratllat Vilalta, que ha aprofitat per defensar l'estratègia del seu partit de ser "útils" tant al Congrés com al Parlament. Ha defensat, en aquest sentit, que el president Aragonès està en aquests moments dialogant amb els grups independentistes per refer un consens estratègic que no ha estat possible en tota la legislatura.
Borràs evita l'autocrítica
En una entrevista a El món a RAC1, Borràs ha defensat aquest dilluns la seva actuació sense fer autocrítica. "Vaig plantejar una proposta ambiciosa de resistència col·lectiva Som aquí perquè la proposta no ha estat acceptada", ha afirmat la dirigent de Junts sense voler detallar el seu pla. Borràs ha evitat admetre errors en tot el procés de resposta al cas Juvillà -després d'haver liderat el discurs de la desobediència institucional- i ha repartit responsabilitats entre els actors de l'independentisme per no haver pogut defensar l'escó del diputat de la CUP. "La conclusió no és que no es pugui evitar. És que no s'ha volgut evitar", ha subratllat la presidenta de la cambra, que ha admès que va traslladar el seu pla al president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Tot i no voler-ho detallar, Borràs no ha negat que demanés a Aragonès que desobeís la sentència del 25% de castellà a l'escola en el marc de la proposta de "resistència col·lectiva", un fet que tenia conseqüències sobre els directors d'escola. Això tampoc ho ha negat. "Era una proposta de país, per defensar-nos com a país", ha insistit. "Avui estic més convençuda que mai que l'estratègia que he plantejat és l'estratègia", ha recalcat, abans d'exposar que no ha desistit d'aplicar-la, per bé que Juvillà ja ha estat despullat del seu escó.
Segons Vilalta, assumir la realitat passa per acceptar que la judicialització del conflicte comporta "dificultats i contradiccions" i que per això l'independentisme ha de teixir una unitat estratègica. La lleialtat que els republicans asseguren que tindran amb Borràs, han advertit, ha faltat quan, per exemple, era Torrent qui va haver de gestionar una situació similar. Ara, ha dit Vilalta, el que esperen de la presidenta és que respongui tots els interrogants que considera que queden per respondre i que s'han d'"aclarir", com ara des de quan Juvillà no és diputat i quines decisions va prendre mentre el Parlament convocava la comissió de l'estatut del diputada i el ple votava per ratificar l'escó del dirigent de la CUP.
Vilalta també ha estat crítica amb el fet que la presidenta hagi parlat d'uns suposats plans de desobediència col·lectiva que no ha explicat. "No es poden prometre plans alternatius que no se saben ben bé què són. Si té una proposta guanyadora, que l'expliqui", ha sentenciat. De fet, Borràs ha apuntat durant l'entrevista a RAC 1 que no podia explicar el detall de la seva proposta, però sí que ha assegurat que l'oferta que va fer al president de la Generalitat, Pere Aragonès, per desobeir l'ordre del TSJC sobre el 25% del castellà a les escoles passava per implicar els directors de les escoles catalanes.
Vilalta ha respost que, de la mateixa manera que la presidenta ha actuat amb l'escó de Juvillà per defensar els funcionaris del Parlament, també s'han de protegir els funcionaris de la Generalitat o, en aquest cas concret, als directors dels centres escolars. També ha afirmat que en situacions com les de Juvillà és la presidenta qui té la "màxima responsabilitat" a l'hora de donar explicacions.
"La resposta és construir un camí conjunt. La unitat no es pregona, es construeix dia a dia", ha subratllat Vilalta, que ha aprofitat per defensar l'estratègia del seu partit de ser "útils" tant al Congrés com al Parlament. Ha defensat, en aquest sentit, que el president Aragonès està en aquests moments dialogant amb els grups independentistes per refer un consens estratègic que no ha estat possible en tota la legislatura.
Borràs evita l'autocrítica
En una entrevista a El món a RAC1, Borràs ha defensat aquest dilluns la seva actuació sense fer autocrítica. "Vaig plantejar una proposta ambiciosa de resistència col·lectiva Som aquí perquè la proposta no ha estat acceptada", ha afirmat la dirigent de Junts sense voler detallar el seu pla. Borràs ha evitat admetre errors en tot el procés de resposta al cas Juvillà -després d'haver liderat el discurs de la desobediència institucional- i ha repartit responsabilitats entre els actors de l'independentisme per no haver pogut defensar l'escó del diputat de la CUP. "La conclusió no és que no es pugui evitar. És que no s'ha volgut evitar", ha subratllat la presidenta de la cambra, que ha admès que va traslladar el seu pla al president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Tot i no voler-ho detallar, Borràs no ha negat que demanés a Aragonès que desobeís la sentència del 25% de castellà a l'escola en el marc de la proposta de "resistència col·lectiva", un fet que tenia conseqüències sobre els directors d'escola. Això tampoc ho ha negat. "Era una proposta de país, per defensar-nos com a país", ha insistit. "Avui estic més convençuda que mai que l'estratègia que he plantejat és l'estratègia", ha recalcat, abans d'exposar que no ha desistit d'aplicar-la, per bé que Juvillà ja ha estat despullat del seu escó.