17
de gener
de
2022, 14:58
Actualitzat:
15:08h
La tàctica sense estratègia és el soroll abans de la derrota. És la filosofia de Sun Tzu que ERC recull en l'actualització de la ponència política en un moment en què l'independentisme no ha aconseguit superar la divisió. El seu arquitecte, Raül Romeva, ja fa temps que avisa que es transita per un camí "no cartografiat" i que per això les coordenades han d'estar "ben fixades" per molt que això impliqui assumir costos polítics i personals. El text és una ratificació del rumb al qual es va comprometre el partit d'Oriol Junqueras al congrés de finals del 2019 després d'avaluar la tardor del 2017. Un sender que prioritza la negociació amb l'Estat a través de la taula però sense renunciar a a "accions de desobediència" política i social i de "desbordament democràtic" per exercir l'autodeterminació.
Els republicans desgranen en aquest document que haurà de ser ratificat el cap de setmana del 12 i 13 de març els tres elements que consideren que poden garantir l''"èxit" de la taula de negociació, la tercera trobada de la qual considera sense data pública: la capacitat de mobilització del moviment, la unitat estratègica fins ara no assolida i la força electoral de l'independentisme. Una de les cites clau la situen en les municipals del 2023 i, especialment, en el suport que s'obtingui a Barcelona.
La ponència fuig de determinar calendaris i de concrecions sobre les alternatives al fracàs de la taula. De portes endins, al carrer Calàbria admeten que no es poden tornar a picar els dits com va passar amb el termini dels 18 mesos durant la legislatura de l'1-O. L'argument d'ERC és que sovint es perd temps analitzant les hipòtesis alternatives i no se'n dedica prou a fer que funcionin els escenaris que es tenen al davant. És una de les crítiques que fan els republicans als seus socis de Junts, que continuen desacreditant un espai en el qual per ara no s'hi asseuen els seus consellers. L'actualització de la ponència és una clara declaració d'intencions a l'hora de refermar que, malgrat les crítiques encaixades, la taula de negociació continuarà sent un element central de l'estratègia del Govern de Pere Aragonès.
"Hem de fer tot el possible perquè la taula funcioni", ha subratllat Romeva. El text, però, no defuig que, si la interlocució amb l'Estat no arriba a bon port, caldrà valorar altres opcions. "Hem de mantenir el treball constant per construir alternatives democràtiques per afrontar l’embat democràtic que volem guanyar", asseguren. La falta de concreció sobre com s'hauria d'exercir aquesta desobediència la justifiquen en el fet que, per exercir-la, caldrà que estigui acordada per tots els actors.
En tot cas, amb independència de quin sigui el destí final de la taula, els de Junqueras en defensen la seva utilitat, ja sigui per encarrilar de forma acordada el conflicte o per muscular el moviment sota la lògica que, si el govern espanyol no s'avé a un pacte basat en el referèndum i l'amnistia, es produirà de nou una onada de decebuts que se sumaran al projecte. De fet, la lectura que fan és que, com més temps passi sense que la Moncloa assumeixi que la resolució del conflicte pivota en aquests dos elements que generen un ampli suport de la societat catalana, més alt serà el preu per a l'Estat.
La "bona gestió" i els consensos per trencar blocs
Es compleixi o no aquesta predicció, ERC considera que la taula ha de transitar en paral·lel a la "bona gestió" des del Govern i l'enfortiment dels grans consensos que hi ha a la societat catalana. Aquests dos elements, menys èpics i més prosaics, entenen que forma part essencial per omplir de contingut per què es defensa una República i per a què i implica necessàriament trencar els dos blocs en base als quals s'ha enquistat el conflicte. Tres exemples: la defensa del català, l'enfortiment de l'estat del benestar o la lluita contra el feixisme, tres carpetes a través de les quals sostenen que el projecte republicà pot penetrar en l'electorat de partits com els comuns o el PSC.
Després de l'anunciat adéu de Jordi Cuixart com a president d'Òmnium Cultural, ERC no té per ara cap intenció de rellevar uns lideratges que entenen que ja s'han ampliat amb l'assumpció de noves responsabilitats per part dels dirigents que han emergit en els darrers anys arran de la presó i l'exili de Junqueras i Marta Rovira. De fet, l'essència de la seva estratègia és la que defensen en el llibre Tornarem a vèncer signat per tots dos. "Tots som necessaris", ha resumit la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, preguntada per si Cuixart obre o no la porta a relleus de lideratges.
