Que l'acord segellat entre JxCat i ERC és de mínims és una evidència. Les diferències estratègiques venen tan de lluny, que per pilotar els quatre mesos d'interinatge s'ha hagut de treballar en un pacte de no agressió que caldrà veure fins a quin punt se sosté en el dia a dia de convivència en el govern. De fet, els dos socis ni tan sols interpreten de la mateixa manera com s'hauran d'afrontar les eleccions que previsiblement se celebraran el 7 de febrer. Tal i com va reclamar Quim Torra en el seu discurs de comiat, JxCat entén que han de ser un plebiscit sobre l'1-O, mentre que ERC se'n desmarca tot subratllant que, en tot cas, aquesta és l'aposta que ha fet el president ja inhabilitat.

Les dues formacions s'han esmerçat en defensar aquest dimarts que l'acord assolit "reforça" el Govern de cara a gestionar la pandèmia. Així hi han insistit el president de JxCat al Parlament, Albert Batet, i el d'ERC, Sergi Sabrià en un debat a Catalunya Ràdio. Ha estat el mateix dirigent republicà qui durant la conversa ha confirmat que la data dels comicis serà probablement el 7 de febrer i que el seu partit es manté al marge del caràcter plebiscitari que JxCat sí que defensa per a les pròximes eleccions.

"El repte de país és superar el 50% a les eleccions", insisteixen des de la cúpula d'ERC. Es tracta de l'objectiu que el partit d'Oriol Junqueras ha fixat des de fa mesos, quan aspirava a poder pactar una data d'eleccions amb JxCat, i el que també apunta el líder republicà al llibre escrit amb Marta Rovira, Tornarem a vèncer (Ara Llibres). I és que consideren que situar com a plebiscitaris els comicis sense concretar què es farà l'endemà és una aposta d'alt risc, més encara quan les eleccions són convocades de forma automàtica i, per tant, amb poc marge per a un embolcall èpic. Sabrià ha reconegut durant el debat que el seu partit volia escurçar els mesos d'interinatge de la Generalitat, fet que no ha estat possible des del moment en què Torra va renunciar a convocar ell les eleccions.

[noticia]209329[/noticia]
La CUP, per la seva banda, considera que l'acord signat pels dos principals partits independentistes no és una resposta de caràcter antirepressiu i lamenten que, de fet, Torra ha renunciat a resistir en el càrrec de forma simbòlica com a via per confrontar amb l'Estat. La diputada Maria Sirvent ha assegurat que la formació estaria disposada a entrar en el Govern només en base a uns objectius "molt clars".