La ponència política, que de portes endins del partit suposa també afermar les bases per afrontar el cicle electoral que s'inaugurarà amb les eleccions municipals, afrontarà ara un procés obert d'esmenes de la militància i, posteriorment, entre el 12 i el 23 de febrer, serà ratificat a través de congressos territorials i assemblees sectorials. Tot i que fixa la mirada en objectius a mig i llarg termini amb l'horitzó del 2040, la vocació dels republicans és que el document apuntali un ideari que li permeti consolidar-se com a força majoritària a Catalunya a partir de les municipals. L'àrea metropolitana continua sent el territori estratègic en aquest sentit. Per això no deixa de ser simbòlic que s'hagi triat La Farga de l'Hospitalet de Llobregat com l'escenari per oficialitzar les seves credencials.
Els republicans desgranen en aquest document que haurà de ser ratificat el cap de setmana del 12 i 13 de març els tres elements que consideren que poden garantir l''"èxit" de la taula de negociació, la tercera trobada de la qual considera sense data pública: la capacitat de mobilització del moviment, la unitat estratègica fins ara no assolida i la força electoral de l'independentisme. Una de les cites clau la situen en les municipals del 2023 i, especialment, en el suport que s'obtingui a Barcelona.
La ponència fuig de determinar calendaris i de concrecions sobre les alternatives al fracàs de la taula. De portes endins, al carrer Calàbria admeten que no es poden tornar a picar els dits com va passar amb el termini dels 18 mesos durant la legislatura de l'1-O. L'argument d'ERC és que sovint es perd temps analitzant les hipòtesis alternatives i no se'n dedica prou a fer que funcionin els escenaris que es tenen al davant. És una de les crítiques que fan els republicans als seus socis de Junts, que continuen desacreditant un espai en el qual per ara no s'hi asseuen els seus consellers. L'actualització de la ponència és una clara declaració d'intencions a l'hora de refermar que, malgrat les crítiques encaixades, la taula de negociació continuarà sent un element central de l'estratègia del Govern de Pere Aragonès.
"Hem de fer tot el possible perquè la taula funcioni", ha subratllat Romeva. El text, però, no defuig que, si la interlocució amb l'Estat no arriba a bon port, caldrà valorar altres opcions. "Hem de mantenir el treball constant per construir alternatives democràtiques per afrontar l’embat democràtic que volem guanyar", asseguren. La falta de concreció sobre com s'hauria d'exercir aquesta desobediència la justifiquen en el fet que, per exercir-la, caldrà que estigui acordada per tots els actors.
En tot cas, amb independència de quin sigui el destí final de la taula, els de Junqueras en defensen la seva utilitat, ja sigui per encarrilar de forma acordada el conflicte o per muscular el moviment sota la lògica que, si el govern espanyol no s'avé a un pacte basat en el referèndum i l'amnistia, es produirà de nou una onada de decebuts que se sumaran al projecte. De fet, la lectura que fan és que, com més temps passi sense que la Moncloa assumeixi que la resolució del conflicte pivota en aquests dos elements que generen un ampli suport de la societat catalana, més alt serà el preu per a l'Estat.
La "bona gestió" i els consensos per trencar blocs
Es compleixi o no aquesta predicció, ERC considera que la taula ha de transitar en paral·lel a la "bona gestió" des del Govern i l'enfortiment dels grans consensos que hi ha a la societat catalana. Aquests dos elements, menys èpics i més prosaics, entenen que forma part essencial per omplir de contingut per què es defensa una República i per a què i implica necessàriament trencar els dos blocs en base als quals s'ha enquistat el conflicte. Tres exemples: la defensa del català, l'enfortiment de l'estat del benestar o la lluita contra el feixisme, tres carpetes a través de les quals sostenen que el projecte republicà pot penetrar en l'electorat de partits com els comuns o el PSC.
Després de l'anunciat adéu de Jordi Cuixart com a president d'Òmnium Cultural, ERC no té per ara cap intenció de rellevar uns lideratges que entenen que ja s'han ampliat amb l'assumpció de noves responsabilitats per part dels dirigents que han emergit en els darrers anys arran de la presó i l'exili de Junqueras i Marta Rovira. De fet, l'essència de la seva estratègia és la que defensen en el llibre Tornarem a vèncer signat per tots dos. "Tots som necessaris", ha resumit la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, preguntada per si Cuixart obre o no la porta a relleus de lideratges.
La ponència política, que de portes endins del partit suposa també afermar les bases per afrontar el cicle electoral que s'inaugurarà amb les eleccions municipals, afrontarà ara un procés obert d'esmenes de la militància i, posteriorment, entre el 12 i el 23 de febrer, serà ratificat a través de congressos territorials i assemblees sectorials. Tot i que fixa la mirada en objectius a mig i llarg termini amb l'horitzó del 2040, la vocació dels republicans és que el document apuntali un ideari que li permeti consolidar-se com a força majoritària a Catalunya a partir de les municipals. L'àrea metropolitana continua sent el territori estratègic en aquest sentit. Per això no deixa de ser simbòlic que s'hagi triat La Farga de l'Hospitalet de Llobregat com l'escenari per oficialitzar les seves credencials.